El divendres 15 de gener es va celebrar una petita gran festa del microrelat a La Microbiblioteca (biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès). El pretext va ser la presentació del número 386 de Quimera, revista de literatura amb trenta-cinc anys de recorregut. El contingut d’aquest mes de gener ofereix un especial de trenta-dues pàgines (d’un total de seixanta-vuit) amb un dossier extens dedicat al món del microrelat.
La presentació va anar a càrrec de l’equip de redacció: Jordi Gol, redactor en cap, Fernando Clemot, director i Álex Chico i Ginés S. Cutillas, del consell de redacció.
Cutillas, autor destacat de relat i microrelat va ser l’encarregat de desgranar el seu contingut ja que com a expert en el gènere és qui va tenir més responsabilitat en la confecció d’aquest dossier.
La il·lustració de portada de la revista és autoria de Fernando Martínez, fins fa pocs mesos responsable, juntament amb Mònica Sèmpere, de l’inèdit projecte què, per un temps, va ser “Diarium”, una llibreria especialitzada en el microrelat i les microficcions.
Vuit articles, una entrevista i una secció de creació literària componen el dossier:
El primer és autoria de l'escriptor i acadèmic José Maria Merino que reflexiona sobre com el microrelat arriba fins els nostres dies i la seva incidència en la realitat propera utilitzant com exemple un microrelat que ell mateix va teixint en el transcurs de l'article.
A continuació, Ginés S. Cutillas realitza un anàlisi extens sobre el gènere de les microficcions centrat en el microrelat (denominacions, extensió, definició i possibles orígens).
Raúl Brasca profunditza en la microficció eròtica: des dels inicis més misògins fins a reivindicar a les autores que han fet seu aquest estil.
Juan Armando Epple, reconegut autor i editor xilè de microficcions, repassa els orígens i primeres publicacions del microrelat als Estats Units i la seva evolució.
L’antologista Clara Obligado i la reina del microrelat, l’argentina Ana Marúa Shua, responen a un mateix qüestionari oferint impressions de primera mà sobre el gènere, discutint les diferències i similituds entre el microrelat en anglès i en castellà o quines han sigut les seves influències més destacades.
Basilio Pujante, llicenciat en filologia hispànica, ens desvetlla el present i el futur immediat del gènere, tot reclamant que els autors de renom regenerin el gènere i advertint de la pèrdua de qualitat que pot comportar l’abús del microrelat en les xarxes socials o en l’afluència de certàmens i concursos que tenen poc a veure amb aquest gènere, mentre que Eduardo Gotthelf, també escriptor, desvetlla en el seu article els recursos i l’empenta de les produccions de microficció teatrals.
Violeta Rojo, que ha publicat assajos reconeguts sobre el microrelat, diserta sobre els orígens incerts del microrelat incidint en què, potser, es remunten més enrere del que es donava per fet. Així, ens descobreix la figura i obra de Juan Antonio Navarrete (1749-1814), frare i bibliotecari d’un convent de Caracas, i de Rufino Blanco Fonbona (1874-1944), escriptor veneçolà que també va exercir de consol i governador i autor de les “Notículas”.
Tanca la secció d’articles en A. Guri responsable de La Microbiblioteca, qui fa un repàs a la breu, però intensa, història de la biblioteca, des del seu naixement l’any 2011, fins a dia d’avui.
A continuació trobarem els microrelats inèdits de Andrés Neuman (“El Tercer Reich”) i de Paloma Hidalgo Díez (“El rascacielos”), guanyadora del primer premi IASA i tres poemes, també inèdits de Rodolfo Häsler.
Per cert, Ginés S. Cutillas va desvetllar en el transcurs de la presentació que Quimera serà l’encarregada de publicar els pròxims guanyadors del concurs IASA, concurs internacional que es convocarà cada dos anys.
La segona part de l’acte estava estructurada en un “combat” entre quatre autors convidats que recentment han publicat llibre de microrelats:
Víctor Lorenzo amb Cambio de rasante (editorial Enkuadres, desembre de 2015).
Xavier Blanco amb Todo es mentirà. Y sin embargo (Talentura relatos, desembre de 2015).
Jordi Masó amb Les mil i una (Témenos edicions, octubre de 2015).
Sergi G. Oset amb El último vuelo del Microraptor (editorial Nazarí, novembre de 2015).
(d'esquerre a dreta: Xavier Blanco, Víctor Lorenzo, Jordi Masó i Sergi G. Oset)
La dinàmica del combat era senzilla: un autor llegia un relat i els altres tres el responien amb un relat que estigués en la mateixa línia. En Guri actuava com a notari de les puntuacions que atorgava el públic i l’equip de Quimera. Finalment, després de quatre rondes, Víctor Lorenzo va endur-se, amb justícia, el primer premi amb 24 punts, seguit de Xavier Blanco amb 23 punts i empatats a 21 punts, Jordi Masó i Sergi G. Oset.
El premi consistia en una subscripció per una any a Quimera.
La sala va presentar, en tot moment, una més que bona (i entusiasta) entrada de públic, entre ells el regidor de cultura de l’ajuntament, autors com Susana Camps (Viaje imaginario al Archipiélago de las Extinta), Mònica Sèmpere (Despojos del REC), Héctor Olivera (Mis letras me seguiran hasta los infiernos), M. Carme Marí (autora del blog Petites Històries) o David González (Microrrelatos para Macromomentos), entre d’altres.
L’acte va finalitzar amb la conseqüent signatura de llibres per part dels autors convidats i de Quimera. La llibreria El desvan del lector, amb Carol al capdavant, va ser la responsable del punt de venda, amb tant bon èxit que alguns exemplars van quedar exhaurits.
I ja, abans de marxar, públic, autors i responsables de la revista van coincidir al bar de la biblioteca que oferia un refrigeri on els presents van poder seguir xerrant i acomiadar-se fins la propera festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada