> La Meva Perdició als Premis Ictineu 2013.

Tinc el plaer d’anunciar-vos que alguns dels meus relats de gènere publicats al llarg de l’any 2012 opten com a nominats a la Cinquena edició dels Premis Ictineu 2013, en la categoria de millor relat original en català.
És el primer cop que el meu treball opta a aquest premi literari, i ho faig amb cinc relats publicats en dues revistes i un llibre.
El certamen inclou una primera votació popular que finalitza el dia 31 d’agost. Els autors que superin la primera ronda seran els finalistes del premi, que posteriorment escollirà un jurat.
En el següent enllaç trobaràs la pàgina del V Premi Ictineu. A la mateixa, hi ha un llistat amb els candidats de cada categoria (novel·la original en català, relat original en català, novel·la traduïda al català, i relat traduït al català), i el formulari per enviar les votacions. Simplement has de posar els teus preferits i enviar el document a una adreça de correu electrònic del premi.

V Premi Ictineu 2013, categoria “Millor conte escrit en Català”.

A continuació adjunto la relació dels relats amb els que participo i un enllaç on els podràs llegir. Si creus que algun d’aquests contes mereix lluitar per figurar a la final, et convido a votar-lo.
-“Alfa i Omega”, editorial Bubok, 2012.
-“El secret paorós de l’Eijafjöll”, publicat a la revista “Catarsi”, número 8.
-“Els devoradors de lletres”, publicat a la revista “La Lluna en un Cove”, número 39.
-“Holocaust, la utopia de Frenken Jonhsen”, publicat a la revista “Catarsi”, número 8.
-“Horror al túnel de La Mànega”, publicat a la revista “La Lluna en un Cove”, número 38.

> Conseqüències dels plaers inesperats d'una tarda de pluja.

Cada acció té la seva conseqüència, i pel que sembla, alguns posts també comporten efectes i implicacions.
Aquest que estàs descobrint en aquests instants, és la seqüela del publicat el passat 27 d'abril sota el títol “plaers inesperats d'una tarda de pluja”. Si no el vas llegir, potser no cal que continuïs amb la lectura d'aquest, però potser voldràs saber de que coi estic parlant. Si és així, només tens que accionar la rodeta del teu ratolí com si es tractés d'una màquina del temps i retrocedir un parell de post a la pantalla del teu dispositiu.
Ara si, ja estàs situat. Ja puc continuar.
Doncs el manuscrit original ja va ser entregat i com no podia ser d'altra manera, va arribar al seu destí per mitjà del correu postal (fer-ho d'altre forma hagués trencat l'encant i el sentit de tot plegat).
Feina feta, assumpte tancat, passo pàgina i a continuar treballant... o això pensava. Divendres passat, i en el marc del “Gutter Fest” (la fira d'autoedició de Barcelona), dos dels responsables de la revista en qüestió m'aborden. Un em parla de la personalitat dislocada que amaguen aquells fulls de lletra canviant, del garbuix de tipografies que deixen entreveure més d'una personalitat amagada sota la careta que utilitzo com a màscara. L'altre, en to pedagògic i paternal, em fa saber que ha llegit el post i que això no pot quedar així. M'instrueix sobre que cal fer. En prenc nota mental, tal messies al cim de la muntanya esperant omplir les taules de pedra:
Haig de fer un post nou. En aquest ha de figurar una fotografia on apareixerà el text de l'anterior, escrit a mà. El post activarà un bucle espai-temporal deformador de la realitat on, tinta, paper i editor de text, es fondran en un tot, multiplicant línies d'acció divergents on jo escriuré posts sense sentit, fins a l'infinit.
Només tindré una oportunitat d'aturar aquesta bogeria. Afortunadament sembla que serà el proper mes de juny, quan es faci la presentació del primer número de la revista. Fins llavors espero estar-me el més lluny possible d'un ordinador, d'un llapis o d'un full de paper... però els ulls em pesen, un badall s'escola per la gola i...

Em va sacsejar un cop de vent amb la remor d'una música d'acordió de suro que em mormolava el nom de Laura a cau d'orella. Amb un sobresalt em vaig descobrir jaient al vell mig d'un camp de cendra pel que travessava una calçada de pedres més antigues que la primera albada. Pel camí s'apropava un carretó de fira empés per una atrotinada locomotora a vapor. Es va aturar al meu davant amb un xerric de metall i una explosió de fum que em va ennuegar. Amb els ulls encegats pel sutge vaig veure com descendia del comboi un primer personatge estrafolari. Em va venir a la memòria la imatge d'un dels mosqueters de Dumas, però el cavaller en qüestió en comptes de brandar un floret, arrencava acords d'un ukelele mentre assajava unes incongruents passes de ball de saló.
—Mikel —es va presentar, fent una graciosa reverència.
No sabia ben bé com actuar, quan de la vagoneta va sortir una silueta esprimatxada que caminava sobre unes xanques. Vestia mitges vermelles, una casaca de pingui i anava tocat amb un barret bonapartista.
—Danilo, et llegeixo la bona fortuna —em va dir, mentre anava a munt i avall agafant grapats de cendra que deixava caure sobre els nostres caps com si es tractés d'una pluja de purpurina.
L'últim d'ells muntava al damunt d'un monocicle i feia malabars amb somriures melàncolics.
—Em penso que sóc l'Ariel, si aquí no hi ha ningú més —va anunciar solemnement.
—Però qui sou? Que voleu? Que faig jo aquí? —vaig balbucejar.
Tots tres (i fins i tot el vent), es van aturar per deixar anar:
—“Abans, tot això era camp”.
Vaig sentir un sonor “PLOF” com una bombolla de sabó que esclata i tot es va desdibuixar tan ràpid, que el meu cap, ens uns segons, ho va oblidar.

> "El llegat de l'home de la piconadora".

“El llegat de l'home de la piconadora” és un microrelat creat per participar al concurs “ARC a la Ràdio 2012-13 – Pecats Capitals 7+1”. La convocatòria del mes de maig, que tanca el concurs, està dedicada al pecat de l'escriptura. Que vagi de gust ^_^

El llegat de l'home de la piconadora

En Dexter Morales sabia que era home mort. Els seus actes comportarien la ruïna de la seva família, l'internament del seu fill en un centre de reeducació i, a ell, l'exili en una de les colònies de càstig del Cinturó d'Andròmeda.
Mentre teclejava febrilment a la tauleta tàctil, pensava en la Juanita. La seva dona l'havia enxampat escrivint en aquella antigalla. La mirada de fastig i decepció que va veure reflectida als seus ulls l'acompanyaria fins a la tomba. A hores d'ara, la Juanita ja l'hauria delatat als Zeladors de la Moral.
En Dexter va amagar la tauleta en un bagul de les golfes. La lluminositat de la pantalla líquida encara es reflectia en el seu rostre mentre baixava al garatge. Un cop més, va pujar a la cabina de la Gertru, la piconadora aerodeslliçant de classe E i va engegar el motor de nitrogen líquid del vehicle de demolició.
En uns instants va deixar enrere l'extraradi i, a través dels cinturons de circumval•lació aeris, va accedir al centre de l'urbs planetària. Al seu davant, el colós que era la seu local dels Zeladors l'esperava. Tan sols havia de fer una cosa: estavellar la Gertru contra els generadors atòmics del complex de titani.

***

En Henry Morales detestava el seu pare, o això havia pensat tots aquells anys d'internament. Ara, un cop complida la pena imposada, l'Estat li permetia tornar a casa. S'estava a les golfes polsegoses, remenant entre antics records de família, quan va topar amb el petit dispositiu portàtil. En uns microns va llegir tot el que en Dexter havia deixat apuntat al processador de textos rudimentari. En Henry es va espantar. Si els Zeladors el sorprenien en possessió d'aquell artefacte el tornarien a tancar, i aquest cop tirarien la clau. En un rampell de pànic va pensar en destrossar l'aparell, en cremar-lo, però alguna cosa al seu interior es va remoure i, amb mans tremoloses, com un nadó que fa les primeres passes dubitatives, va començar a escriure la seva història.

Fi

Bases del concurs ARC a la Ràdio

> Plaers inesperats d’una tarda de pluja.

Fa cosa d’un mes em vaig comprometre amb els impulsors d’una nova revista literària a enviar un relat pel seu primer número. Fins aquí res d’especial a destacar, però un cop vaig rebre les indicacions bàsiques que havia de complir el conte em vaig quedar una mica sorprès: a part de la còpia que s’havia d’enviar per correu electrònic, demanaven una altre escrita a mà, i més concretament, amb bolígraf Bic negre. He donat voltes al cap preguntant-me el perquè d’aquest requisit que al principi vaig trobar una petita excentricitat potser un pèl irritant.

Perquè tornar a fer la feina un cop enllestida al portàtil?, perquè fer un tediós esborrany a paper, podent fer-ho com sempre amb l’editor de text que permet reconduir la narració un cop i un altre sense dificultats per després guardar les successives versions en diferents arxius fins arribar al definitiu?
El motiu encara el desconec, no el volen desvetllar al·legant que es tracta d’un experiment que es farà públic quan toqui.

En tot cas, el que en un primer moment m’havia semblat una pèrdua de temps innecessària doncs sempre tinc més feina davant del teclat de la que puc acabar, a resultat un retrobament sobtadament relaxant i guaridor. Poder escriure directament sobre el full en blanc, sense preses, amb el fil conductor d’un simple i eficient bolígraf de plàstic transparent, sentint com la tinta flueix mentre la mà es desplaça pel paper, un cafè a la vora, i la certesa que a fora, la pluja segueix caient, a la seva, té alguna cosa de reconfortant i romàntic que em fa retrobar amb les emocions internes que m’empenyen a portar un blog literari i a escriure, el que sigui, sobre qualsevol tema, reflexivament o a raig.

Les satisfaccions més íntimes es troben en les coses petites.

M’he adonat que aquesta revista literària que m’ha fet aquest encàrrec estrany té alguna cosa diferent i que la gent que la porta coneix i té la sensibilitat que sovint es nota a faltar en altres. Comencem amb bon peu. Sí.

> La perdició de Sant Jordi (el retorn).

He escollit aquest títol per aquest post, tot recordant el librino que, de manera casolana vaig elaborar l’any 2011, el primer cop que gaudia de la festa de Sant Jordi com autor. Va ser una edició limitada de 50 exemplars que contenien set microrelats i amb enquadernació i maquetació a càrrec de Núria Claverol i Català, que vaig vendre al preu de dos euros.

Dos anys després, el proper dimarts 23, m’estreno com autor oferint el meu treball individual al públic. Espero que ens veiem, intercanviem experiències i recomanacions, i si no potser, us desitjo que gaudiu d’aquest dia tan com penso fer-ho jo. Feliç Sant Jordi!!!

Em trobareu a les següents parades i llibreries:

Al matí:
Parada de l’ARC (Associació de Relataires en Català).
Rambla Catalunya número 12.
De 9:00h a 13:00h.
Signatures de “Paràsits Mentals”, “Alfa i Omega” i diversos reculls conjunts amb l’ARC.

A la tarda:
Llibreria Aldarull.
C/. Torrent de l’Olla número 72. (Gràcia).
De 18:30h a 19:30h.
Lectura de microrelats de “Paràsits Mentals” i signatura de “Paràsits Mentals” i “Alfa i Omega”. *

Al vespre:
Editorial Underbrain Books.
C/. Bruniquer número 6. (Gràcia).
De 20:00h a 21.00h.
Signatura del recull conjunt il•lustrat per Maribel Carod “contrafabulario Ilustrado”.

*Potser, (si arriben a temps), també disposaré dels primers exemplars del recull conjunt “Contes Rarets”.

Associació de Relataires en Català

Llibreria Aldarull

Underbrain Books

> El dia de l'alliberament.

El dia de l'alliberament

Militant republicà, i antifranquista de soca-rel, als seus noranta anys, plorava a llàgrima viva mentre veia pel televisor com desapareixia l'últim llegat de l'infaust dictador.
Cap ciutadà més tornaria a patir sota el jou dels Borbons.

Fi

*Els meus avis paterns, Petra i Domingo, també van lluitar per mantenir vius els valors de la República. A ells dedico aquest petit microrelat en el dia que es commemora el 82è aniversari de la proclamació de Francesc Macià de la República Catalana.

> Publicació de "Antígua Vamurta (saga completa)" d'Igor Kutuzov.

(Antígua Vamurta (saga completa)

El precedent.

Un (no tan llunyà) tretze d’octubre de 2011 vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació a La Casa del Llibre de “Antígua Vamurta”, la primera part de les aventures de personatges com Serlan, Sara o Dasteo, embrancats en uns fets que sacsejaven la seva existència, assistint a l’enfonsament del seu món perfectament ordenat. La fi d’una època i un estil de vida que donava pas a la recerca per la supervivència immediata en un nou entorn hostil com a única fita diària enmig de les relacions enfrontades dels homes grisos, els homes vermells i els murrians, i rodejats d’essers màgics i perillosos com els sufons o els majestuosos sircads.

(Antígua Vamurta I, ara ja objecte de col·leccionisme ^_^)

Antígua Vamurta (saga completa).

Dons bé, l’Igor Kutuzov ens presenta ara la continuació i finalització d’aquesta obra èpica de fantasia heroica amb un imaginari propi que veu dels seus amplis coneixement històrics, i ho fa en un volum que aplega, en e-book i en format paper, la primera i segona part de la saga. En aquests setze mesos han succeït moltes coses, algunes tan convulses com les que pateixen els personatges de Vamurta. Potser la més significativa és el tancament sobtat de la editorial “Grupo Ajec”, que es va encarregar de la publicació de la primera part de Vamurta. Però aquests contratemps, que potser per un altre autor menys obstinat que l’Igor, haguessin comportat la renúncia a veure publicat el seu treball, el van portar a apostar per fer una auto edició de la mateixa. Lluny de donar-se per vençut, i fervent creient de la força de la seva criatura, ens a ofert al mateix temps un magnífic regal: la publicació d’aquesta extensa obra en un únic volum, i tot s’ha de dir, amb una qualitat que no ha d’envejar res al d’una editorial a l’ús, i a un preu del tot competitiu.

La recomanació.

Vuit-centes pàgines plenes d’amor, venjances, traïcions, amistats inesperades i descobriments insospitats, i tot embolcallat amb un llenguatge personal que demostra l’amor de l’autor per la literatura. No hi ha excuses per no acostar-se a aquest univers que traspua màgia i aventures.
Un llibre adient per totes les edats, pels amants de Conrad, Salgari, Stevenson, Dumas però també de Tolkien, Martin o Rothfuss.

Podeu trobar més informació de “Antígua Vamurta (saga completa)” al mateix blog d'Antígua Vamurta.

Enllaç a Amazon per comprar l’e-book.

Enllaç a Amazon per comprar el llibre en format paper.

L’Autor.

Igor Kutuzov era fins ara l’alies o el nom de guerra literari de Lluís Viñas Marcus, l’autor Gracienc que ha publicat entre d’altres el poemari en català “4 Patis” o el recull de relats curts “37 relatos para leer cuando estes muerto”. Ara sembla que l’Igor deixarà pas i protagonisme al Lluís, i només el futur ens dirà quin gir farà la seva producció literària. Jo l’esperaré amb delit i molta curiositat, mentre descobreixo com finalitza “Antígua Vamurta”.