dimarts, 12 d’agost del 2014

> Amor de mare (Va caure del cel)



«Amor de mare (Va caure del cel)»

L’impacte de la plantofada i els plors desconsolats de la criatura ressonen al vagó de tren. El que em sorprèn és la indiferència que mostra la dona.
Me n’oblido, dels plors, en arribar a l’institut. Avui les aules són mig buides. Segons diuen hi ha una mena de passa de grip.
En acabar les classes, marxo cap a casa. No hi ha ningú i pujo a l’habitació. Tinc temps de sobres per fumar-me un mai.
El motor d’un cotxe em desperta. M’apropo a la finestra. És el Volvo de la mare. L’enllumenat del carrer no s’ha encès i les cases adjacents són a les fosques. Sento un crit llunyà, també trencadissa de vidres. Una lluminositat verdosa solca el cel, tot caient darrere les muntanyes properes.
Algú obre amb violència la porta de casa i puja l’escala. Puc sentir talonejar amb nitidesa. Tot d’una, el pom de la porta comença a girar de manera amenaçadora.
Retrocedeixo espantat. Llavors, un objecte pesat impacta contra la fusta i l’esquerda. Obro la finestra i salto al jardí. Corro com un esperitat mentre, per damunt del meu cap, dotzenes d’estels fugaços de color verd cauen per tot el barri.



Respecte a «Amor de mare (Va caure del cel)»

«Amor de mare (Va caure del cel)» és un microrelat inèdit fins ara i que publico per primer cop al blog. Un petit homenatge a «The Colour Out of Space», el relat escrit per H. P. Lovecraft el 1927 i que fa referència al color (que no es correspon amb cap altre de l’espectre visible que coneixem) d’una entitat vinguda de l’espai.

Per a la publicació d’aquest relat he comptat amb la col·laboració d’Aitor Garay, escriptor, il·lustrador, guionista, locutor i creatiu (entre moltes altres habilitats més) i que pots descobrir a «La bobina de Aitor Garay», el seu blog. Aitor ha realitzat aquesta il·lustració exclusiva i de forma desinteressada per al relat, acció aquesta que li agraeixo de tot cor i que serà recompensada com cal.

Per últim, apuntar que, crec que «Amor de mare (Va caure del cel)» funciona correctament com minificció però que el meu cap maquina fa temps una ampliació a relat curt. Si llegeixes el relat, deixa un comentari al respecte, m’ajudarà a valorar aquesta opció. Gràcies.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Què podem dir? Doncs que ens agradaria (com a mínim a mí), veure aquesta història una mica allargada. Si bé, i com tu dius, funciona com a minificció, ens deixa amb ganes de més.
Felicitats pel nou aire del blog i per comptar amb un col·laborador amb tant de talent. Bon combo!

Unknown ha dit...

Doncs potser sí que seria millor un allargament, potser podria ser interessant la història que en fessis :) Felicitats de nou pel nou disseny
Edgar

Montse ha dit...

Allarga, allarga!!!! té gust de poc! ;)

sergi g. oset ha dit...

Bé, de moment tres de tres. Sembla que voleu que em posi a treballar grrrrrr... ^_^
Gràcies pels vostres comentaris