dimarts, 27 d’agost de 2013

> #DL3F, Torneig de piulades a Twitter, (Doc’s 3)

I amb “Doc’s 3” arribem a l’última de les piulades conjuntes dels relats creats per l’equip “Doc’s”, el que correspon al dissabte 24. En aquesta ocasió, i com a final de l’experiment literari a Twitter, els autors integrants d’aquest equip vam decidir fer el nostre petit homenatge al film inspirador del torneig, portant-lo al nostre terreny. Així apareixen, a més del DeLorean, altres personatges del film, com els protagonistes Marty McFly i “Doc”, o també l’Einstein i en Bif Tannen.

En aquesta ocasió, donada la quantitat de diàlegs que apareixen, he “maquetat” una mica el relat. Precisament el diàlegs, crec que són el punt fort d’aquest relat, que el fan més esbojarrat i divertit.

Doc's 3

–Marty, ràpid, hem de tornar. –El científic interromp al jove.
–Ara? on, Doc? –respon ell–. Tu vine, és urgent, es tracta de... recopilar unes dades i podrem decidir a on... bé, a “quan” anem.
McFly no sabia si tenir-ne por o no.
–Però de quines dades estem parlant, Doc?
–NASA,comunicacions per satèl·lit, i eclipsis de sol. Hi ha un perill al cinturó de Clarke...
Marty s’empassa el contingut de la seva Cola d'un glop. Dissimula cordant-se les Converse. «Doc ha perdut el cap?», es pregunta.

–Ràpid, Marty, ajuda a Einstein a pujar i marxem. No t'ho creuràs, però es tracta d'ajudar en... Biff Tannen.
–Biff Tannen? Però si... –comença a cridar en Marty, però el Doc no el deixa acabar–: I agafa l'skate!
–Si, ja sé que té un cervell de mosquit! S'ha fet amic d'un impresentable que li fa fer la feina bruta. El GOES3 perilla...va, anem!

Marty emet un xiulet d’admiració en seure al DeLorean. Cerca pel dial, fins que la veu de Bryan Adams ressona a les ones. La cançó és Summer of 69.
–Precisament, Marty, l'any on anirem. –digué en Doc–. Els teus pares i en Biff tenen 30 i tu, tu ets un bebè. Hi haurà un eclipsi de sol i això pot fer que el GOES3 no recarregui les bateries perquè el sonat d'en Tannen es creu espia i vol demostrar als soviètics que és digne de confiança. I aquesta podria ser la seva petita demostració. Bé Marty, l'any 1969 el GOES3 encara no existeix, però si aquell tarat desvia l'òrbita de l'Intelsat, no existirà mai. Maleïts russos! Però deixem-nos de xerrameca i saltem al passat, que hi ha molt a fer. Estàs preparat?
–Suposo que si, Doc. L'any 1969 no va ser quan vam arribar a la Lluna? També es tracta d'això la missió? Aaaaaaaarrgggg!!! On som?
–Al 1969.

Abans d’aparèixer enmig del concert, Doc ja sabia que s’havia equivocat. Milers de hippies els envoltaven i Hendrix tocava Hey Joe.
–¿Brian Adams, nano? Això sí que és tocar la guitarra.
Doc estava encantat, però McFly s'adonà que al seu amic se li anava la pinça quan acceptà la pipa de maria que li oferia un d’aquells melenuts. Havia de fer alguna cosa i ràpid.
–No havíem vingut a buscar en Tannen, Doc? –preguntà en Marty, buscant una manera de sortir del festival Hill Valley-Love & Peace.
–En Tannen, dius?, si, suposo... Area 51, Nevada –va mormolar el científic–. L'Einstein ens ajudarà a entrar. Quan distregui el guarda, agafa l'skate i corre cap a l'edifici del fons, Marty. Jo et seguiré.

El brogit dels motors a reacció dels avions trencant la barrera del so neguitejava l'Einstein. En Marty es col·locà els auriculars del Walkman i donà embranzida a l'skate, deixant el guarda amb un pam de nas.
Doc aprofità que el guarda mirava aquell giny sobre el que es desplaçava en McFly i l'estaborní amb un fort cop al cap.
–Anem Einstein! Marty, en Tannen deu ser allà dins, amb l'ordinador central. Hem d'impedir que toqui res! El convidaré a fumar... maria.

En Tannen, aliè a tot, gaudia d'una hamburguesa de quart de lliure de vedella de Kentucky. Es sentia l'amo del món. Es sentia l'amo però, en realitat era l'encarregat de la neteja de la base. Amb el poc cervell que tenia, va ser molt fàcil enredar-lo. I ara estava esperant que aquell vell del bigoti passés per allà per prendre-li la carpeta i donar-li a qui li havia enredat.
Tannen es va ensorrar. Estava disposat a donar-los tots els expedients classificats si, a canvi, podia marxar amb ells en el DeLorean.
Amb aquella cigarreta se li van oblidar els problemes, va convidar tots els vigilants a fer unes pipades i va marxar amb els nous amics.

Fi

De "Doc's" i "McFly's"

La Mireia, en Mark, l’Hugo i jo componíem l’equip dels “Doc’s”. En el seus blogs trobareu els nostres relats.

L’Alícia, en Ferran i l’Edgar componien l’equip dels “McFly”, en els seus blogs trobareu els tres relats que van elaborar.

Després de sis dies intensos de piulades, i un cop vist el resultat, només puc donar les gràcies a les companyes i companys que amb tan d’interès han participat en aquesta juguesca literària i que han posat el seu temps i inventiva al servei d’aquesta creació conjunta.
Ens trobarem de nou un dia d’aquests... al proper torneig literari. ^_^

6 comentaris:

Ferran d'A ha dit...

Gràcies a tu geni!! que no sé com et caben tantes idees i tanta cosa dins del barret!! ;-)

Edgar Cotes ha dit...

Per descomptat que ens trobarem per un nou torneig literari :) De moment el relat de cap de setmana, que espero que continuin durant molt de temps i a veure si podem fer algun altre torneig diferent per Nadal ;)

Gili Punt i Ratlla ha dit...

M'ho passat pipa sobre tot amb els contactes intentsos dels tres dies

Elfreelang ha dit...

caram! imaginació, agilitat mental i originalitat!

La Meva Perdició ha dit...

Ups! Disculpeu Gili Punt i Ratlla i Elfreelang, no havia entrat al blog i no havia fet públics els vostres missatges. Gràcies i abraçades a repartir. ^_^

La Meva Perdició ha dit...

Ferran, amb amics tan entusiastes com tu, les coses rutllen soles.
Edgar, sense el teu entusiasme això no duraria ni dos dies. ;)