> De súper herois i súper vilans.

Si tingués que escollir un abanderat pel meu país, un home que representés el bo i millor dels ideals de dedicació, treball i pietat, no podria escollir un de millor que en Vicenç Ferrer. Un súper heroi encara que ell no aspirés a quest paper. El nostre Batman particular. Però tot gran heroi te la seva nèmesi, l’altra cara de la moneda, el cantó fosc, lleig i depravat. I si a aparegut una persona de la talla de Vicenç Ferrer, el seu revers al mirall, devia ser la persona amb menys moral, més falsa i sense sentit de l’honradesa que es pogués esperar.

No l’últim, però si el més gran, pirata català, Fèlix Millet. Un home que en el seu afany de malversar diners, en pot treure fins i tot del casori de la filla. No ens enganyem, Millet, àlias el Joker, un mestre de l’engany i les dobles comptabilitats, no es un llop amb pell d’ovella. Sense l’estreta col•laboració de lacais i el consentiment i la permissivitat de polítics, gentilhomes i la societat benestant, no hauria prosperat tant de temps com o ha fet. El seu somriure inquietant ens ho recorda en cada imatge televisiva. Vivim a Gotham, i les gàrgoles s’han substituït per les nimfes del Palau de la Musica, i als voltants de Gotham (Santa Coloma), es descobreix que l’alcalde Bartomeu Muñoz (Dues Cares) comanda una camarilla d’assaltadors municipals. A la vegada, la policia és notícia, per clavar cops de porra a estudiants, pagesos i aturats. Vivim en ciutats fosques, on regna la corrupció, societat cobdiciosa i malalta.

Necessito pensar que som un poble que aspira a produir més homes com Vicenç Ferrer i menys corsaris com Millet, Muñoz, Penafreta o Alavedra.
Però qui pesarà més a la balança, els herois o els vilans?