Dissabte dia 10 de novembre, l'ARC (associació de relataires en Català), va presentar a la biblioteca Vapor Vell el poemari conjunt “Llibertat” en el que participo.
Si voleu saber com va anar l'acte o escoltar com van recitar els rapsodes, podeu llegir la crònica de la mateixa que m'han publicat a la revista Lo Càntich seguint el següent enllaç:
presentació a Lo Càntich
Normalment no escric poesia, respecto massa la feina que suposa fer un veritable poema (tot just en tres anys he publicat el mateix número de poemes en diferents reculls), però dos motius em van impulsar a participar en el concurs. El primer va ser el tema escollit: “Llibertat”, amb totes les seves implicacions. L'altre que l'acte de presentació del llibre seria un recordatori i un homenatge al poeta Salvador Iborra, desaparegut tot just fa un any.
Finalment el poema que vaig enviar va estar entre els triats per formar part del llibre. El vaig titular “Absència de...”. Si seguiu l'enllaç podreu llegir-lo tal com va quedar penjat originalment al web de RC.
Absència de...
El període en que el vaig escriure va coincidir amb un seguit de notícies que es van publicar en els diaris durant un temps i que va captar la meva atenció: la situació de desempar i oblit al que s'enfronten molts immigrants tancats en els centres d'internament per a estrangers en espera de ser repatriats (especialment en el que hi ha a la Zona Franca), i on conviuen sens drets ni garanties, persones acusades de delictes i d'altres que simplement no tenen els papers en regla.
“Absència de...”, en va ser el resultat.
(els autors de Llibertat).
Res més, el poemari el podeu adquirir si us interessa (és força bo, crec), demanant-lo directament a l'ARC en el següent correu:
associacio.relataires@gmail.com
M'acomiado amb una fotografia de les dues noies que van fer possible l'acte de presentació del llibre i amb les quals tinc la sort de poder treballar. Dues dones que fa uns mesos van donar un pas endavant per donar continuïtat a un projecte literari associatiu molt especial: L'ARC.
(amb Mercè Bagaria i Montserrat Medalla).
* Totes les fotografies (tret de la primera) són autoria de la Núria Claverol i Català. Gràcies per cedir-les.
Núria Claverol i Català
2 comentaris:
Felicitats poetes!
Acabo de llegir el teu poema. M'ha agradat molt. No el contingut en sí, perquè és molt trist, però les paraules remouen sentiments i això vol dir que està molt bé i també que ets una persona sensible i amb una cartera de valors important. A veure si trec temps per a seguir-te de més aprop.
Publica un comentari a l'entrada