dimarts, 3 d’agost de 2010

> La Caiguda de Mermande. Capítol 9.


Capítol 9. Abominacions.

Contemplar la torre castell de Nür cremada, la petita vila derruïda, i la pira on havien cremat viva a la seva germana Marina, va ser el començament.
Els seus soldats van ser penjats com a festí pels corbs. Les dames de companyia van desaparèixer entre la soldadesca, i Savina fou confinada en una cel·la.

El primer mes de captiveri va patir un part prematur. Li van dir que havia parit un nen mort. Savina sentia un feble lligam amb l'infant perdut. La possibilitat que fos viu la feia embogir.
La vigilaven tot el dia, i de nit dormia lligada, doncs havia intentat matar-se colpejant-se el cap contra les pedres.

La tortura l'havia insensibilitzat. Suportava les acusacions, els maquiavèl·lics jocs de paraules de Peix Podent, les vexacions, la falta de son, la fam i el dolor del poltre. Fins que no podia més. Llavors gemegant, implorava el descans de la mort. Diria el que volguessin, signaria qualsevol document.

La tarda en que preparaven la pira, Savina havia recuperat el somriure. Per fi l'alliberament arribava. Quan Peix Podent va entrar per endur-se-la, li va besar els peus agraïda.

El foc la consumia, i va tenir una visió de Rostand. Venia a buscar-la, però tenia la pal·lidesa dels morts, un tall li creuava el coll, ensangonat.
- No, tu no, amor meu.
Els soldats reien i es mofaven.
- Us maleeixo, us maleeixo a tots. Peix Podent, tornaré per arrencar-te la pell.

Les flames pujaven fins el cel estrellat consumint-ho tot. El ossos esclataven. Una fortor a carn cremada emplenava la plaça empedrada.
Una estella coberta de foc, va sortir disparada de la foguera. Peix Podent no és va apartar a temps. El projectil va impactar de ple a la cara. Un lament d'agonia i venjança va recórrer Nür. Els soldats fugien terroritzats.

Resum del capítol anterior:

Magalí, La Gralla Negre, torna al seu castell de Reinac, desprès del setge de Mermande i la mort de Rostand. Amb ella viatja Amadeu, fill del germà de Rostand, en qualitat d'ostatge.




6 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Ja li està bé a aquell coi de desgraciat!

Massa poc!

*Sànset*

Elvira FR ha dit...

Amb la calor que fa i la lectura de la pira cremant i fins i tot l'olor de socarrim que m'arriba...pobre dona!

Patricia ha dit...

S'ho té merescut aquest Peix podent. Pobre savina, quantes barrabasades que li fan.

Quina època més dura i que bé que la descrius.

Una abraçada!

Carme ha dit...

Uf! quin horror! Pobra Savina!

Nen, que estic de vacances... relaxada i quines coses de fer-me llegir. :)

M'alegro que Peix Pudent acabi així, massa poc!

Dissortat ha dit...

La cosa està caldejada xDDDD La mort del Peix Pdent sembla dirigida per una mà invisible i no per la casualitat...

I anem consumint estiu

La Meva Perdició ha dit...

Sànset: Però que ha fet el pobre Peix Podent? Si és bona persona, a la seva manera.
Elvira Fr: Caure en mans d'una mena d'inquisidor, i ser acusada de bruixa, porta problemes.
Patrícia: equilibrant una mica la balança. ^_^
Carme: Ai!, és que jo no puc fer res, ells em dicten lo que haig d'escriure. ^_^
Dissortat: ^_^ en cap moment he dit jo que Peix Podent estigui mort. ^_^ ^_^
(o quelcom semblant ^_^)