> Missives des de Gràcia - per "Barcelona t'estimo" - Presentació del llibre

Torno a refrescar el post de la publicació del llibre “Barcelona, T'estimo” per últim cop donat que ahir vam fer la presentació a l'Ateneu Barcelonès. Aprofito per deixar-vos l'enllaç al bloc de la Núria Claverol i Català (Flors, quadres i altres cosetes) què ha realitzat un reportatge fotogràfic genial de tota la presentació Barcelona, t'estimo: fotos. ^_^

JA TENIM PORTADA!!! ^_^

Dissabte 2 d'abril, a les 11.00 h, a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, presentació del llibre "Barcelona, t'estimo". Recull de relats d'ARC, on participo amb “Missives des de Gràcia”. Us deixo un petit tast del meu relat:

Novembre.

Poques coses han canviat des que vas marxar, però tot és diferent al barri que tant estimaves. Ara tinc molt de temps per pensar, em fixo més en detalls que abans passava per alt. Cerco racons amagats, cruïlles on ens besàvem, bars on ens aturàvem per xerrar.

Encara conservo aquella feina d'oficina gris que insisties que abandonés. No, no he trobat el valor suficient per retrobar-me amb la vida, tal com m'encoratjaves. Cada matí enfilo cap a la meva rutina diària recreant-me en la successió de places que donen pas a estrets carrers amb edificis de carreus de pedra, vestigis d'un passat rural que conformen aquesta petita vila, en la que subsisteixo com un nàufrag assedegat. Les travesso de puntetes, de casella en casella, peó prescindible d'un imaginari taulell d'escacs. Sense aturar-me, sense deixar rastre, contemplant amb enveja com d'altres en gaudeixen.
De reüll guaito criatures de galtes rogenques i ulls brillants, xisclant en parcs infantils sota la mirada protectora dels pares, en un intent fallit de memoritzar moments que el pas del temps desdibuixarà.
En aquestes tardes cada cop més curtes, els raigs de sol són un bé preuat i escàs. Els seients de pedra se'ls disputen parelles que juguen a estimar-se i fer-se estimar. Carícies i xiuxiueigs que m'estan vedats.