diumenge, 3 de març de 2013

> It’s a Wonderful Life, (distorsionant Frank Capra).

L'home puja fins la cinquena planta de l'edifici i s'atura davant una porta grisa. Abans d'entrar treu de l'americana el retall de diari i comprova que no s'ha equivocat.
L'oficina sembla la d'un detectiu d'un film antic de Hollywood. Ignorant a la resta de clients es dirigeix fins a l’única taula lliure. No vol cridar l'atenció.
—Segui, segui. No, no calen presentacions. La discreció és norma en aquesta casa —el tranquil·litza, convidant-lo a seure, un homenet amb aspecte de talp que regira una muntanya de documents—. Així doncs, l'única cosa que necessita és un cotxe nou.
L'home anònim, visiblement neguitós, assenteix amb el cap. Ara recorda clarament com s’ha rigut d’ell la seva dona quant li ha dit que trobaria els diners per l’automòbil.
—Bé, bé. Només una formalitat... perquè vol un altre cotxe?
L'home anònim comença a suar. Durant un instant es troba atrapat sota l'escrutini intens de l'home talp.
—Cu-cu-cunyat... el meu... cu-cunyat... —balbuceja.
—Ah! —exclama l'oficinista picant-li l'ullet—. El seu cunyat en té un de millor.
L'home nota com la cremor li puja per les galtes sentint-se com un col·legial enxampat fent una malifeta.
—Tranquil, tot és correcte. Signi aquí, i aquí... i no es deixi aquesta, és per la nostra... financera.
L'home anònim comença a signar els fulls a tota velocitat, però unes paraules a l'última pàgina el fan dubtar:
—Què vol dir, que els cedeixo les meves ales? No en tinc jo d'ales!
L'home talp somriu ensenyant unes dents esmolades. Quan contesta, ho fa amb un to de confidència:
—Així no hi ha cap problema, oi? Sinó en té, no perd res.
L'home anònim comença a pensar que alguna cosa no rutlla. Està apunt d'aixecar-se quan l'home talp torna a parlar:
—Imaginis aquest diumenge arribant a casa del seu cunyat amb el cotxe nou...
L'home anònim signa l'últim paper amb pols tremolós, agafa el xec i arrenca a córrer escales avall. Encara té temps per passar pel concessionari abans no tanquin.

Relat presentat al concurs ARC a la Ràdio. Pecats Capitals 7+1. (març 2013 – ENVEJA).
Per veure altres relats disponibles al web de RC

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

bon relat! d'aviat ens vendrem l'anima també....

◊ dissortat ◊ ha dit...

Cal mantenir-los lluny a eixos.

Salutacions!

Joana ha dit...

Uixx quin perill les financeres i els refinançaments :)
Bon relat! I ...molts records des de Girona !!

Ferran d'Armengol ha dit...

Has recreat molt bé la imatge de l'home talp. Ben aconseguit relat. I que en farà de les ales si no paga? He sentit la teva veu llegint el relat, crec que això és bo, no?