dimecres, 24 d’agost de 2011

> L'Ombra d'un Fantasma.


(fotografia de La Meva Perdició).


La malaltia havia reduït el seu món a les parets d'aquell petit altell, però no es resignava a restar-ne captiu. La ràpida degeneració soferta i el desconeixement, havien horroritzat fins a tal punt els pares, que l'havien condemnat a un aïllament forçós. Per la resta d'amics i veïns, ell havia tornat a l'internat de Chesiéres per continuar els estudis.

L'única companyia que li era permesa era la de la senyora Cummings, que amb grans esforços pujava dos cops al dia les costerudes escales de fusta per portar-li els dos àpats, canviar-li els llençols i el pijama.

Quan el dolor li permetia, jeia durant hores sobre la tarima de roure guaitant pels finestrons baixos que donaven al carrer. Abaix, les minyones dels senyors portaven els nens a escola, les camionetes de repartiment passaven picant el clàxon, i un munt de gent caminava atrafegada.

Quan enfosquia, per burlar la febre es concentrava en el soroll dels motors dels últims vehicles fins adormir-se. Llavors, deixant enrere el seu maltret cos, el seu esperit viatjava lliure pels carrers de la vila, travessant els finestrons de la seva presó.

Gaudia especialment descobrint els patis interiors que amagaven les cases renaixentistes, austeres de façana enfora, però amb jardins exuberants i melancòlics, bressolats pel perfum dels rosers, els gessamins i les mimoses.

Una nit però, es va sentir atret per un cant misteriós que l'empenyia fins el port. La febre durant el dia havia sigut particularment alta i el dolor insofrible. Alliberat de la seva carcassa moribunda, va vagar entre tavernes de pescadors i carrerons estrets seguint un fil invisible que el va dur a topar amb l'escuma esbravada i la remor de l'oceà. Va guaitar per darrer cop les teulades de pissarra i les llums de la vila. No es va entristir. Unes mans el van guiar amoroses. Lentament es va introduir en les fredes aigües, fins que els seus rinxols daurats van desaparèixer sota les onades.

Fi.


* “L'Ombra d'un Fantasma”, és un micro relat creat especialment per un taller de lectura organitzat aquest estiu per la llibreria Pequod de Gràcia.





4 comentaris:

Igor ha dit...

Òndia, quin to que has aconseguit. Un relat magnífic. No sé si és expressament però no hi ha dissonàncies, et deixes portar, portar, fins les ones. Regust clàssic. Aromes intemporals.
Sergi, m'ha encissat. Afinat.

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat molt Sergi! emotiu i sensible i trist...

Patricia ha dit...

Una atmosfera envolvent i fantàstica

Felicitats!

Laura T. Marcel ha dit...

Sempre val la pena llegir-te!