diumenge, 3 d’abril de 2011

> Micro relats pel Twitter. (28-03-11 a 03-04-11).




—Has perdut el senderi!
—Ets tu la boja!
La parella seguia el seu combat diari, ignorant la presencia del fill, amagat en altres realitats.


El bretó fugia de la rebotiga fet un nyap: borni i apallissat. Els seus turmentadors van sortir-ne més malparats.


A l'hora de dinar becaris i assalariats discutien per demostrar qui duia la carmanyola més cara. Tot i la crisi algunes coses no canviaven.


El combat d'aquella nit seria formidable. S'enfrontaven l'higienista dental cercant plaça fixe, i l'Alien mare de la colònia LV-426.


A la llanxa, Rico i Rocco llençaven els farcells de droga a l'aigua mentre els guardacostes els encerclaven. El “Don” els havia venut.


L'explosió al cementiri nuclear del Valle de los Caidos va aixecar els morts. Un exercit de zombis venjatius marxava afamat cap a Madrid.


—És una toia! Mormolaven les companyes de la mosca vironera veient com aquesta s'entestava en dipositar els ous en un maniquí de la tenda.


Nous nano relats cada dia a La meva Perdició a Twitter




5 comentaris:

Núria ha dit...

genials!!!
i han uns que et fan pensar, i altres d'entreteniment total
ji ji ji, m'encanta el de l'explosió nuclear, és total!!!!!
MUAKY ^o^

Patricia ha dit...

Doncs a mi, el de la carmanyola m'ha arribat al cor ^_^

Pilar ha dit...

Avui fas una bona crítica social.
El primer m'ha transmés unes imatges impactants.

ricderiure ha dit...

premi gros pel cementiri nuclear també!

salut!!!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Tan poques paraules per a reflectir tantes coses.

Salut, Perdició