diumenge, 14 de març de 2010

> La mort d'en Pat Jennings. 151è Joc Literari. Bloc de Jesús M. Tibau



Patrick Jennings netejava la Beretta 92 assegut rere l'escriptori, descansant les cames sobre el taulell. Només duia calçotets de mitja cama, samarreta imperi, i les llustroses sabates negres de tacó cubà. La humitat ambient superava el 80%. El got de bourbon a prop de l'ampolla, desada al calaix. L'únic só, era el brunzit del ventilador d'aspes, i la ràdio on, Dean Martin cantava lànguidament “Everybody Loves Somebody, Sometime”.

Una ombra va aparèixer dibuixada al vidre de la porta del despatx, on és podia llegir “Waylon & Jennings, detectius privats”. Un client, per variar.

- Endavant, passi. Va deixar anar, fent un glop. Jenninngs, no estava preparat pel miratge de dona que obria la porta.

Llarga, com un mal dia de ressaca, dins una estilitzada falda de tub. Jaqueta cenyida de llana negra, mitges a joc i sabates de taló d'agulla. Una pamela d'ala ample li queia sobre la cara, deixant al descobert, uns carnosos llavis vermells. Les mans enguantades, van retirar el barret. La dona va fer un gir de cap, suggeridor i sensual, alliberant uns cabells rojos, llargs i ondulats. Els ulls blaus, freds com l'acer és van clavar en els de Jennings. Els llavis, dibuixaven un somriure maliciós.

- Records del senyor Wong, Pat.

Va sentir el dolor al pit, segons desprès de veure com els petits canons de la Derringer amb que l'apuntava la pèl-roja, desapareixien rere un núvol de fum.

- Preciosa. Va dir mirant la pistola, abans de caure mort a terra.






Aquest és el relat amb que participo en el 151è Joc Literari d’en Jesús M. Tibau. El relat no tenia que superar les 250 paraules i estar relacionat amb el video de l'encapçalament. Us deixo l’enllaç amb els relats dels participants:Participants 151è Joc Literari

9 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per participar!

ricderiure ha dit...

preciosa però mortal...

has creat ambient de serie negra!
molt bé!
salut!

Núria ha dit...

Uohh!!
Que intrigant e interessant que està, si us plau no ens deixis així!!!!

MUAK

Francesc Mompó ha dit...

L'atmosfera pesant dels despatxos de detectius sempre enganxa. Molt ben ambientada.
Salut i Terra

Elvira FR ha dit...

Bona recreació d'ambient! Sembla talment un tros de novel.la negra! molt adient! m'ha agradat molt!

Lisebe ha dit...

Quin ambient!! sembla que estem als anys foscos secs del Chicago..

M'agradt moltissim!!!!!!!!!!

Enhorabona però ens hem quedat a mitjes.....

Jordi Cirach ha dit...

Penso el mateix que "Lisebe" fantàstic creació de l'ambient, fins i tot podia veure l'atrezzo!

Però ens quedat a mitjes! T'animo a que segueixis escribint!

Una cordial salutació i espero que t'interessin les meves recomanacions culturals!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

>Jordi Cirach

Carme ha dit...

Doncs sí que et queden gane s de seguir llegint... continuaràs?

La Meva Perdició ha dit...

Gràcies amics i amigues pels vostres comentaris.

A Núria, Lisebe, Carme i Jordi:
M'he engrescat amb la historia, i tinc previst donar-li continuació en dues o tres parts més, que publicaré de forma setmanal o quinzenal. Gràcies per la motivació ^_^