diumenge, 28 d’agost de 2011

> Àfrica (records d'adolescència).


(fotografia de La Meva Perdició).


Junts fugíem dels esclavistes portuguesos que assolaven les costes a bord de veloços balandres. Com a legítima reina de Sabà m'oferies uns diamants, que jo Allan Quatermain, bregat en dures caceres, menyspreava enlluernat per la teva bellesa. Els natius planejaven desmembra-te als peus de la serralada de l'Atles, mentre sortejava els ràpids del riu Congo acompanyat per un sinistre belga en un ferri que feia aigües.

L'home mico ens guià en la nostre fugida a través del Cementiri dels Elefants, abans que m'allistés en els regiments de la reina Victòria per lluitar contra els zulus a les planícies d'Isandhlwana. Ens vam acomiadar en l'aeròdrom de Casablanca, surant en l'aire de la matinada un fresc perfum que m'obsessionà fins que vaig perdre la innocència.

El pas dels anys tot ho ha difuminat, deixant en el seu lloc una espessa boira, guardiana implacable, que converteix en estèril qualsevol intent de tornar.

Fi.


“Àfrica (records d'adolescència)”, és un micro relat creat especialment per un taller de lectura organitzat aquest estiu per la llibreria Pequod de Gràcia.




6 comentaris:

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Afortunadament no has nomenat a la lleona aquella tan cutre, l'Elsa.

Vivíem una adolescència molt distinta a la que es viu ara. Fou millor o pitjor?

Incondicionalment teu en l'exili,

j.

Igor ha dit...

Jo no sé si fou millor o pitjor... I mira que ho he pensat moltes vegades. Dels records d'Àfrica també recordo la Reina, amb aquell senyor sempre begut.
Bon homenatge.
Slaut.

Elfreelang ha dit...

Serà micro el relat però res a envejar a cap macro relat... molt bo!

Adbega ha dit...

Un bon "micro-relat", felicitats!

Patricia ha dit...

Play it again, Sam!!

lurdscontes ha dit...

Molt bo! Felicitats!