dimecres, 24 de març de 2010

> La mort d'en Pat Jennings. Capítol 2.


Waylon Cash, caminava per Main Street, amb les mans a les butxaques dels pantalons a ratlles perfectament planxats, sabates blanques i negres enllustrades a la cantonada de la cinquena avinguda, xiulant i fumant un Pall Mall. Al sentir enrenou, va aixecar amb un dit el barret, i es va quedar mirant l'escena. Quelcom anava malament. Cotxes de policia i una ambulància a les portes del Harriots Lake, on tenien l'oficina. Al sortir de l'ascensor de la planta 23, es va trobar amb uns infermers traginant una bossa de cadàvers, seguits d'un reporter del MurderNews. El capità Shawn O'Hara, de la policia metropolitana parlava amb la Betty, que somicava desconsolada. La noia, se li va llençar als braços.
- Sr. Cash, és en Pat. La jove secretaria, el mirava amb aquells preciosos ulls negres ennuegats en llàgrimes, emmarcats per unes ulleres de fantasia a joc.
O'Hara s'apropava, assentint. - Waylon, em temo que han mort en Jennings. La Betty ha descobert el cos fa una hora.
- Mort?. Waylon, encenia un Pall Mall per la Betty i un altre per a ell, intentant que no li tremolés l'encenedor a la mà.
- No facis cap bestiesa Waylon, deixa això pel meus nois. L'apreciava dels temps que era sergent del cos.
- Shawn, pots acompanyar la Betty a casa?. Necessito veure que ha passat.
- Entra, però no toquis res. Hem de precintar.
Waylon, és va quedar parat uns instants. Desprès va entrar al despatx que havia compartit amb el seu soci.


La Mort d'en Pat Jennings – Gènesi.

“La mort d'en Pat Jennigs”, el vaig concebre com un petit relat destinat a un dels Jocs Literaris proposats per Jesús Tibau. El relat i els personatges hem van enganxar, i després del suggeriment de diversos lectors vaig projectar donar-li continuació. Ara a crescut com un monstre en el meu cap, i he decidit pujar al bloc una continuació cada setmana, com les antigues novel·les que és podien comprar al quiosc setmanalment per uns pocs cèntims en temps del meu avi.
L'experiment de “fulletó”, amb tots els clixés de cinema negre que recordi, es posa en marxa. Fins que arribi a la resolució de l'assassinat d'en Pat Jennings, o fins que n'estigueu tips.




5 comentaris:

Núria ha dit...

Això és genial!!!!!
Moltes gràcies per no deixar-nos amb la intriga al cos.
Està interessantísssssssim!!!!! de ben segur que si el tingués que anar a comprar al quiosc, no em perdria ni un número

Moltes gràcies per deixar-nos compartir amb tu una mica de la teva màgia.

kweilan ha dit...

Molt bé! Felicitats!

Mike ha dit...

Un altre que està atrapat!!!
Continua!

Alex Ogalla ha dit...

Uhmm! Genero negro policiaco. ¡Me encanta!

La Meva Perdició ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Dimecres 31, el Tercer capítol. ^_^