dimecres, 29 de desembre del 2010

> Draco Varanus Giganteus – Secrets Professionals. Per ARC, concurs de micro relats a Ràdio Argentona.


(Micro relat del mes de Desembre de 2010)

Podeu escoltar “Draco Varanus Giganteus”, llegit per la Sílvia Cantos al seu programa de literatura a Ràdio Argentona del dia 22 de Desembre, a partir del minut 31:55, en el següent enllaç:Draco Varanus, o a la pàgina del programa:Històries . ^_^

Estimat cosí George,
T’adjunto aquestes línies agraint el teu present, que ha canviat la meva vida.
S’han acabat els dies de jugar-se la vida en torneigs de pa sucat amb oli, seduir princeses inestables a canvi de llit calent, o posar-se al servei de capritxosos comtes per quatre rals.
Com deien els versos del famós trobador Occità: “els temps estan canviant”.
La meva associació amb la criatura que amablement em vas cedir, és més que profitosa i em reporta bones rendes. Desprès d’un inici accidentat, aquesta fera tossuda de mena, que vas recollir en els teus viatges pels confins de la cristiandat, ha comprés a força de garrotades quin és el seu paper. Sí, és cert que té un gust forassenyat per les pastoretes més belles i tendres (el maleït sembla que en això m'imita), però intento alliçonar-lo per limitar la seva dieta a bous, pollastres i ovelles. És aquesta, una tasca dura i desagraïda, però un petit preu a pagar per tantes compensacions.
Et deia doncs, com em guanyo el jornal: elegeixo una vila apartada o una petita pedania, i acampo d'amagat pels voltants amb el meu cavall i pertinences. Deixo lliure el Draco Varanus Giganteus (li he agafat afecte, i ara l'anomeno Estevet, com el nostre avi) amb indicacions per que s’afarti en les granges de la zona, i quan s'escampa el rumor que un monstre sotja la contrada, tan sols tinc que seure i esperar. La por i la desesperació fan estralls entre els rústics locals. Llavors em presento tot gallard, disposat a deslliurar-los de tan gran amenaça per un preu raonable. Desprès d’uns dies jugant al gat i la rata, i quan ja els tinc a la butxaca, escenifico el combat singular amb la bestia fingint la seva derrota.
Si tot va bé, espero jubilar-me en pocs anys i tenir el meu propi castell. Fins i tot ja es canten les meves gestes, i he sentit rumors que busquen la meva santificació. El futur és brillant, estimat George.
Els meus millor desitjos per a tia Bridget i l'oncle Magius.
El teu cosí,
Sir Jordi .

Concurs ARC de Microrelats “ARC a la Ràdio” 2010 .
Des de l'Associació de Relataires en Català, i en col·laboració amb Ràdio Argentona, posen en marxa un nou concurs, per participar a la ràdio enviant micro relats durant els propers vuit mesos.
Us adjunto les bases de participació, convidant-vos a que participeu. ^_^

Bases del concurs ARC a la Ràdio

i l'enllaç del relat a ARC:




Draco Varanus Giganteus

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Molt bon relat... una mica trampós el Jordi, però clar que amb un regal com aquest, què més podia fer? :)

ricderiure ha dit...

uaaa !!! genial!!!

el gran Jordi... ja m'ho pensava que tenia "truc".
molt bon relat!
salut!

Elfreelang ha dit...

Si no ens tinguessis tan mal acostumats....al bons relats diria que aquest és boníssim!

Rafel ha dit...

Molt bon relat amb una mala bèstia... l'amo , és clar.

Patricia ha dit...

Jajaja!!! Quin valor, aquest Jordi. No, si ja se li veia el llautó.

Salut, company!!

Unknown ha dit...

no fotis!!!
no serà el nostre Jordi, oi??? ^o^
bé, bé, ja ho sé no m'ho diràs pas

un altre relat genial i ple d'enginy
felicitats i molta sort!!!!
MUAK

◊ dissident ◊ ha dit...

És una visió molt divertida de la llegenda de sant Jordi que t'ha quedat perfecta. El meu fill, Jordi com jo, té 6 anys i una gran recoplilació de històries del Jordi de Capadòcia. Et sembla que li puc explicar aquest conte abans d'anar a dormir? Té l'edat apropiada? xDDDD

Una abraçada!!!

Laura T. Marcel ha dit...

Com diria el meu sogre: "ma roto el jarrito pintao". I això vol dir que s'ha trencat l'encant i el mite de la versió romàntica acaba de caure. Que hi farem! No tot pot ser maco! El relat és molt bo.

Pilar ha dit...

M'agrada molt el teu imaginari. El gir amb què acaves el relat fent-nos pensar en quelcom molt nostrat el trobo fantàstic.

Igor ha dit...

Desmontant allò après. Doncs em sembla una possibilitat molt real. Una història divertida. Anomenar-lo Estevet, com al bon avi, m'ha fet riure. Ah!, tenir el propi castell, tot un luxe.
Bon 2011, del que encara no sabem res i això és bo!

La Meva Perdició ha dit...

Carme: Tu ho has dit, no podia ser d'altre manera. ^_^
Ricdriure: Els herois no són sempre el que semblen.
Elfreelang: Gràcies de nou.
Rafel: Edat Mitja – 2011, segueixen produint-se abusos a la feina. No ha canviat tant la cosa.
Patrícia: una mica d'humor per acabar l'any.
Núria: Doncs encertada!.
Dissortat: Jo crec que sí. En tot cas el dedico a vosaltres dos. ^_^
Laura T. Marcel: trencant mites, ui, espero no anar massa lluny ^_^
Pilar: Gràcies per venir a fer una ullada. Bon any nou literari.
Igor: encara tenim moltes coses per dir, i lo millor és la forma que elegim per fer-ho. Bon Any per a tu també.