El viatge dels senglars
TRES boques més per alimentar desprès que l’Orson em tornes a deixar prenyada. Cada nit ens endinsem en la perillosa frontera que hi ha entre la seguretat dels matolls i l’aclaparador tràfec de la ciutat. La fam esperona l’enginy, ens fa més agosarats. Fràgils invasors de l’habitat que ens vau arrabassar.
Fi
“El viatge dels senglars” és un dels microrelats inclosos a “Paràsits Mentals”. El vaig escriure tenint en ment uns esdeveniments que van passar al barri de Gràcia fa cosa de un o dos anys. Ara, al repetir-se la notícia al barri de Sants he pensat en compartir-lo amb vosaltres. Que vagi de gust. ^_^
2 comentaris:
Gràcies per recordar-lo, estimat. He patit i pateixo pels pobres senglars, expulsats del seu hàbitat, sense prou infrastructura alimentària... jo què sé.
Tanmateix, és clar que alguna decisió cal prendre. I no penso que passi per les armes, evidentment. Potser s'hauria de mirar de donar-los anticonceptius d'alguna manera i també de subministrar-los prou menjar dins del parc de Collserola per tal que no baixin a ciutat. No ho sé. Són tan simpàtics...
Gràcies, Sergi!
Publica un comentari a l'entrada