diumenge, 13 de març de 2011

> Rosso Intenso . Micro novel·la pel Twitter




“Rosso Intenso”

Pam! Pam! Pam!, la 9 mm Luger Parabellum fumejava. Fabrizzio va recollir els casquets buits i el gall dindi mort. Faria contenta la “mamma”.

Shaggy el conill, i Murdoch el mastí van veure com cosien a trets a Pete, el gall dindi. Van girar la cara. A la granja imperava l'omertà.

Murdoch, afamat, va devorar amb ansietat les restes de Pete quan Rita va llençar-les per la finestra.
-Sense rancúnies -es repetia plorant.

Flora, vídua desconsolada, cloquejava entre un cor de gallines planyívoles. De reüll guaitava el llustrós plomatge del Ricco. El tindria.

La Chiara es traginava sense miraments el senyor Filipo, un bon client.
-Desvergonyida, vas per feina -Tenia pressa. Esperava el Fabrizzio.

Fabrizzio tip de gall dindi i ebri de vi i limoncello intentava engegar sense èxit la Lambretta. Resignat es dirigí a peu fins la carretera.

Els germans Gatusso l'esperaven amagats en un revolt. Va encaixar dues perdigonades. Fabrizzio es dessagnava.
-Vendetta! -cridava enfurismat.

Chiara va saber de la mort del seu amant i maltractador per la veïna. Caruso cantava “Nessun Dorma” pel gramòfon.
-Sóc lliure? -va gemegar.

Els germans de la Rita juraven damunt la tomba del Fabrizzio que venjarien l'assassinat del seu nebot. Els Gattusso pagarien pel seu crim.

La Rita va beure un glop de grappa i va llençar la resta sobre els cosos tirotejats del seus germans, desprès es va tancar en la granja.

Ricco puntual com cada matinada es dirigí a la tanca per anunciar l'arribada d'un nou dia, indiferent al suïcidi de la Rita la nit anterior.

El rebombori a la granja era sonat. La Flora havia aparegut destrossada a cops de bec. No era prudent disputar-li el Ricco a la Gina.

Shaggy i Murdoch no es decidien a escapar. Era millor fugir o esperar l'arribada dels nous amos, pot ser més cruels que els anteriors?

La Chiara va visitar la granja, sacrificant els animals i posant en venda els terrenys. Amb els diners començaria una nova vida a Amèrica.

Fi.


“Rosso Intenso” és el meu primer experiment de micro novel·la per a Twitter. Està format per 14 posts de 140 caràcters cada un, escrits i pujats en l'espai d'una setmana. Aquí apareix recollit en un sol post.
Podeu seguir nous nano relats al meu twitter: la meva perdició a Twitter




6 comentaris:

Núria ha dit...

ja ja ja que divertit!!!!
és una mica frenètic però molt intens

molta sort pel Twitter, i espero que segueixis pujant-lo al bloc please... no tinc twitter

MUAKY ^o^

Igor ha dit...

Molt interessant!!! Una nova manera de fer literatura.
Personalment, m'ha semblat molt divertit, molt entretingut, gairebé com un conte, quasi en dibuixos d'aquests maliciosos.
PD: missatge per la Shaggy i Murdoch: fugiu, insensats!

Patricia ha dit...

La història és boníssima. Un barreja entre "Rebelió a la granja" i "El PAdrino" ??? Jajaja

Que sigui una composició ideada pel Twitter, és molt innovador.

Perdició meva, ets un Crack!!!!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Molt bona!

Ja t'ha enganxat el Twitter i també el FB??? Mira que diuen que els blogs es moren per la seua culpa, i no és el meu cas.

Una abraçada

La Meva Perdició ha dit...

Núria: Sí el ritme per fer un micro relat és realment vertiginós, força excitant per escriure.
Igor: celebro que t'agradi, per Shaggy i Murdoch és massa tard. ^_^
Patrícia: Sí, sí aquests són els referents.
Dissortat: A veure si et trobo a Twitter, neng!

Laura T. Marcel ha dit...

Carai, quin relatillo!!!
Ja no se si veig que hi ha exactament a l'estofat: Rita trossejada, gallina desplomada, tot ben amanit amb sang "molt animal" i uns rajolins d'alcohol que no hi faltin, imprescindibles per donar-li el tòc adequat... IM-PRESSIONANT!