dissabte, 16 de gener de 2010

> Una troballa inesperada. 143è Joc Literari. Bloc de Jesús M. Tibau.


Una troballa inesperada

Entre les runes dels edificis devastats, un pare, una mare i un nen d'uns dotze anys feien la passejada de cada tarda. La situació no tindria gaire de significatiu, si no fos per les armes que duien penjades. Avançaven en un silenci colpidor, entrenats com estaven per experiències passades. Qualsevol soroll, ni que fos el d'un espontani petó, podia significar la diferencia entre la vida i la mort. Muntanyes de pneumàtics, cremaven amb foc rogent, el fum pujava en espirals fins un cel cobert de cendra.
El nen es va separar dels pares, havia vist alguna cosa entre la runa que li cridà l'atenció. L'home i la dona es van mirar, amb tensió. El nen ja tornava, carregat amb una peça de roba als braços. Era una vella jaqueta d'aviador amb folre d'ovella. La va obrir i llavors van poder veure tres cadells de gos acabats de néixer. Els ulls encara clucs, les petites boques buscant la mamella de la mare. El nen, mirà els seus pares amb ulls implorants. Els gest dels pares era descoratjador i ho deia tot. Aquells cadells no tenien cap oportunitat de sobreviure. El nen va dibuixar un posat de fermesa. - Me'n faig responsable, els cuidaré i alimentaré -, deia la seva cara seriosa. La mare l'observà uns instants pensativa, per fi va encongir les espatlles. - Tu mateix -.
El dia moria. Van posar-se de nou en camí, deixant enrere les edificacions per tornar al trist, però segur refugi de la platja.

Aquest és el relat amb que participo en el 143è Joc Literari d’en Jesús M. Tibau. El relat no tenia que superar les 250 paraules i aportar els mots, jaqueta, petó i passejada, juntament amb uns adjectius triats. Jo he escollit “cremada, i colpidor”. Us deixo l’enllaç:143è Joc Literari

I aquí, l'enllaç amb els relats dels participants:




RELATS

11 comentaris:

Cris ha dit...

Sempre pot nèixer vida d'entre la mort.... a mi em sembla un cant d'esperança, i amb això em quedo.... el meu té un toc semblant.... M'agrada, si senyor :) Salutacions!!

Albert B. i R. ha dit...

Un relat molt dur i interessant alhora. Aquest joc literari està essent molt bo!

- assumpta - ha dit...

Colpidor i tendre alhora. Un relat que he trobat preciós!.
Petons.
;)

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar de nou

kweilan ha dit...

Un relat tendre i dur a la vegada. Un contrast ben trobat i que en fan un relat molt bo.

Núria ha dit...

sempre neix nova vida, tot i que estiguem envoltats per la mort

P-CFACSBC2V ha dit...

D'acord amb la resta de comentaris, amb aquesta referència constant a la mort, però envoltada de vida.

Carme ha dit...

Colpidor, com el silenci que ens expliques. M'ha agradat molt! Enhorabona per la teva primera participació!

Rafel ha dit...

De les pitjors situacions cal cercar una finestra d'esperança.

Marta Aguilar ha dit...

Molt bo!!!

La Meva Perdició ha dit...

Gràcies a totes/tots per llegir el relat i deixar la vostra opinió.^_^