dissabte, 23 de març del 2013

> "Niela i el revivent" d'Alícia Gili Abad (micromecenatge).

Gojes, vampirs, follets barrejant-se amb policies i lluitant contra clans exterminadors d'éssers màgics a la Barcelona actual, movent-se per terres catalanes i interactuant entre gent aparentment normal?

Aquesta és la premissa de “Niela i el revivent”, novel·la que beu del gènere d'aventures, el policíac i del fantàstic, escollint amb precisió i molt treball d'investigació elements de la tradició fantàstica catalana per crear una història original, trepidant, amanida amb les dosis justes de suspens i amb afortunats girs dramàtics que la seva autora, Alícia Gili Abad, mitjançant un projecte de micro mecenatge amb l'editorial La Comarcal, lluita ara per veure editat.


Niela i el revivent a La Comarcal

Niela i el revivent – l'argument.
La Niela és una dona d'aigua que viu entre els humans i que ha perdut gran part dels poders que li atorgava la seva condició de fada. El seu treball en una comissaria li permet trobar a un vampir del que necessita la seva ajuda per arribara a Siònia, terra dels éssers màgics on espera poder guarir-se i tornar a la condició plena de goja. En aquest viatge la Niela haurà de guanyar-se l'ajuda de diversos personatges per poder enfrontant-se al clan dels Pedrescremades, que desitgen deixar sense futur als éssers màgics, perpetuant una guerra que dura segles.

L'eix de la novel·la és el viatge iniciàtic, la recerca d'un desig últim que comportarà descobriments i aliances impensables en els protagonistes, traient a la llum pulsions, sentiments i actes que en un inici no creurien com a propis. Pel camí la recerca deixarà víctimes, desencisos i traïcions, però també proves d'amistat, amor i confiança.

Niela i el revivent – l'estructura profunda.
Però també, per sota de l'estructura de la novel·la trobem diferents missatges que incideixen encertadament en l'eterna lluita entre el be i el mal, la necessària col·laboració entre personatges antagònics, i una dura critica a la condició humana entestada a imposar el dogmatisme del racionalisme o la religió. Fins i tot hi ha cabuda per enviar un clar missatge ecologista, crit de retrobament amb la mare terra representada en la figura de la deessa Cer, i en tots els personatges secundaris fantàstics del fabulari català.



Alícia Gili Abad, l'autora.
Nascuda a Terrassa, aquesta autora viu i treballa a mig camí de L'Hospitalet i les terres de Lleida. Medievalista especialitzada en Història d’Àfrica, ha publicat diversos articles relacionats amb la temàtica africanista. Dinamitzadora de diversos clubs de lectura, també publica alguns dels seus relats al web de Relats en Català, pertany a l'Associació de Relataires en Català, i és una apassionada seguidora i activista de la ciència-ficció, la fantasia i el terror en el món de la literatura, el cinema i el còmic, treballant com a col·laboradora a la revista Catarsi, les Ter-Cat, i el Club Star Trek.
Ha publicat a part de diversos libres d'autoria conjunta, “Jocs de guerra. Cosa d'infants”, (Edicions La Quadriga, 2007), “El camí del bandama vermell”, (premi Columna Jove 2010) i “Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres” (Pagès editors, 2008) amb l'autora Sílvia Romero.

Podeu trobar més informació sobre el llibre i l'autora en aquesta entrevista:

el blog de Jordi Cervera, Cat ràdio




Iconografia de Siònia

dijous, 7 de març del 2013

> "Contrafabulario Ilustrado", (novetat editorial).

Crisis? What crisis?, aquesta reflexió donava títol a un àlbum de la banda Supertramp. Corria l'any 1975. Diuen que les grans crisis són cícliques. A dia d'avui tenim crisis de tots els colors i mides: socials, ètiques, polítiques o econòmiques. Un camp tan ampli i que provoca tan patiment, injustícia i desequilibri no es pot ignorar. I això és el que pretén la jove i combativa editorial UNDERBRAIN BOOKS amb la publicació del llibre “Contrafabulario Ilustrado”. Un recull a cura de Patricia Muñiz (autora de “Playroom” i “Corriente Sanguínea”), parit amb la intenció de fer denúncia i deixar constància del naufragi general en el que estem immersos.

“Contrafabulario ilustrado” és un recull de microrelats en el que trobareu una llista llarga d'autors entre els que m'agradaria mencionar a Igor Kutuzov (autor de “Épica Vamurta”, o Natxo Barrau i Salguero per posar un parell d'exemples.

Partint de la base dels microrelats, la il·lustradora i dissenyadora gràfica Maribel Carod, ha elaborat tot un seguit d'il·lustracions que són l'eix i peça vital del llibre, creant un imaginari fosc i carregat de sensibilitat que plasma l'angoixa, la frustració o la desesperació dels relats.


Book-trailer de “Contrafabulario ilustrado”.

Entrevista a Maribel Carod al blog de rtve.es

És un plaer i un orgull participar com autor convidat en aquest recull. Demà dia 08, el llibre sortirà a la venda.
Les presentacions oficials del llibre es faran a:
Madrid, Fnac Callao, 10 de març.
Barcelona, sala Miscelanea, c/. Guardia número 10, 15 de març. A la presentació a Barcelona també hi haurà una exposició amb els treballs de la Maribel Carod.
Esteu tots convidats. ^_^

dilluns, 4 de març del 2013

> Contes rarets – projecte de micromecenatge.

“Contes rarets” és el projecte impulsat per l'escriptor Carles Alonso a través d'un procés de micromecenatge en el que participo conjuntament amb altres autors per tal de poder editar un recull on conviurà els relats, la il·lustració i les arts plàstiques.
Un treball col·lectiu pensat per aparèixer en un volum bilingüe o en dos volums si el projecte aconsegueix els mecenes necessaris abans del 15 d'abril, i amb la intenció de poder ser presentat per la Diada de Sant Jordi d'enguany.

Aquest projecte ha estat concebut durant la Iª Fira d'artistes i artesans de Nadal celebrada al Nadal de 2012-2013, com a fruit de l'esperit de col·laboració i enriquiment mutu.

Podeu trobar tota la informació d'aquest projecte a:

Verkami: Contes rarets.

I també gaudir de diverses peces que formaran part del llibre a:

Blog de Contes rarets

El projecte compta amb una llista llarga de participant i col·laboradors:

Impulsors:
Carles Alonso i l'Associació d'Artistes i Artesans de Sant Just Desvern.

Maquetació:
Nuri R. Marinel-lo. Editorialista. Artesana de bijuteria i tractament de pedra natural.

Relats:
Carles Alonso. Advocat i afeccionat a la ciència ficció. Anteriorment ha auto-editat “Els gravitants” i “Els ploramiques”. Alexandra Mundet. Artesana dedicada a la costura i el disseny de joguines fetes amb material tèxtil.
Creu Sànchez. Artesana de peces de roba (complements) amb llana, cotó, seda i d'altres materials. Artista il·lustradora amb Rotring.
Anna Guiot Martin. Sociòloga. Afeccionada a la literatura eròtica.
Henar García. Artesana de la il·lustració i peces relacionades amb el dibuix.
Adrià i Sara. Artesans de peces de bijuteria. Afeccionats a la literatura infantil.
José Icaria. Poeta. Anteriorment ha publicat “Malestar en el paraíso”.
Ibai Sans Urbieta. Dissenyador transmèdia. Anteriorment ha auto-editat “Dskntrl” i “Poesia Barata”.
Sergi S. Oset. Relataire. Anteriorment ha publicat “Paràsits mentals” i “Alfa i Omega”.
Gerard Fontana. Afeccionat a la ciència-ficció.
Melitta Calvet. Professional de l'àmbit de l'educació i afeccionada a la literatura.
Arthur Calvet. Professional en el sector dels serveis socials i afeccionat al còmic.
Isaac Hachuel. Artesà de la perfumeria. Afeccionat a la literatura i la música.

Il·lustracions:
Beatriz Caetano. Artista independent d'arts plàstiques. Ha col·laborat amb Carles Alonso per il·lustrar “Els ploramiques”.
Vanesa Duque. Dissenyadora gràfica. Ha col·laborat amb Carles Alonso per il·lustrar “Els ploramiques”, ha autoeditat el conte infantil “La sombra de la mariposa” i realitza col·laboracions artístiques en l'àmbit infantil.
Franchu Llopis. Dibuixant de còmic. Ha autoeditat “La tira de cargols”, gràcies a un projecte de crowdfunding a verkami.
Jordi Armengol. Dibuixant de còmic. Ha col·laborat amb diverses publicacions i editorials de còmics.



El meu desig és poder tornar-vos a parlar del llibre com d'un objecte tangible, i d'una il·lusió acomplerta en un parell de mesos. ^_^

diumenge, 3 de març del 2013

> It’s a Wonderful Life, (distorsionant Frank Capra).

L'home puja fins la cinquena planta de l'edifici i s'atura davant una porta grisa. Abans d'entrar treu de l'americana el retall de diari i comprova que no s'ha equivocat.
L'oficina sembla la d'un detectiu d'un film antic de Hollywood. Ignorant a la resta de clients es dirigeix fins a l’única taula lliure. No vol cridar l'atenció.
—Segui, segui. No, no calen presentacions. La discreció és norma en aquesta casa —el tranquil·litza, convidant-lo a seure, un homenet amb aspecte de talp que regira una muntanya de documents—. Així doncs, l'única cosa que necessita és un cotxe nou.
L'home anònim, visiblement neguitós, assenteix amb el cap. Ara recorda clarament com s’ha rigut d’ell la seva dona quant li ha dit que trobaria els diners per l’automòbil.
—Bé, bé. Només una formalitat... perquè vol un altre cotxe?
L'home anònim comença a suar. Durant un instant es troba atrapat sota l'escrutini intens de l'home talp.
—Cu-cu-cunyat... el meu... cu-cunyat... —balbuceja.
—Ah! —exclama l'oficinista picant-li l'ullet—. El seu cunyat en té un de millor.
L'home nota com la cremor li puja per les galtes sentint-se com un col·legial enxampat fent una malifeta.
—Tranquil, tot és correcte. Signi aquí, i aquí... i no es deixi aquesta, és per la nostra... financera.
L'home anònim comença a signar els fulls a tota velocitat, però unes paraules a l'última pàgina el fan dubtar:
—Què vol dir, que els cedeixo les meves ales? No en tinc jo d'ales!
L'home talp somriu ensenyant unes dents esmolades. Quan contesta, ho fa amb un to de confidència:
—Així no hi ha cap problema, oi? Sinó en té, no perd res.
L'home anònim comença a pensar que alguna cosa no rutlla. Està apunt d'aixecar-se quan l'home talp torna a parlar:
—Imaginis aquest diumenge arribant a casa del seu cunyat amb el cotxe nou...
L'home anònim signa l'últim paper amb pols tremolós, agafa el xec i arrenca a córrer escales avall. Encara té temps per passar pel concessionari abans no tanquin.

Relat presentat al concurs ARC a la Ràdio. Pecats Capitals 7+1. (març 2013 – ENVEJA).
Per veure altres relats disponibles al web de RC

divendres, 1 de març del 2013

> "Pepe", (el meu petit homenatge a Pepe Rubianes).


(fotografia de Wikipedia).

Pepe

RODEJATS per la policia, els forenses exhumen el cos del cèlebre còmic. Al carrer, la gent crida i els insulta.
El jutge va ordenar executar la sentència. L’artista era culpable de proferir injúries greus contra l’autoritat pública.
Que fos mort, no tenia importància. S’havia d’acatar el veredicte.
L’ànima de l’humorista es caragolava de riure, orgullós de ser el protagonista de la seva última bufonada.

L'1 de març de 2009, l'actor i director de teatre José Rubianes Alegret ens deixava.
Pepe”, és un microrelat que vaig escriure pensant en ell després de llegir als diaris una esperpèntica notícia on es mencionava que encara tenia una causa oberta amb la justícia per injúries, i que vaig publicar al meu llibre “Paràsits Mentals”. Avui, quart aniversari del seu adéu el pujo al blog com a petit homenatge i recordatori del seu geni.