—És mort —crida l'Eddie.
—No ho sabem. Hem d'anar a buscar-lo.
—No, no ho farem —la Tracy ens encanona amb un revòlver.
—Abaixa l'arma.
—Aparteu-vos de la porta. Ara!
BAM! BAM!
Colpegen la porta des de fora.
—Ja és aquí —xiscla l'Eddie.
Necessito la pistola.
Em llenço sobre la Tracy. Una fogonada enlluernadora em mostra la cara aterrida de la meva ex promesa. L'impacte de la bala em projecta cap enrere en el mateix moment en que la porta es esbotzada.
Ric sense esma. El tret en el ventre és mortal, però no serà prou ràpid com per estalviar-me l'enfrontament amb el monstre.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
> L'habitació del Pànic. (microrelat per Tots Sants) ^_^
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Doncs el tret podia haver estat més certeret, si no??
Salut, Sergi.
Bufa! d'un tret! bon relat de tots sants!
Publica un comentari a l'entrada