diumenge, 14 de febrer de 2010

> “Ells”. Pel bloc "Relats Conjunts" - La nit estelada.


"Ells"
Contemplo el cel nocturn poblat pels meus estimats estels, esperant que “Ells” arribin. Es qüestió de temps. Poc temps em temo. Un cop han acabat amb els grans nuclis urbans, ara es dediquen a les petites ciutats, i per fi als pobles com el meu. No hi ha escapatòria.
De petit em descobria contemplant de nit, l'infinit cel, amb tot els seus punts distants de llum. Sovint d'adolescent, al tornar dels assajos del grup de teatre, m'asseia en un banc, bevent un refresc, esperant un senyal, només per a mi. Pensava – no pot ser possible que estiguem sols a l'univers. Allí fora per força hi ha vida. Només han de buscar-nos. Un dia o un altre ens trobaran, en aquesta infinita foscor.
Ràpidament em vaig aficionar a les revistes d'ufologia. Vaig perdre l'interès, quan vaig descobrir els llibres d'Asimov. Aquests van ser substituïts pels de Carl Sagan. Als anys 90, vaig seguir entusiasmat les teories de les lleis que governen l'univers, d'Estephen Hawking. Desprès va venir la certesa de que Mart, conserva grans quantitats d'aigua i es va tornar al discurs de portar de nou, l'home a la lluna.
Mentre passaven els anys, intentava adaptar-me a una vida que trobava buida. Treballava en una empresa de missatgeria, per subsistir, i per les nits seguia les evolucions que em mostrava el meu telescopi, i les connexions per la xarxa amb altres estudiosos dels secrets de l'univers.
Les meves relacions personals sempre van ser un desastre. Intentava guanyar per a la meva causa, les xicotes amb qui sortia. Totes fugien espantades. Primer va ser la presidenta del club de fans de Star Trek Catalunya, més tard l'astròloga (aquesta pensava que hem duraria més, però va marxar amb un visionari, que descobria conspiracions del govern en les caixes de cereals). La presentadora del temps, del canal televisiu local, va desaparèixer un dia del seu apartament i de la feina. Vaig pensar que l'havien segrestat, però vaig rebre una trucada, informant-me que havia canviat de ciutat i no la busqués. L'última, l'astrònoma, al poc temps, em va posar una demanda d'allunyament.
Reconec que jo n'era el culpable. Vaig deixar la ciutat per venir al poble. Almenys aquí podia veure com cal, la nit estelada, sense contaminació lumínica. Poc a poc em vaig anar refent i asserenat.
Llavors, quan menys ho esperava, el gran dia va arribar. El gran esdeveniment, que faria que la humanitat avancés d'una vegada per totes, deixant enrere la barbàrie, la guerra i les desigualtats. “Ells” estaven entre nosaltres. Éssers superiors vinguts d'un planeta llunyà, per portar-nos a un nou començament, una segona oportunitat.
Com a depredadors, i conqueridors sense escrúpols que som, no teníem que haver posats tantes esperances en ells. Ens vam adonar, en el que es tarda en volatilitzar unes quantes ciutats. Per ells, molt poc temps, us ho asseguro!. En pocs dies, la nostra raça orgullosa i estúpida, reduïda a la condició d'esclaus, d'uns amos implacables. Obligats a treballar en la construcció de grans complexos industrials del quals ignoràvem l'us i la finalitat. Aviat ho vam esbrinar. Havien vingut per convertir-nos en hamburgueses. El planeta era el seu vedat de caça i restaurant a l'hora. Ni els nostres ridículs recursos, pels quals, tantes guerres havíem començat, els importaven. Devíem resultar-los especialment saborosos per fer un viatge tant llarg, però ben mirat, potser per a ells només era com una passejada de diumenge.
Observo, potser per ultim cop, aquest cel nocturn que de petit em va captivar amb meravelloses promeses, i que ens ha portat un final que nosaltres destinàvem als nostres porcs, vedells i vaques.
Potser ara ells s'en riuen de la nostra sort. Qui sap si menjaran herba eternament, sobre les nostres ossamentes.




Us deixo l'enllaç, amb els relats dels participants:
La Nit Estelada

19 comentaris:

Carme ha dit...

És divertit, m'has fet riure malgrat el final tràgic per a la humanitat!

kweilan ha dit...

Fa una mica de por. Molt ben escrit i ben trobat!

Elvira FR ha dit...

ostres doncs a mi quedar-me convertida en hamburguesa no em fa gràcia...gens ni mica...un relat molt imaginatiu!

- assumpta - ha dit...

Aaaaiiisss! Em nego! No vull formar part de cap hamburguesa gal·làctica!
Hahaha, el relat m'ha agradat moltíssim i esperem que mai es faci realitat.


PD No sé tu, però jo m'he tirat moltes i moltes hores guaitant el cel de nit... i l'únic que he aconseguit és agafar algun refredat!

Un dia però... explicaré una anècdota...

Bona setmana.
;)

fanal blau ha dit...

Ben original...però a mi que no m'hi busquin...!
Una mica de por sí fa!

ricderiure ha dit...

apocaliptic total... jeje...
quin personatge... jo crec que en realitat li han pujat al cap les ufologies... els extraterrestres no poden ser tant dolents...
salut !!

P-CFACSBC2V ha dit...

Molt bo, i amb molt sentit de l'humor :-D Potser entre "ells" trobarà alguna noia que…

zel ha dit...

Si fa no fa, quelcom semblant al que faríem nosaltres, oi? Com a la pel.lícula...

Jordi Casanovas ha dit...

potser sí que són contraris...

Nets de Junh ha dit...

Molt bó!!!!,dels que he llegit fins ara, el teu és el més transgressor.
Felicitats!

Núria ha dit...

Esplèndid quadre i magnífic relat!!!

Convertits en menjar ràpid, m’agrada!!!
M’encanta la menció que fas al Carl Sagan, de ben segur que ell no s’hagués esperat mai un final així a la humanitat ^_^

XeXu ha dit...

Sempre he pensat que no tindríem res a palar al costat d'una civilització de veritat, encara que sigui tan golafre com aquesta teva! Però bé, és un molt bon text, molt ben escrit i imaginatiu. Si hem de morir tots, almenys acabem amb bons relats, no?

Mireia ha dit...

M'has fet riure, m'ha agradat ;))

Grocdefoc ha dit...

M'ha agradat molt el teu relat, entre còmic, erudit i visionari, entre realitat i ciència-ficció. Fins a la propera, M. Pilar Martínez

Pd40 ha dit...

Mars Attacks!! jeje, jo també m'he carregat la humanitat en el meu relat, però he tirat pel dret :P

barbollaire ha dit...

matèria primera d'un macdonald interestelar????

que vingui Spock, Data i Worf i m'ho expliquin això!!!

Long live and prosper!!

(Genial el relat!)

deomises ha dit...

uPS, una hamburguesa?, de carn humana??? Apa, m'has espifiat el dinar d'avui!! ;)

d.

Nits ha dit...

Doncs noi, m'agrada molt com escrius, fas que quedi enganxada a veure què passarà, amb troços divertits (m'ha encantat la vida amorosa del personatge jeje) i també de reflexió sobre Ells. Qui sap amb quines intencions vindran ;)

A reveure

Ada ha dit...

Quin panorama!! Així que ens convertirien en "woppers"! No vull ni imaginar-me el procés d'elaboració... Tinc por, no vaig a poder dormir aquesta nit!!

(Un saludet!)