divendres, 30 de desembre del 2016

> Organa, Leia





El conte de la princesa republicana i l’anur de cua llarga

Quan Leia Organa va ser portada davant la presència del bavós de Jabba the Hutt, s’adonà, massa tard, que allò del gripau, el petó i el príncep blau que li havia explicat el seu germà només podien ser sopars de duro ideats pel cabró d’en Luke i els borratxos dels seus amiguets jedis.

Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund (111 minificcions per a freaks malalts del fantàstic) Sergi G. Oset - OrcinyPress



diumenge, 11 de desembre del 2016

> HIPERMATRÒNIC presentació a la Chronos i signatura de llibres a l'Atom Fast Market



Finalment ha arribat el gran dia: dissabte 17, a les 12.00h, a la llibreria Chronos presentarem, de forma oficial, Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund (111 minificcions per a freaks malalts del fantàstic).
La presentació del llibre anirà a càrrec d'Hugo Camacho (editor d’Orciny Press) i dels autors Susana Camps Perarnau i David Roas.
A més a més, aprofitant que la Chronos compleix el seu segon aniversari, a partir de les 13:00h s’oferirà un vermut al que també esteu tots convidats.



(com arribar a la Chronos)

De totes maneres recordar-vos que podeu adquirir (fins el dia 12) l’Hipermatrònic en prevenda a la pàgina d’Orciny Press: AQUÍ, exemplar signat, amb un 5% de descompte, l’enviament gratuït i, de regal, Micromatrònic, un minillibre amb contingut extra.



Micromatrònic

si seguiu el següent enllaç: AQUÍ accedireu a l'entrada de l'esdeveniment d'Orciny Press.

I diumenge 18, se celebrarà la segona edició de l’Atom Fast Market, un mercat en el que podeu trobar el treball d’il·lustradors, fanzines i editorials independents. L’entrada és gratuïta i obrirà tot el dia. De 11:00h a 14:30h em trobareu a l’estand d’Orciny Press signant exemplars d’Hipermatrònic.

L’espai Milà (Vila de Gràcia)
Carrer Josep Torres, 28 – Vila de Gràcia.
Metros: Verdaguer – Fontana – Diagonal



(cartell del segon Atom Fast Market)



L’Hipermatrònic a Orciny Press:
La nostra novetat del mes de desembre ve de la mà de Sergi G. Oset i porta per títol: Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund. 111 minificcions per a freaks malalts del fantàstic.
Efectivament es tracta d’un recull de microrelats de temàtica fantàstica que juguen amb les referències que tot aficionat a aquest tipus de temàtiques gaudirà amb frenesí.
El llibre, a més, ve prologat per l’incombustible Sebastià Roig. El disseny de la coberta és obra de Pol Abran de Branca Studio.





dissabte, 3 de desembre del 2016

> "Malsons de gat" a la biblioteca Collserola - Josep Miracle



El proper divendres dia 16, a les 18:30h, a la biblioteca Collserola – Josep Miracle de Vallvidrera, carrer dels Reis Catòlics, 16 presentarem Malsons de gat i, aprofitant, que hi serem els tres autors (Patrícia Muñiz, Igor kutuzov i Sergi G. Oset) i els editors d’Hermenaute (Marta Torres i Lluís Rueda) farem una xerrada al voltant del fantàstic incidint en diferents aspectes de la literatura i el cinema de terror, de ciència-ficció i de fantasia.

Si seguiu aquest enllaç AQUÍ accedireu a l'esdeveniment de l'aventura de llegir de la xarxa de biblioteques.



Malsons de gat a l'aventura de llegir

Si seguiu aquest enllaç AQUÍ accedireu al web de la biblioteca Collserola - Josep Miracle amb la informació per arribar-hi.





diumenge, 27 de novembre del 2016

> Entrevista al Canal 21 de Les terres de l'Ebre TV



El passat 30 de setembre Jordi Masó i jo vam baixar a Tortosa convidats pel mestre dels microcontes Jesús M. Tibau. La finalitzat de la trobada era que en Tibau ens entrevistés en el seu programa Tens un Racó Dalt del Món que emet el canal 21 de Les Terres de l’Ebre.
En mitja hora de gravació en directe i sense talls, i en un ambient distés, els tres autors vam xerrar de l’estat de salut del microrelat, del què significa per a nosaltres el microrelat i dels últims llibres que hem publicat: Jordi Masó Les Mil i una i Polpa i Jo Paràsits mentals i El último vuelo del Microraptor.
Fins i tot, vam tenir temps de fer una lectura d’alguns dels nostres hiperbreus.

A continuació, com a recordatori, unes fotografies. Que ho gaudiu!



Jesús M. Tibau, presentador de Tens un Racó Dalt del Món



Jesús M. tibau, Jodri masó, Sergi G. Oset



Jordi Masó signant el meu exemplar de Polpa



El último vuelo del Microraptor, en tren, de camí a Tortosa





divendres, 25 de novembre del 2016

> HIPERMATRÒNIC (avançament del nou llibre i coberta)



Ahir, Hugo Camacho, editor d’Orciny Press avançava la noticia de la que serà la publicació del meu nou recull de microficcions i microrelats amb aquesta editorial i presentava l’espectacular coberta a càrrec de Pol Abran, artista responsable de Branca Studio.
De moment, si voleu obtenir més informació d’Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund (111 minificcions per a freaks malalts del fantàstic), recull prologat per Sebastià Roig, només cal que seguiu aquest enllaç al web d’Orciny: AQUÍ

I per visualitzar més exemples del treball de Pol Abran: AQUÍ



#FlashFictionOrDie





diumenge, 13 de novembre del 2016

> Històries de les Terres Albes – vídeo de la presentació

El passat 10 de novembre, a la llibreria Chronos, Alícia Gili, editora d’Edicions SECC, Hugo Camacho i un servidor vam presentar Històries de les terres Albes i altres relats fantàstics, el segon títol d’aquesta jove editorial independent i primer de la col·lecció Minairó.
Pels que no vau poder apropar-vos aquí teniu el vídeo de la presentació.




Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics

Relats:
Coll Blanc, de Alícia Gili.
En una galàxia poc llunyana (relacions simbiòtiques disfuncionals), de Sergi G. Oset.
La Laia, en Roc i l’infermer de la boira verda, de menut.
L’arbreda, de Carlos Castro.
Seqüeles, Sílvia Romero.
Transcomunicació bovina, Hugo Camacho.

Ilustracions:
Laia Martí.
Txell Ozcáriz.
Bernat Gómez.





diumenge, 30 d’octubre del 2016

> Castanyada literària a preu de saldo



Si vols celebrar la castanyada amb un bon grapat de lectures fosques que et provoquin un calfred de terror i et deixin una sensació d'angoixa i no pots fer una gran despesa o bé vols augmentar la teva biblioteca de llibres electrònics amb una selecció eclèctica et proposo alguns dels títols següents, llibres o antologies en els que he participat:



Malsons de gat, llibre de relats foscos i de distòpies escrit amb Patrícia Muñiz i Igor kutuzov, publicat aquest any per editorial Hermenaute.



Alfa i Omega el relat Z que vaig publicar l’any 2012, finalista del premi Ictineu 2013 en la categoria de millor relat escrit en català i inspirat en Nova Sico, l’àlbum de rock progressiu de la banda Midnight Zombie Alligator.



Calabazas en el Trastero: Aparecidos, publicada per Saco de Huesos Ediciones l’any 2015. Una selecció de tretze relats de fantasmes, esperits i apareguts.



Los papeles perdidos de Stephen King, antologia de microrelats dedicats a l’autor de Maine publicada per James Crawford Publishing l’any 2015. El pagament per la descarrega del llibre és social.



#Cuentos Breves de Terror Hispanoamericanos, vint-i-quatre contes curts de d’autors hispanoamericans recopilats per l’equip de @TeCuentoUnTweet i publicat l’any 2014.

Que vagi de gust i bona castanyada!





dimarts, 25 d’octubre del 2016

> Malsons de gat i Pétalos de acero al cicle: "Ciència-ficció, t’agrada i ho saps".

Tot coincidint amb la celebració de l’EUROCON els dies 4,5 i 6 de novembre a Barcelona, la xarxa de biblioteques ha engegat aquest mes d’octubre una cicle d’activitats coordinades per Álex Vidal sota el títol de ciència-ficció, t’agrada i ho saps amb una programació de xerrades, presentacions de llibres i projeccions de pel·lícules sobre les narratives del fantàstic.
Així mateix la xarxa de biblioteques ha elaborat una guia de lectura d’autors clàssics agrupats per gèneres i una selecció de videojocs i pel·lícules en DVD que estan a la vostre disposició per si voleu aprofundir-hi més. Ho teniu en format ISSUU AQUÍ



(cartell autoria de Marta Torres).

Com autor hi participo amb el recull de relats Malsons de gat escrit a sis mans amb Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov, publicat per editorial Hermenaute aquest passat Sant Jordi i del que ja us he parlat en anteriors entrades. Serà el dilluns 31 d’octubre a les 19 h a la biblioteca Joan Maragall, carrer Sant Gervasi de Cassoles, 85. Per a l’ocasió comptarem també amb José A. Bonilla autor de Pétalos de Acero, una novel·la steampunk ambientada en l’Exposició Universal de 1888 publicada per Hermenaute el passat mes de març i que està rebent excel·lents crítiques i, com a mestres de cerimònies, amb els editors Marta Torres i Lluís Rueda.



En la presentació que farem us parlarem dels nostres referents dins de la ciència-ficció, de films i llibres que ens han influenciat, de mestres com H.G. Wells i Jules Verne o de la Barcelona distòpica.

Per acabar, recordar als usuaris de les biblioteques Vila de Gràcia i Josep Miracle de Collserola que Malsons de gat ja està disponible en els catàlegs respectius: AQUÍ





(Malsons de gat a Aladí, cerca de llibres a la xarxa de biblioteques).

dilluns, 24 d’octubre del 2016

> Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics



Edicions SECC, editorial independent de recent creació, acaba de publicar els seus dos primers llibres en un curt espai de temps. El primer va ser El Camino de los Ancestros, novel·la situada en un món fantàstic on la màgia és un bé valuós i escàs. El llibre està escrit a quatre mans per Alícia Gili i Carlos Castro i es va presentar el passat 8 d’octubre a la llibreria Chronos. La segona novetat és Històries de les Terres Albes i altres narracions fantàstiques, recull de relats que combinen la fantasia, la ciència-ficció, el Bizarro i el terror, a càrrec dels autors Alícia Gili, Sílvia Romero, Carlos Castro, menut i jo mateix. La il·lustració de la coberta és de Laia Martí i les il·lustracions interiors són autoria de Laia Martí, Txell Ozcáriz i Bernat Gómez.

Tots i que els assistents a la Ter-Cat celebrada el passat dia 16 a Torrebesses ja van poder tenir un primer tast d’aquest recull, la presentació oficial del llibre es farà el dimecres dia 02, a les 19:00 hores a la llibreria Chronos, carrer Roger de flor, 237. En aquesta presentació Alícia Gil, editora d’Edicions SECC i autora del relat Coll Blanc, Hugo Camacho, autor del relat Transcomunicació bovina i jo amb el meu relat En una galàxia poc llunyana (relacions simbiòtiques disfuncionals) parlarem de com s’ha gestat el recull i els relats inclosos.

La segona presentació està prevista per dissabte 26 de novembre a les 18:00 hores a TUUULIBRERÍA, carrer Planeta, 17, Vila de Gràcia amb la presència d’Alícia Gil, Txell Ozcáriz, Hugo Camacho, menut i Sergi G. Oset.

En una galàxia poc llunyana (relacions simbiòtiques disfuncionals) és un relat que es pot incloure dins del gènere Bizarro (Bizarro en català?) que narra l’arribada accidentada (i no desitjada) d’un funcionari de presons a un món que no és el seu. Kevinvonnegut és un tipus desequilibrat que oscil·la entre la depressió i l’eufòria, entre el patiment emocional i una total manca d’empatia i sensibilitat; consumidor de tota mena de drogues i beuratges d’alta graduació alcohòlica i obsés sexual compulsiu. Per postres té la capacitat d’enllaçar-se simbiòticament amb altres éssers i dominar-los com si fossin titelles. Ah, sí, i pertany a la família dels rosegadors.

El relat no deixa de ser un homenatge a diversos referents culturals del cinema i la literatura com Star Wars, Planet of The Apes, Zardoz, From Dusk Till Dawn o Mad Max, actors com Chuck Norris, programes televisius com Cuarto Milenio, clàssics de l’anime japonès com Mazinger Z o autors de culte com Kurt Vonnegut tot, en un entorn molt proper a la nostra realitat i al nostre país. Aquí us deixo el començament del relat amb un parell de cites de cançons del grup Buckcherry i de David Bowie que donen alguna pista de per on va el relat.



(Aquí teniu el començament del relat amb un parell de cites de cançons del grup Buckcherry i de David Bowie que donen alguna pista de per on va el relat).


Us esperem a les presentacions que ja hi han programades.

Comprar el llibre AQUÍ





divendres, 21 d’octubre del 2016

> #ClubLecturaChronos Vs Fantasma de Laura Lee Bahr

Comença per aquest apartat si vols saber quin va ser el nou llibre escollit pel #ClubLecturaChronos en la seva segona trobada:
El passat dissabte 15 d’octubre, els integrants del #ClubLecturaChronos ens vam reunir a la llibreria Chronos per comentar el llibre que havíem escollit després d’Elantris de Brandon Sanderson: Fantasma, la primera novel·la de Laura Lee Bahr, guanyadora del premi Wonderland a la millor obra de Bizarro l’any 2011 i nominada en la present edició dels premis Ignotus. Laura, a part d’escriptora és actriu de teatre, guionista i directora de cinema independent.
Amb Fantasma l’editorial OrcinyPress va inaugurar el 2015 la col·lecció Midian dedicada a obres de Bizarro. Aquest mateix any varen publicar la imprescindible La casa de las arenas movedizas de Carlton Mellick III i, a finals d’octubre, veurà la llum Ciudad revientacráneos de Jeremy Roberth Johnson, que també ha estat nominada al premi Wonderland del 2016.



O bé, comença a llegir per aquest apartat si vols saber de que va Fantasma:
Fantasma és una novel·la en que, d’entrada, sabem què Sarah sembla que s’ha suïcidat però és més probable que hagi estat assassinada. Sarah esdevé un esperit (no confondre amb un fantasma) a estones desorientat, a estones venjatiu; sabem que Simon és un presentador televisiu amb una carrera exitosa i una vida arreglada que comença a obsessionar-se pel final tràgic de Sarah a qui, potser sí, o potser no, va conèixer en vida i que Rich, o Dick, és un passerell que acaba d’arribar a L.A. amb ànims de llaurar-se una carrera com a cantant i guitarrista de balades de rock però que acaba treballant en la mateixa empresa on Sarah feia de secretaria i llogant el seu antic apartament. També hi ha un sofà i uns homes de negre.
Fantasma és la narració dislocada de la relació malaltissa entre Sarah i Simon (encara que un dels dos hagi traspassat) i de com, tan un com l’altre, utilitzen i manipulen a Rich (o Dick) per a utilitzar-lo com a vehicle de les seves intrigues enverinades, desesperades. En el fons, el relat d’una relació impossible on l’amor més intens muta en odi i al inrevés sense concessions en una espiral cada vegada més recargolada.
Avançant en la lectura de Fantasma assistirem a la caiguda i degradació d’aquests tres personatges i participarem, com si fóssim un personatge més, de la roda d’esdeveniments que ho tritura tot al seu pas. A Fantasma no te gaire importància esbrinar qui és el culpable de la mort de Sarah (encara que el lector no es podrà sostreure’s a idear les seves pròpies teories), el que importa és el viatge. L’autora, en un primer moment va idear Fantasma com una història d’escull la teva pròpia aventura i això marca el resultat final. La narració no és lineal i els personatges, més que evolucionar, actuen, es comporten i es transformen, física i moralment, depenent del pla existencial en el que es mouen.
El decàleg del Bizarro inclòs en les pàgines finals de Fantasma en adverteix que en una obra d’aquest tipus en trobem davant de:
«... el gènere de l’estrany, surrealista, sangonós, ridícul i que utilitza la lògica dels dibuixos animats per crear un univers inestable on conviu el grotesc amb l’absurd».
Fantasma compleix totes aquestes premisses, tot ficant en una batedora, un humor molt personal, sexe barrejat amb la idolatria per una icona idealitzada sense fissures pròpia de l’adolescència, els infortunis que pateix un fantasma i el relat de detectius noir més propi del cinema negre del Hollywood daurat.

O bé, llegeix en aquest apartat quines son les meves impressions sobre el llibre:
Vaig tenir l’ocasió de llegir Fantasma després de la presentació que es va fer a Barcelona a la llibreria Gigamesh l’estiu del 2015. A Goodreads teniu les meves impressions d’aquella lectura primera: Goodreads - Fantasma
El #ClubLecturaChronos m’ha ofert la possibilitat d’una segona lectura un any després. Confirmo doncs que el llibre m’ha agradat tant o més que quan el vaig llegir per primer cop. Ha superat la prova de voler continuar, capítol a capítol, recuperant les diferents trames i realitats que es van desenvolupant i anar de la mà de Sarah, Simon i Rich/Dick en la seva relació. Fantasma continua oferint-me el seu caràcter trencador farcit d’una certa tristesa, mala llet i un potent perfum de decadència que envolta les relacions personals (servit en una ampolleta amb aromes de liles).

O bé, llegeix aquest apartat si vols saber quines van ser les conclusions/divagacions del club de lectura:
La sensació que em vaig endur al finalitzar el debat es que la lectura del llibre no va deixar indiferent a ningú. O n’estaven a favor o n’estaven en contra. Un parell de persones van dir que no havien pogut amb ell i l’havien deixat després d’unes poques pàgines. D’altres el defensaren tot destacant les seves peculiaritats i la seva singularitat. Es va especular que Fantasma era el llibre que havia escrit Simon o potser la mateixa Sarah, com un testimoni necessari per explicar, o amagar, qui havia estat l’assassí. Es va debatre si els personatges eren plans però canviants en les diferents realitats paral·leles, de si era convenient o no que l’autora contextualitzés la narració amb referents musicals i culturals, de si el procés d’enamorament de Rich/Dick era una venjança feminista de Laura contra un prototip determinat de mascle, (i de masclisme) i, també, de l’oportunitat perduda (o no) al tallar certes línies argumentals en favor d’altres. Per posar un exemple, l’aparició dels paios empolainatslos Tipos Trajeados” va suscitar quasi unanimitat al demanar per a ells més protagonisme. Diversos dels presents estaven desconcertats per la manca de llargada del capítol intitulat La reaparición de Los Tipos Trajeados. A mi, personalment, em va semblar l’exemple perfecte d’un microrelat hiperbreu incorporat dins d’una novel·la, d’altres, però, especulaven en que era una broma privada de l’autora. La impressió generalitzada va ser que Laura Lee Bahr no cercava explicar una història amb un final resolutiu sinó que la seva intenció era la d’anar descol·locant el cervell del lector fins a deixar-lo tan fotut com els dels personatges de la seva novel·la. Conclusió: hi va haver debat i molt intercanvi d’impressions i teories i aquesta, entenc, ha de ser la finalitat de tot club de lectura.

O bé, llegeix en aquest apartat sobre tests feministes aplicats a la literatura i d’altres recursos estilístics:
En algun punt del debat algú va argumentar que una de les causes de que no li agradés Fantasma era que no passava el TEST DE BECHDEL. Aquest test no entra a considerar si una obra té, o li manca, qualitat literària, només mesura si la presència de la dona dins del context de l’obra és significativa i, si alhora de representar-la, es perpetuen els estereotips masclistes. Es fonamenta en aquestes tres preguntes:
-Apareixen, almenys dues dones, i aquestes tenen nom propi?
-Els personatges femenins parlen entre sí?
-Les seves converses tracten altres temes que no siguin al respecte d’homes?
Bé, fins que va sortir el tema ni se m’havia passat pel cap prendre’m Fantasma com una novel·la que pogués ser titllada de masclista. Crec que la personalitat de Sarah és prou forta i definida com a dona. Sarah interactua amb una altra dona (Tamara, una companya de feina) i tenen algun diàleg juntes (dins d’un context laboral) i, sí, parlen dels companys de feina però és que en general, els personatges secundaris apareixen només com a suport dels tres principals (Sarah, Rich/Dick i Simon) que són qui duen tot el pes de la narració (a part, de tu, lector, que també n’ets part).
Com una cosa porta a l’altre vam tenir l’ocasió (al menys jo ignorava que hi haguessin tants test d’aquests tipus) de descobrir aquests altres:
El TEST DE LA LÀMPADA SEXI: si pots substituir el teu personatge femení per una làmpada sexi sense alterar els elements bàsics de la narració potser es que el teu personatge femení no té cap consistència.
O, el TEST DE LA DONA A LA NEVERA: el personatge femení només serveix com a excusa o detonant per tal que l’heroi entri en acció (normalment la mort de la companya del protagonista que justifica la venjança i el viatge vital de l’home).
I, finalment, el TEST DEL COMODÍ: Si vols saber si el que escrius sobre un personatge és sexista li canvies el gènere. Si resulta forçat, artificial o no acaba d’encaixar és molt probable que estiguis menystenint el teu personatge.
En definitiva, un munt de coses en les que rumiar abans que et comencis a plantejar amb que embrutaràs el full en blanc si no vols ser titllat de sexista. És curiós saber que hi ha lectors que es regeixen per aquests tests per decidir si s’apropen o no a una lectura.
I, per acabar, esmentar un recurs literari del qual l’autora se serveix tot nombrant-lo específicament a la pàgina 223 del capítol Leyendas Urbanas: el McGUFFIN.
El McGuffin és un terme inventat per Alfred Hitchcock. Una excusa argumental que motiva el flux de la narració i els personatges, tot i que, en realitat, no té gens de rellevància.
L’exemple de McGuffin més descarat que he trobat en els últims temps és el que en fa l’autor Sergi Álvarez a la seva espectacular novel·la Nunca digas nunca jamás (OrcinyPress, 2016) i en l’spin-off McGuffin contra el defecador del hoyo ocho, tot convertint aquest recurs en el cognom d’un matrimoni explosiu que sembra el CAOS allà per on va.
I això és tot, o bé...

No perdis el temps llegint res d’aquesta entrada tan llarga i ves directe a comprar Fantasma a la pàgina d’OrcinyPress
FANTASMA





dimecres, 12 d’octubre del 2016

> Presentació de "Tenebra" d'Emili Gil a la llibreria Chronos



Aquest pròxim divendres tindré l’oportunitat de participar en l’acomiadament a Barcelona de Tenebra, la novel·la que Emili Gil va auto publicar l’any 2014 i que va significar el seu retorn a les lletres després de la publicació de Perfum de tenebres (2001) i Misteris fascinants (2002). El reconeixement final per aquesta obra li va arribar al guanyar, a l'edició de l'any 2015, el premi Ictineu en la categoria de novel·la en català.
Han estat tres anys de presentacions i lectures al llarg de tot el territori de parla catalana en que l’autor s’ha acompanyat d’autors que han potenciat i ajudat a difondre la visió literària d’Emili, un univers molt personal dins de la literatura de ficció especulativa, weird i gòtica.
L’abril de l’any 2014, l’autor, de la mà d'Anna Maria Villalonga i Antoni Munné-Jordà va obrir les portes de Tenebra en una primera presentació: el viatge iniciàtic d’un noi de la Sènia pels carrers de la ville lumière i la ville tenebre de París, dues cares, dos mons, París i Sirap, on l’art, la bellesa, la follia i la mort anaven de bracet havia començat.
Divendres, acompanyats per les lectures de les poetesses Cristina Company i Isabel Garrido oficiarem la cerimònia que tancarà un cicle que obre portes noves i renova l’energia que dona pas a les noves creacions ideades per aquest autor enamorat de la foscor. Us hi esperem a tots.



(Amb Emili Gil a la presentació de tenebra a la Ter-Cat celebrada a Olot, 2014).

El blog de Tenebra i el blog de l’autor
En aquest enllaç accedireu al blog de la novel·la on hi trobareu un munt de ressenyes i cròniques de les presentacions de Tenebra.

En aquest enllaç accedireu al blog literari de l’autor amb un repàs a la seva extensa obra de creació.

Tens un racó dalt del món TV
El passat 17 de novembre, en el programa literari presentat per l’autor Jesús M. Tibau al Canal 21 de les Terres de l’Ebre entrevistaren a Emili que ens parlà de Tenebra i de La Sénia extraordinària, el recull de relats que publicà després de la novel·la.





diumenge, 25 de setembre del 2016

> Fira Eurosteamcon – 1 i 2 d’octubre



El cap de setmana del 1 i 2 d’octubre se celebrarà a les Cotxeres de Sants l’EUROSTEAMCON, la IV Fira Steampunk de Barcelona.
Dissabte, d’onze a vuit i diumenge, d’onze a set em podreu trobar com a convidat en l’estand de joieria gòtica i victoriana de Derwald, parada número 41, al costat de l’escales i els banys. Les entrades a la venda són molt econòmiques i, a part de tots els expositors de la fira, trobareu un munt d’activitats i de concursos relacionats amb aquesta branca del fantàstic.



Per la meva part posaré a la venda uns quants exemplars d’alguns dels llibres que tinc publicats com: Paràsits mentals, Amor de Mare (va venir del cel), El último vuelo del Microraptor, Malsons de gat i l’antologia Catalunya Mítica publicada l'any passat per l'editorial Orciny Press i que inclou el meu relat steampunk Verd gasós sobre fons de neu i cendra finalista, aquest any, del Premi Ictineu en la categoria de relat escrit en català.
Espero que ens veiem.



(planell de situació de la fira)





diumenge, 18 de setembre del 2016

> Club de Lectura Chronos (Elantris)

Ahir a la tarda, a la llibreria Chronos, ens vam reunir el #clublecturachronos per comentar “Elantris” de Brandon Sanderson el primer llibre escollit pels membres d’aquest club de lectura. L’assistència en aquesta segona trobada va ser molt bona, el debat encès, enriquidor i molt divertit, tant que es va allargar dues hores. És molt refrescant poder engrunar les entranyes d’un llibre davant d’altres aficionats al gènere trencat la tònica dels nostres dies on l’habitual es servir-nos de la Xarxa i defensar i posar en dubte la visió de l’autor cara a cara.



Elantris de Brandon Sanderson

La lectura d’"Elantris" se’m va fer una mica tediosa i monòtona pels problemes menors als quals han d'enfrontar-se els personatges. L’ambientació està força ben aconseguida i el sistema de màgia proposat per l’autor és molt original però hi ha una manca d’acció generalitzada i d’un to que enganxi al lector. La resolució de la novel·la és forçada i molt precipitada. A un llibre de fantasia li demano èpica, grans aventures i personatges que realment siguin sacsejats per l'adversitat però només he trobat picabaralles entre mercaders, escenes de palau i una croada per evangelitzar la població d'un regne. Crec que Sanderson va equivocar del tot el focus sobre el que havia d'explicar la història de Elantris, potser no va voler mullar-se. Ho tenia tot per explicar una gran història: una ciutat poblada per déus que caminaven entre els humans i que queden reduïts a una cosa semblant als zombis. Podia haver-se centrat en com van desenvolupar aquest poder, com eren aquells dies gloriosos i el tsunami posterior que va provocar la seva caiguda i la posterior guerra fratricida dels supervivents per fer-se amb les engrunes, però, en el seu lloc, es va acontentar amb narrar les vicissituds domèstiques dels habitants de Kae, personatges menys atractius i amb menys potencials que semblen no adonar-se del que els ve al damunt.
Podeu llegir les meves impressions en la ressenya que he penjat a Goodreads.

El següent llibre escollit és “Fantasma” de Laura Lee Bahr, publicat per l’editorial Orcinny Press el juny del 2015, novel·la que obria la col·lecció “Midian” dedicada al Bizarro. La propera cita serà el 22 d’octubre.
Podeu llegir les meves impressions de "Fantasma” en la ressenya que vaig penjar a Goodreads.



Fantasma” de Laura Lee Bahr



Hugo Camacho (editor d’Orcinny Press amb Laura Lee Bahr a la presentació del llibre a Gigamesh. 27-06-15





dilluns, 12 de setembre del 2016

> Indie-Book Mafia (vídeo 1)



Avui us presento el primer vídeo de “Indie-Book Mafia”. Col·lectiu d’il·luminats? Banda d’emprenedors? Qui s’amaga sota aquest nom i el més important: són perillosos per la societat o per a ells mateixos?
Doncs situem-nos. Recordeu a “A-Team”? aquella sèrie de TV en que un grup de mercenaris renegats ens visitaven cada tarda per donar-nos la tabarra amb les seves aventures? Ara canvieu els puros del coronel Hannibal, l’armament de pega i els trastos que construïen per... llibres!!! I tindreu una idea aproximada del que us parlo. “Indie-Book Mafia”, està format per uns quants escriptors, guionistes, editors independents i, fins i tot, algun llibreter al que hem enganyat per que col·labori en aquesta aventura.
I quina és la proclama de “Indie-Book Mafia”? dons de moment una de molt senzilla: demostrar que els llibres no són cars. Aconseguirem el nostre objectiu? Ens tancaran el canal de YouTube? Això ho anirem descobrint en els successius capítols que es penjaran cada setmana.



Per obrir boca aquí teniu el primer vídeo. En el mateix hem participat:
Sergi Álvarez (escriptor, guionista).
Hugo Camacho (editor, escriptor).
Ignacio J. Borraz (escriptor, activista literari).
Manuel Gris (escriptor, activista literari).
Ricard Millàs (editor, escriptor).
Rubén Guallar Lajara (escriptor).
Iván González (escriptor).
Sergi G. Oset (escriptor).

Si voleu saber com continua aquesta història subscriviu-vos al canal YouTube de “Indie-Book Mafia”.





diumenge, 21 d’agost del 2016

> Els meus prologuistes i jo

Sempre m’ha agradat trobar-me davant d’un bon pròleg en qualsevol dels llibres que llegeixo, els entenc com la sorpresa que hi ha dins de l’ou kinder, és per això que valoro molt els autors que, per una raó o per una altre, han acabat sent prologuistes en els llibres que he publicat fins ara. Persones a les que admiro, de les que m’agrada considerar-me amic i dels que segueixo el seu treball literari. Donat que un nou d’aquests rars i estimats personatges ha confirmat que s’ocuparà del pròleg del meu proper llibre, en agraïment a tots ells, aprofito per fer una entrada en que els ressenyo.



SEBASTIÀ ROIG I CASAMITJANA
Escriptor i periodista (Diari de Girona), figuerenc, autor de novel·les com “El secret de la banya embruixada” (amb Salvador Macip), Animallibres, 2015, llibres d’assaig com “Els malsons dels nostres avis. El Terror i el Fantàstic a Catalunya”, Duxelm, 2007, o guions de còmic com “Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols”, Males Herbes, 2015, també responsable de l’esbojarrat pròleg de “Michelíada” la brillant novel·la d’Antoni Munné-Jordà, Males Herbes 2015.

A Sebastià vaig tenir la sort de conèixer-lo en persona en la primera edició del “Mot Festival” celebrat a Girona l’any 2014, on vam coincidir en unes lectures de relats en viu. Ara ja puc confirmar que Sebastià es farà càrrec del pròleg del nou recull d’hiperbreus i microficcions basades en el fantàstic que em publicarà aquest any una editorial independent catalana.



MERCÈ BAGARIA MELLADO
Filòloga de professió, com autora ha participat, entre d’altres, en l’antologia “Catalunya Mítica, Orciny Press”, 2015, com integrant del col·lectiu “Setze Petges” en els reculls “Edició especial”, Proa, 2005 i “Contes per menjar-se’ls”, Els Llums, 2015 i com integrant del grup literari “Cornèlia Abril” en el recull de relats “He d’anar-me’n”, Els Llums, 2015. Responsable del blog literari “La vida breu”.

A Mercè fa anys que la conec, ens uneix una bona amistat (que es va intensificar quan els dos vam coincidir a la presidència de l’ARC, l‘Associació de Relataires en Català) i en un munt d’actes literaris en els que hem participat conjuntament a més de ser la correctora de capçalera dels meus escrits. Mercè va ser la responsable de coordinar el recull conjunt de relats de gènere “Malsons de gat”, Hermenaute, 2015, fer les primeres correccions i, a més, ocupar-se del pròleg del llibre.



DAVID ROAS
Professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en literatura fantàstica dirigeix el “Grupo de Estudios sobre lo Fantástico” i és una autoritat reconeguda en el món del microrelat i de les microficcions. Autor, entre d’altres, del recull de microrelats “Distorsiones”, Páginas de Espuma, 2010, de la novel·la “La estratègia del koala”, Candaya, 2013, del llibre de relats “Bienvenidos a Incaland”, Páginas de Espuma, 2014, o de l’assaig “Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico”, Páginas de Espuma, 2011.

Amb David ens vam conèixer a traves de la (ja desapareguda) llibreria Pequod (Vila de gràcia) on vam coincidir en diverses lectures, després van venir altres cites literàries com el festival MOT, el II Congreso Internacional Visiones de lo Fantástico o els vermuts literaris celebrats a Montcada en la III Trobada de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror Eclèctica. Ens uneix el respecte i admiració per Poe i Lovecraft i l'amor per la música, al haver sigut ell baterista i jo guitarrista. David va ser el prologuista del recull de microficcions “El último vuelo del Microraptor”, Editorial Nazarí, 2015.



ANNA MARIA VILLALONGA
Llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana, professora associada a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Departament de Filologia Catalana), investigadora i critica de literatura i cinema, autora, entre d’altres, de “Les veus del crim”, Alrevés, 2013, la novel·la “La dona de gris”, Llibres del delicte (2014), traduïda per ella mateixa al castellà: "La mujer de gris", editorial Navona, 2015, i coordinadora i autora (amb un relat en cada recull) en les antologies “Elles també maten”, Llibres del Delicte, 2013, i “Noves dames del crim” Llibres del Delicte, 2015.

La relació amb Anna sorgeix, fa anys, d’un encontre inesperat en una de les activitats literàries organitzades per l’ARC i per l’interès mutu que professem pels microrelats tot i ser ella especialista en novel·la negra, fet que ens ha portat a coincidir en concursos, certàmens, antologies i altres saraus. Anna va ser de les primeres persones en confiar en mi, encarregant-se de la correcció de les galerades i del pròleg del primer recull de microrelats que vaig publicar: “Paràsits Mentals”, Bubok, 2012.



Les fotografies que apareixen en aquesta entrada són totes autoria de Núria Claverol i català.





dissabte, 20 d’agost del 2016

> Resum de ressenyes de “Malsons de gat”



Editorial Hermenaute va publicar “Malsons de gat” tot coincidint amb la Diada de Sant Jordi d’enguany. El llibre, un recull de relats de gènere escrit a dos, quatre i sis mans entre Patrícia Muñiz, Igor Kutuzov i jo mateix ha tingut, en aquests pocs mesos de vida, el seu recorregut de presentacions i, ara, coincidint amb la parada vacacional i abans de reprendre les presentacions a la tardor aprofito per recollir en una sola entrada en el blog les ressenyes que han aparegut per tal que us pugueu feu una idea de per on van les coses a “Malsons de gat”.



La vida breu” és el blog literari de Mercè Bagaria (autora, correctora, agitadora cultural, coordinadora literària i també prologuista de “Malsons de gat”). Seva va ser la primera ressenya que és va publicar un 28 d’abril, on donava pistes de per on transita el recull:

«Hi ha portes que s’obren a l’infern, dimonis que troben aixopluc en pobles remots, abismes insondables, llocs on regna la foscor més absoluta, com si la foscor, l’ambient llòbrec i tenebrós, propiciés la raó de ser dels relats: els malsons».

En aquest ENLLAÇ la ressenya completa.



A "El blog de Jordi Cervera"”, el periodista (Catalunya Ràdio, 3/24) ressenyava el 13 de maig dos dels últims llibres publicats per Hermenaute: “Momias y embalsamados” i “Malsons de gat”. Del nostre llibre es podia llegir:

«Kutuzov, Oset i Muñiz han fet bé els deures i han travat un recull molt treballat i amb ambicions que podria ser el punt d’arrencada des d’on anar edificant el gènere a casa nostra, donant-li nova volada i obrint portes que haurien de contribuir a fer-lo més eclèctic, més actiu i més exportable».

En aquest ENLLAÇ la ressenya completa.



El 28 de maig, "Les rades grises", el blog del periodista Raul Maigi (El Punt, Avui), reflexionava sobre el to i les atmosferes del recull:

«Els autors comparteixen el gust pels espais tenebrosos i les situacions angoixants, fins i tot desagradables, en escenaris que es torcen molt sovint per passions viscerals com la violència, l’ànsia de poder, l’ambició desmesurada, la cobdícia, etc».

En aquest ENLLAÇ la ressenya completa.



"La màgia de les lletres" és el blog de l’Edgar Cotés (microrelataire i estudiant de traducció i interpretació). Edgar ressenyava el llibre el 10 de juny resumint-lo amb aquestes paraules:

«Un recull de contes plagat de referències literàries, musicals i cinematogràfiques que satisfaran tant al lector més friqui com al que està menys experimentat en aquests temes».

En aquest ENLLAÇ la ressenya completa.



Les quatre il·lustracions que acompanyen aquesta entrada del blog són autoria de l’il·lustrador i artista de videojocs Hector Jenz.





divendres, 19 d’agost del 2016

> Properes cites literàries



Encara és temps d’estiu i de vacances però, a partir del mes de setembre, ja es comencen a confirmar dates d’esdeveniments literaris en els que participo o estic convidat. De moment això és el que us puc avançar:

SETEMBRE

Dins dels actes programats en el marc de “La setmana del llibre en català”, (dels dies 2 a l’11) a l’Avinguda de la catedral tindré signatura d’exemplars de “Malsons de gat” amb Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov, editorial Hermenaute (2016). Serà dissabte dia 3, en l’estand número 33 de la llibreria Chronos. L’horari: de 12:00h a 13:30h.



Divendres dia 30 pujo a Tortosa convidat per Jesús M. Tibau, conductor del programa literari de televisió “Tens un racó dalt del món” que s’emet pel Canal 21 de les Terres de l’Ebre per enregistrar una entrevista en la que parlarem de “El último vuelo del Microraptor”, editorial Nazarí (2015).



OCTUBRE

Dissabte 1 i diumenge 2 a les Cotxeres de Sants, carrer Sants, 79 es celebra l’EUROSTEAMCOM, la quarta fira Steampunk de Barcelona. Els dos dies em trobareu (matí i tarda) en els estands d’artesans amb Derwald on estic convidat i posaré a disposició dels assistents diversos llibres: “El último vuelo del Microraptor”, “Paràsits Mentals”, “Malsons de gat”, “Amor de mare (va venir del cel)” i l’antologia “Catalunya Mítica” que inclou el relat Steampunk “Verd gasós sobre fons de neu i cendra” nominat finalista en el Premi Ictineu 2016.



NOVEMBRE

Els dies 4,5 i 6 tindrà lloc a Barcelona la EUROCON, la convenció anual més important del fantàstic a Europa. Dissabte es farà l’entrega dels premis Ictineu 2016 on tinc nominat un relat finalista i també estic a l’espera de confirmar la presentació de “Malsons de gat” amb editorial Hermenaute en un dels estands de la fira.



DESEMBRE

Divendres dia 16, en horari de 18:30h a 19:30h, Patrícia Muñiz, Igor Kutuzov i jo presentarem “Malsons de gat” a la biblioteca de Collserola Josep Miracle, carrer dels Reis Catòlics, 16.



En el transcurs d’aquest mes potser també es farà oficial la publicació d’un nou llibre meu amb una editorial independent molt atractiva i amb bon pes dins del gènere en català.



FEBRER 2017

Dissabte dia 18 en horari de 12:30h a 13:30h, Patrícia Muñiz, Igor Kutuzov i jo presentarem “Malsons de gat” a la biblioteca Vila de Gràcia, Torrent de l’Olla, 104.





dijous, 18 d’agost del 2016

> Premi Ictineu 2016 – finalistes en la categoria relat original en català



Aquest mes d’agost la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia va donar a conèixer el resultat de la primera ronda de votacions en les quatre categories del Premi Ictineu 2016 (novel·la en català, relat en català, novel·la traduïda al català i relat traduït al català).
En aquesta entrada em centraré en la categoria de "millor relat original en català”, doncs “Verd gasós sobre fons de neu i cendra”, el relat steampunk amb el que vaig participar en l’antologia “Catalunya Mítica”, editorial Orciny Press (2015), ha estat nominat finalista, juntament amb tres relats més d’un total de 77 que es van presentar en la primera fase.



Els quatre relats que han quedat finalistes són:
Compartiu si us plau”, de l’autor i editor Hugo Camacho apareix publicada en el número 17 de la revista Catarsi.
La crida més enllà del temps” de l’autor Henric Herce, apareix publicat en l’antologia “Punts de fuga”, editorial Males Herbes, 2015.
Llers, 1939”, de l’autor Enric Bassegoda, apareix publicat en l’antologia “Catalunya Mítica”, editorial Orciny Press, 2015.
Verd gasós sobre fons de neu i cendra”, Sergi G. Oset, apareix publicat en l’antologia “Catalunya Mítica”, editorial Orciny Press, 2015.







Des del dia dos d’agost i fins l’1 d’octubre s’obre la segona fase de votacions en que pot votar qualsevol persona. El vot popular comptarà com un 50% pel resultat final, l’altre 50% el decidirà un jurat escollit per cada categoria.
En el següent enllaç de la “SCCFF” podeu accedir a la informació de tots els finalistes de les quatre categories i al formulari de votació.



La present edició de l’Ictineu és la segona en que algun dels meus relats accedeixen a la fase de finalistes, l’anterior va ser la de l’any 2013 amb "Alfa i Omega”, editorial Bubok i “Horror al túnel de la Mànega”, número 38 de la revista La Lluna en un Cove. Ho podeu llegir en aquest ENLLAÇ en l’entrada que vaig fer el 11 de setembre del 2013.