dissabte, 17 de novembre del 2012

> "ALFA i OMEGA" (publico nou llibre!).

Aquest mes de novembre publico nou llibre: “Alfa i Omega”.

Alfa i Omega a Facebook

Us agraden les històries de zombis?
“Alfa i Omega” retrata la fugida i recerca vital d'en Nathan Gripp acompanyat per la Cas en un món assolat pels morts vivents.

“Alfa i Omega” (escrit en català i traduït a l'anglès i al castellà), serà presentat juntament amb “Nova Sico”, el nou CD dels Midnight Zombie Alligator que va inspirar el llibre.

Nova Sico de Midnight Zombie Alligator

Per rematar la jugada es projectarà en primícia el curtmetratge “Corpus Earthling”, que al seu torn es va inspirar en el llibre.

PROPERAMENT MÉS INFORMACIÓ DE LES DATES DE PRESENTACIÓ. ^_^

dimarts, 13 de novembre del 2012

> "Llibertat" (publicació de poemari conjunt)

Dissabte dia 10 de novembre, l'ARC (associació de relataires en Català), va presentar a la biblioteca Vapor Vell el poemari conjunt “Llibertat” en el que participo.

Si voleu saber com va anar l'acte o escoltar com van recitar els rapsodes, podeu llegir la crònica de la mateixa que m'han publicat a la revista Lo Càntich seguint el següent enllaç:

presentació a Lo Càntich

Normalment no escric poesia, respecto massa la feina que suposa fer un veritable poema (tot just en tres anys he publicat el mateix número de poemes en diferents reculls), però dos motius em van impulsar a participar en el concurs. El primer va ser el tema escollit: “Llibertat”, amb totes les seves implicacions. L'altre que l'acte de presentació del llibre seria un recordatori i un homenatge al poeta Salvador Iborra, desaparegut tot just fa un any.

Finalment el poema que vaig enviar va estar entre els triats per formar part del llibre. El vaig titular “Absència de...”. Si seguiu l'enllaç podreu llegir-lo tal com va quedar penjat originalment al web de RC.

Absència de...

El període en que el vaig escriure va coincidir amb un seguit de notícies que es van publicar en els diaris durant un temps i que va captar la meva atenció: la situació de desempar i oblit al que s'enfronten molts immigrants tancats en els centres d'internament per a estrangers en espera de ser repatriats (especialment en el que hi ha a la Zona Franca), i on conviuen sens drets ni garanties, persones acusades de delictes i d'altres que simplement no tenen els papers en regla. “Absència de...”, en va ser el resultat.

(els autors de Llibertat).

Res més, el poemari el podeu adquirir si us interessa (és força bo, crec), demanant-lo directament a l'ARC en el següent correu:

associacio.relataires@gmail.com

M'acomiado amb una fotografia de les dues noies que van fer possible l'acte de presentació del llibre i amb les quals tinc la sort de poder treballar. Dues dones que fa uns mesos van donar un pas endavant per donar continuïtat a un projecte literari associatiu molt especial: L'ARC.

(amb Mercè Bagaria i Montserrat Medalla).

* Totes les fotografies (tret de la primera) són autoria de la Núria Claverol i Català. Gràcies per cedir-les.

Núria Claverol i Català

dilluns, 5 de novembre del 2012

> El Segador. (3er aniversari del bloc i 50è relat a RC).

Un 30 de setembre vaig descobrir per casualitat el web de “Relats en Català”, (l'espai per publicar i llegir relats en català). Fins llavors no havia vist res de semblant, un lloc destinat a allotjar relats propis i compartir-los amb altres escriptors o aprenents d'escriptor, i a més a més en llengua catalana. Per aquells temps encara no havia previst fer públic cap de les andròmines que jo escrivia, però el web de RC aviat em va treure els complexos i la por. Pocs dies després obria aquest bloc i començava també a penjar els meus relats.

Han passat tres anys. I ahir vaig publicar a RC “El Segador”, el meu relat número 50. potser no sembla un número gaire alt en tres anys, però sempre he preferit (modestament) la qualitat a la quantitat. Les estadístiques de la pàgina de Relats en Català em diuen que he rebut 137 comentaris i 17.624 lectures.
El marcador de blogger de "la meva perdició" diu que el meu bloc ha rebut 14.068 visites, que he pujat 190 publicacions i que tinc 76 seguidors.
No sé quin valor tenen les estadístiques (ni la seva veracitat), ni la importància de les xifres alhora d'escriure, ni si és molt o poc per tot aquest temps. El cert és que he pogut compartir la meva feina i conèixer un munt de gent, intercanviar impressions i aprendre molt de tots els que us agrada posar-vos davant l'ordinador o un full en blanc per dir alguna cosa, per narrar una història per petita que sigui.

Disculpeu les petites errades ortogràfiques i d'estil que sovint acompanyen els meus textos. L'afany per escriure en la meva llengua no pot amagar les mancances que tinc en aquest aspecte, però continuaré fent camí.
He fet bons amics i espero fer-ne de nous.
Us deixo amb “El Segador” espero que gaudiu amb la seva lectura (o no, i deixeu les vostres crítiques). ^_^ Una abraçada.

Aquí us deixo l'enllaç a la pàgina de Relats en Català:

Relats en Català



El Segador.

En la seva última nit havia decidit conèixer l'amor de dona. Es despertà conscient d'haver trencat un altre dels preceptes sagrats que va jurar no incomplir quan va fer els vots.

Maia jeia al seu costat sobre el matalàs de vímet, la arrissada cabellera fosca cobrint-li les petites natges. Aquella menuda criatura havia enfortit la seva ànima i determinació amb el seu ferotge amor incondicional. Es va rentar i va resar de genolls davant una petita icona de Nostra Senyora de la Paz. Abans de sortir de la cabana es va ajustar l'alçacoll i va comprovar el carregador del kalashnikov.

La llum daurada de l'astre rei retallava els contorns nevats de la serralada dels Andes. Davant seu, l'exèrcit indígena, un formiguer que es perdia en la llunyania, esperava ansiós les seves ordres. Percebia una devoció cega en els seus ulls. Es va persignar i mostrant el fusell alçà la veu:
—A les armes! Avui lluitem per la nostra llibertat!
S'alçà un brogit poderós que ressonà com el tro que precedeix a la tempesta.

El sacerdot va obrir la marxa, demanant perdó en silenci per les ànimes que es veuria obligat a segar en aquella jornada.

Fi.

diumenge, 4 de novembre del 2012

> Paràsits Mentals (al carrer).

(Parada d'en Carles al Passeig Maragall 125)

El dissabte 27 d'octubre “Paràsits Mentals” va sortir al carrer de la mà de l'escriptor independent Carles Alonso, autor dels llibres “Els Gravitants – Los Desprendidos” i “Els Ploramiques – Los Lloricas”. En Carles ha optat per editar els seus llibres en castellà i català mitjançant el sistema de micromecenatge. Ell mateix gestiona la distribució, venda i presentació de la seva obra, i també fa la d'altres autors que han optat per l'autoedició i la col·laboració conjunta.

(En Carles Alonso, autor de "Els Ploramiques")

Els Ploramiques

Els Gravitants

Així, “Paràsits Mentals” passa a formar part del “catàleg” que mou en Carles i que inclou a més d'escriptors, a il·lustradors i dibuixants de còmic. A la seva parada es poden trobar les obres següents:

L'antologia poètica de denúncia social de l'autor José Icaria, present amb “Malestar en el Paraíso”, poemari conceptual que retrata de forma incisiva les misèries de la guerra, la destrucció, la mentida, però on també hi ha lloc per l'esperança.

(José Icaria, autor de "Malestar en el Paraíso")

Malestar en el Paraíso

El llibre infantil “La Sombra de la Mariposa” de la il·lustradora Vanesa Duque amb Maria Amparo García, i els quaderns de la mateixa Vanesa.

art de Vanesa Duque

Les il·lustracions interiors i de la coberta de "Los lloricas" a càrrec de la Beatríz Caetano.

art de Beatriz Caetano

El còmic “Humor bavós, la tira dels cargols” d'en Franchu, dibuixant, humorista gràfic i guionista. El llibre recull 125 tires de pròpia factura o en col·laboració amb reconeguts dibuixants on els protagonistes són els cargols.

Humor Bavós

“El Señor de Àger”, de Francisco Manuel Alonso Espinosa, novel·la històrica centrada en la reconquesta del segle XI i en un dels cavallers més influents de la cristiandat, Arnau Mir de Tost.

El Señor de Àger

dijous, 1 de novembre del 2012

> "La Dasha i el Gran Duc". Conte per Tots Sants.

—Atureu-vos bergants! Deixeu en pau aquesta dona! —El Gran Duc avançava obrint-se pas entre l'exaltada turba a lloms d'un imponent corser.
—El Gran Duc i la Guàrdia Reial! —Mormolava la gentada, retrocedint aterrida.
—Salvatges! ¿Quina malifeta us porteu entre mans? —Cridava el Duc.
Un dels homes amb més empenta, va donar una passa, assenyalant la jove i el gos.
—Poderós Senyor només volem fer justícia. Hem de cremar aquesta dona i el seu ca.
El Gran Duc va enrojolar de ràbia. La delicada donzella, poc més que una nena, s'estremia abraçada a un mastí malcarat.
—Quina follia us empeny, miserables? —va contestar el Duc, creuant-li la cara amb el fuet.
El vell no va recular.
—Benigne Senyor, aquesta dona és una bruixa, i el gos el seu sicari. Junts han dut l'horror a les nostres famílies. Cada any, coincidint amb la celebració de Sant Nicolau el gos muda d’aparença convertint-se en un home sanguinari que, atiat per la bruixa, assassina els nostres fillets.
—Prou, mugics ignorants! Aquesta dama està ara sota la meva protecció —va dir apressant la noia i dipositant-la sobre la gropa de l’equí. La jove es recolzà defallida en el seu salvador.
—El primer que es mogui tastarà l'acer dels meus soldats —el Duc esperonà el cavall, que sortí a tota brida en direcció al Palau d'Hivern seguit dels seus homes i el gos.
Els mugics contemplaren paralitzats el somriure maligne que la Dasha els dedicà com a comiat.

—¿Pope, que serà de nosaltres? —van preguntar els abatuts homes al que havia parlat, quan el retruc dels cascos dels cavalls es van esmorteir.
L'home reflexionà fregant-se la barba.
—La Dasha no ens oblidarà. És astuta, i rancuniosa, es guanyarà el Duc. Poca cosa podem fer per ara. Només unes quantes verstes ens separen del seu odi. Tenim un any per rumiar que farem.
Tornem al poble, anem amb les nostres dones. Encara hem de plorar els nostres morts.