> KOOPERATIVA 2010 - proposta de Gener

KOOPERATIVA 2010, neix com una proposta entre els blocs DER WALD FOTOGRAFIA i “LA MEVA PERDICIÓ”. De forma bimensual penjarem als dos blocs, un relat inspirat en el treball fotogràfic, o de manera inversa una serie de fotografies inspirades en un relat d'un màxim de 500 mots. La premissa és que des de dos mitjans diferents donem a conèixer la mateixa història.
Així doncs, presentem el sisè treball que correspon al mes de Gener, a partir d'un relat de “La meva Perdició”.

Charlie i el llibre de receptes de cuina

El nen d'ulls castanys s'abraçava amb força a un gruixut llibre de mida considerable. No havien aconseguit arrabassar-li, tot i les bones paraules. L'home dels serveis socials el va deixar a l'alberg d'acolliment. Abans d'acomiadar-se, es va ajupir i el va mirar als ulls.

- Charlie, sigues fort. Potser ara tot et sembla molt dur, però en poc temps aniràs a una casa, on una bona família t'acollirà, i llavors això només serà un record llunyà.
El nen de vuit anys, al que anomenaven Charlie, no va alçar el seu caparró. És va abraçar amb més força al llibre, i així va continuar molta estona, fins que el van portar a banyar i sopar.
Més tard, ajagut en un llit calent per primer cop en molts mesos, és va adormir com sempre feia, resseguint amb els dits un cop i un altre les lletres de la tapa del llibre que eren de pasta de sopa: 
V-A-D-E-V-A-C-U-M-D-E-C-U-I-N-A. El llibre de receptes de l'avia.
Un corrent d'aire fred el va despertar, i és va alarmar quan va veure una figura retallada en la foscor.

- Qui ets tu? Què vols de mi?.
L'home va encendre un petit fanal. Charlie el va observar sota una claror daurada. Portava un gran barret de llana, un llarg abric de pell i botes negres de canya alta. Va apropar-se un dit als llavis rodejats per una espesa barba i un frondós bigoti.
- Shhhist. No cal cridar xaval. Encara despertaràs a tot el personal.
Charlie es va seure fregant-se els ulls. Aquell home li recordava al protagonista d'un llibre que la seva avia li llegia per les nits. “Miquel Strogoff, el correu del tsar”.
- No has de tenir por. El meu nom és Sergei, i sóc l'enviat de la Reina de les Neus, la Princesa de les Fades. Aquesta, és la nit de Nadal, i sa Senyoria m'envia a recollir-te per portar-te al seu costat, si et plau.
Charlie, va dubtar uns segons. - Podré endur-me el meu llibre?.
L'home amb aspecte de cosac, fa dibuixar un gran somriure.
- Precisament el teu llibre és qui m'ha portat fins aquí. No, no cal que et vesteixis. Té, posat aquest abrig que he dut. 
El nen és va posar un abrig igual com el que duia en Sergei, i agafat de la seva mà el va acompanyar fins al carrer, on els esperava un cavall blanc.
- Amunt -. Va dir Sergei, pujant-lo sobre la sella, i muntant d'un salt, va esperonar el cavall al crit de:
- Arri, Rúfol!.
El corser va desplegar unes majestuoses ales i va sortir com un llampec en direcció als núvols.
- Agafat fort Charlie – cridava Sergei, per fer-se sentir. - el camí és llarg i Rúfol vol tornar a casa amb els seus amics.
El nen, sense deixar anar el seu llibre estimat, és va abraçar al genet, contemplant com deixaven enrere les llums de pobles i ciutats, desitjós que arribés el moment de trobar-se amb la Reina de les Neus en el seu Palau de Gel. 
I la reina el va rebre amb gran amor i joia, i Charlie va gaudir de la seva tendresa i va ser per a ell com una mare. Junts, van cuinar moltes de les receptes del llibre de l'avia, i la Reina tocava per a ell dolces peces al piano fins que el nen és dormia plàcidament.

Però això forma part d'un altre conte, i d'un altre Nadal.

Per la Núria, Reina de les Neus.