dimarts, 19 d’abril del 2011

> Sota el Signe de Xibalbà. Secrets d'antigues Civilitzacions. Per ARC concurs de micro relats a ràdio Argentona.




(micro relat del mes d'Abril).Sota el Signe de Xibalbà

A centenars de metres de fondària sota les planícies de Yucatán, Cruz Montesinos contemplava extasiat la calçada empedrada que sorgia de les aigües per perdre's en la foscor. Desempallegant-se del pesat equip de busseig, va ajudar la Consuelo a sortir del riu soterrani, besant-la apassionadament. Podia confiar en aquella dona.
Havien accedit a l'obscur inframón dels maies despenjant-se per roques, arrossegant-se per grutes estretes i bussejant per impressionants cenotes. Sota l'altiplà, Xibalbà, l'infern i morada dels Senyors de la Mort els esperava en silenci.
Agafats de la mà, sota la llum esmorteïda de les làmpades, van caminar per aquell viarany vedat als vius. Parracs ruïnosos, cranis i estalactites esculpides amb els rostres dels Senyors de Xibalbà franquejaven la seva marxa.

Consuelo extreia del vestit de neoprè un petit ganivet d'obsidiana, el mateix que empraven antany els sacerdots maies en els sacrificis.
Avançava sigil·losament, tot i que Cruz només tenia ulls pel petit ídol daurat d'aspecte diabòlic.
Subjectant-lo pels cabells va obrir-li la jugular amb el punyal, delectant-se en el so de la sang esclatant en bombolles al topar amb l'aire aviciat.
Immersa en una mena de trànsit els seus ulls toparen amb els rostre implacable de l'ídol pagà. Una ràbia sobtada va posseir-la.
El déu li parlava. Amb el ganivet amarat de sang va obrir el pit del Cruz. El cor encara bategava. El va arrencar d'una estrebada. Un crit de victòria ressonà per les cavernes.
Sentia la força d'aquell múscul poderós. Va enfonsar les dents en l'òrgan palpitant, assaborint la sang. Desprès va dipositar les restes als peus de l'efigie. Llavors es desmaià.

Consuelo recobrà el coneixement amb un sentiment de fàstic i satisfacció. Sentia, però, una necessitat urgent de marxar. Ja no era ben rebuda en aquell lloc. No fins que tornès amb un nou sacrifici.
Consuelo Clifford, paleontòloga versada en cultures precolombines, tornava amb els vius.


Concurs ARC de Microrelats “ARC a la Ràdio” 2010.
Des de l'Associació de Relataires en Català, i en col·laboració amb Ràdio Argentona, posen en marxa un nou concurs, per participar a la ràdio enviant micro relats durant els propers vuit mesos.
Us adjunto les bases de participació, convidant-vos a que participeu bases del concurs





4 comentaris:

Igor ha dit...

¡Wow! Bon relat, amarat de vermell. Vermell i poca llum, negre. Molt fàcil de llegir i molt agradable. Una història curta que sembla amagar-ne d'altres, dels que queden els fils despenjats i sembla que el lector pugui refer a la seva manera.
Un plaer,
Salut.

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat La meva perdició! espero que guanyis!

◊ dissident ◊ ha dit...

Ja trobava a faltar aquests relats teus sangonosos i excel·lents. Jo estic en un d'aquest tipus. Ja veurem el que surt. Del que estic segur és de que no serà ni de lluny com els teus.

Una abraçada.

No està bé jugar amb el ídols ;)

La Meva Perdició ha dit...

Igor: reconec que les grutes i les coves tenen per a mi una fascinació especial. És preocupant, doctor?
Elfreelang: Gràcies!
Dissortat: doncs el vaig llegir, i neng, va ser molt bo, però com et vaig dir, espero que tingui continuació