dimarts, 26 d’octubre de 2010

> El Retorn dels Dips. Capítol 9.


Capítol 9.Entre les 21:00 i 22:00h.

La Llura conduïa el Nissan de tornada al poble. Duia emmanillades dues de les prostitutes de “Jack el borni”. Les menors, de trets eslaus, profusament tatuades i maquillades aparentaven més edat. No paraven de cridar i donar cops. Anaven ben col·locades.
El tinent Velasco li havia demanat que les tingués en custodia fins el matí següent, per aïllar-les de la resta de detinguts.

Mentre buscava la freqüència de la policia a la radio, recordava l'intercanvi de trets de feia una hora. Al prostíbul els esperaven. Algú havia donat l'avís. L'Arjan i el Nikolla els van rebre amb tot el que tenien. Dos mossos estaven ferits, un de gravetat. Tres homes dels germans Gurga havien mort abans de rendir-se. Ella mateixa va rebre un tret directe, però l'armilla havia parat l'impacte. Tenia una forta contusió a les costelles.

- Harry, tornes a casa?. Diuen que n'has fet una de grossa. Canvi - . La veu del Roc sonava per l'emissora. Una de les bromes recurrents del Roc era anomenar-la com el famós personatge què interpretava Clint Eastwood.
- Estic massa cansada pels teus acudits. Arribo en cinc minuts. Prepara la cel·la, porto convidades -. Va contestar amb un somriure.
- Immediatament Harry. Escolta, això està mogut. He rebut algunes trucades de veïns neguitosos. Diuen que han vist... - la connexió es va perdre momentàniament – i sembla què uns gamberros han trencat els vitralls de .. - un nou tall.
- Roc, no t'escolto bé. Canvi.
- Llura, sento soroll a fora, surto a mirar què passa. Canvi -. L'emissora només captava el brunzit elèctric.

La Llura va tornar a capficar-se en la batuda. El més preocupant era saber què tenien un infiltrat. Velasco li assegurava que l'operatiu era del màxim secret. Així doncs tenia que pensar que el Roc o el Joel jugaven a l'altre bàndol?. I la mort sobtada d'en Torralba?. Justament en el moment apropiat. Un calfred la va sacsejar. Potser havia sigut massa innocent en donar per fet que havia mort d'un infart.

A l'entrar al poble una gran explosió és va dibuixar en el cel estelat. Llura va veure com l'ona expansiva trencava centenars de finestres dels habitatges propers. Va frenar en sec.
- Merda, merda, què està passant? -. La detonació provenia de la direcció on estava la comissaria. Va fer un cop al volant. - Els dipòsits de gasoil, no -. Va accelerar. Quan girava al carrer principal quasi atropella un veí en pijama. És va produir una segona detonació més forta. La gent corria cridant d'un cantó a l'altre. Des d'on era, podia veure com els dos grans dipòsits de gasoil desapareixien engolits per les flames. El gas s'inflamava en llargues llengües de foc.

Va accelerar. Passava per davant de l'església. No podia donar crèdit al què veia. El Pare Marcacho, s'enfrontava amb un crucifix a una mena de ratpenat gegantí que aletejava a les escales de l'església.

Resum del Capítol anterior.

Els Midnight Zombie Alligator han acabat el concert al Gavines, quan els últims clients observen aterrats l'arribada de Jean-Richard, i els seus perseguidors.




5 comentaris:

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Em preguntava el dimarts passat si a aquestes bèsties els afectaria l'aigua beneïda i tota la parafernàlia cristiana... La setmana que ve ho sabrem?

Salut

jordim ha dit...

deu ni do..

Elfreelang ha dit...

veig que segueix el sang i fetge....

Patricia ha dit...

¡Oh! Ratpenats gegantins, fantàstic. Sempre m'han fet somriure aquestes criatures, de fet, si et fixes en el meu dibuix el meu somriure és un ratpenat. No crec que el crucifix pugui fer res. Potser les joves prostitutes trobaran la manera d'enfrentar-s'hi. A mi m'agradaria ^_^

Núria ha dit...

GENIAL!!!!