dimarts, 22 de juny del 2010

> La Caiguda de Mermande. Capítol 3.


(Escut de la Casa de Rens)


Capítol 3 – El setge de Mermande.

Rostand Catalarra, Senyor de Mermande, guaitava en la nit, des de el balcó de l'espigada torre central, encastada entre les dues torres de defensa més baixes, adossades a la façana principal del palau fortificat. A les seves espatlles el seu germà Pere, discutia amb l'oficial de subministres on era més urgent fer reparacions, i quines tropes necessitaven reforços. El palau de planta rectangular, construït amb carreus escairats, bullia amb activitat frenètica.
Rostand, inspeccionava amb ull critic, el mur que envoltava el castell. Els ballesters s'amagaven darrere els merlets. Els matacans estaven ocupats per escorpins i barrils plens de roques, altres amb brea bullint. Sempre li havia semblat baix, i poc robust. Ara potser tindria que pagar una alt preu per aquesta debilitat.
La petita església amb capella adossada als murs exteriors del castell del pare Simó, era plena de ferits i moribunds.
Entre els homes de la guarnició que mantenien les defenses del castell, estava la seva filla Plasença, el seu orgull i suport.
Pensà en la Savina, la seva esposa i desitjà que hagués arribat a bon destí, sense impediments.
Centenars de fogueres s'estenien entre el castell i les marges del Bergantó. Podia distingir entre les torres d'assalt i els colossals trabuquets, els pendons dels seus veïns, Guifrè l'Os, Jaume Puny de Ferro i Magali de Reinac, que s'havien sumat a les tropes del Rei sota el comandament de Cassian de Rens i el Bisbe Renat “el Pietós”.
Alguna cosa estranya passava dins les muralles. Els homes que guardaven la porta principal, queien a terra. Unes ombres corrien, empunyant ballestes. “ Traïció. Son dins el patí”. És girà per donar la veu d'alarma i és trobà de cara amb Pere, que l'esperava.
- Ho sento Rostand. Era necessari -. Pere va descarregar la maça sobre el cap del seu germà que va caure inconscient a terra.
*******************************************************
Blasonament:

El disseny i descripció dels escuts d'armes de totes les famílies i Cases, son aportació, del cavaller “Dissortat en l'Exili”, Senyor del bloc “En el bosque de la Larga Espera”, que de manera desinteressada i acurada, ha proporcionat aquests preciosos dissenys heràldics.

Escut de la Casa de Rens.

Escut de vair, i ressaltant dues espases d’argent guarnides d’or, posades en sautor amb la punta en alt i entrellaçades en una corona de fulles de roure de sinople. L’escut timbrat d’un elm adornat de llambrequins del camp, coronat amb una corona a l’antiga de quatre puntes d’or, i per cimera una espasa naixent d’argent encesa d’or.

Resum del capítol anterior.
Peix Podent, temut monjo, mà executora del Bisbe Renat, desafia Rostand de Catalarra al seu propi castell, a entregar a la seva dona, acusada de bruixeria i a tornar a l'autentica Fe.




8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A Rostand li cauen de tots costats!

◊ dissident ◊ ha dit...

Ara ja sabem qui està de part de qui. Les traïcions quan vénen de dins de la família semblen més traïció. Supose que Pere de Catalarra pretén el senyoriu de Mermande que deu haver-li promès el rei. Ja ho veurem.

Mol encertda la descripció de la defensa d'una fortalesa assetjada.

¡Salutacions!

sànset i utnoa ha dit...

Ai de la traïció!

En una bona novel·la històrica sempre n'ha d'haver alguna!

Com la Carme, opino que en Rostand només fa que rebre cops...

Esperarem el següent capítol!

P.S. Per cert, si del "Oskreuz Efect" en vols fer algun relat, que per mi no sigui. Endavant!

*Sànset*

Igor ha dit...

L'única cosa que no m'agrada és que has pujat aquesta història de manera irregular.
Dit això, una prosa molt curada, gairebé retallada, on no hi ha cap retall sobrant. També m'ha agradat molt el que lliguis el personatge amb els seus efectes (filla, dona). I el to verídic, sobretot, la coherència. Ho has llegit molt o t'has informat molt o alguna cosa així. Tot un recull de paraules exactes que poc s'utilizen ara. A veure com segueix.

Elfreelang ha dit...

Bon cop de maça! pobre....la història n'és plena de traïdories

Patricia ha dit...

Shakespearià fins a la mèdula. Ets el meu ídol!

La Meva Perdició ha dit...

Carme: I acaba de començar. ^_^

Dissortat en l'exili: Ets un bon investigador, o potser ho faig tot massa evident? Qui sap, de moment .... Aprecio la teva valoració sobre el tema de la defensa de Mermande, vaig refer aquesta tercera part unes quantes vegades, ha. L'escut de la Casa de Rens, és increïble, un dels meus preferits, gràcies de nou.

Igor: Gràcies per aportar la teva opinió. No entenc lo de pujar “Mermande” de forma irregular. La publico puntualment cada Dimarts. O és per l'ordre de els capítols? Potser et vas perdre el passat número 2? ^_^

Sànset. Si, vils traïcions recargolades, de qui menys t'esperes, maquinacions i maquiavel·lisme. Ja saps, no? . Sobre "Oskreuz Efect", ja barrunto coses, si l'escric t'avisaré.

Elvira Fr. Un germà amb metodologia fulminant. ^_^

Patrícia: Confesso que la tragèdia del Rei d'Escòcia, és un bona influencia. ^_^

◊ dissident ◊ ha dit...

No és que siga evident. Segurament és que jo pense com aquell personal de espasa fàcil xDDDDDD o, pot ser he llegit moooooooooolta història xDDDD

Salut!!!!!!!!!!!!!!