dissabte, 6 de febrer de 2010

> Niña del Carmen. (L'Horror de Sierra Madre)

A finals de 1962, en plena guerra Freda, la crisi dels míssils entre la Unió Soviètica i els Estats Units, va propiciar que el descobriment d'un antic galió espanyol enfonsat en aigües territorials cubanes, i el contingut que es va recuperar per part del nou govern revolucionari, no sortís a llum publica. Els tresors rescatats, van finançar durant anys el govern de Castro, però de les seves bodegues van recuperar-se més secrets oblidats.

A començaments del segle XVI, el galió de vuitanta rems, “Niña del Carmen”, comandat pel capità Diego Doraña, Duc de Moreto, i amb Alvaro de Escobar com a pilot major, va salpar del port de Veracruz, amb destí a Sevilla, amb la seva càrrega d'or, gemmes, esclaus, i cacau, amb una dotació de cent vuitanta homes entre mariners i soldats i tres frares franciscans.
El galió devia reunir-se al port de Cuba, amb la resta de la flota pel viatge de tornada a Espanya, però abans d'arribar, va ser enfonsat per un buc holandes. Durant cinc segles, va romandre oblidat, sota les aigües caribenyes del Golf de Mèxic.

Als anys setanta, el govern cubà entregà a l'historiador Alejandro Santos Carballo, una capsa de plom que contenia un misteriós manuscrit, per tal d'estudiar-lo. La capsa, hermèticament tancada, fou extreta d'una cambra oculta, sota el castell de proa del galió, juntament amb altres metalls preciosos. Santos Carballo, deduí que aquell tresor amagat pertanyia al anomenat “cinquè real”, impostos i enviaments particulars, no declarats en l'inventari oficial de la Companyia d'Índies.

El manuscrit, segons va transcriure, era un dietari detallat de fra Joaquim de Basportella, en els seus viatges, fundant noves missions. El primer terç del llibre eren simples anotacions d'inventari: materials, despeses, i poblacions per on havia passat. Després el text es convertia en una acurada, però sinistre descripció de la trobada de la seva expedició amb un poblat indígena perdut, de les muntanyes de Sierra Madre. Com era normal van esclavitzar a la població, i molts van ser elegits per treballar en la construcció de la nova missió. L'enclavament escollit, justament va ser el lloc on els avantpassats d'aquests, havien idolatrat antics déus i profanat la terra amb la sang dels sacrificis. Segons Basportella, durant les excavacions van trobar un altar pagà on s'invocava a una raça perduda en les profunditats de la terra, meitat homes meitat rosegadors. Aquests déus eren cridats quan els indígenes entraven en guerra o patien invasions, i mitjançant l'oferiment de sacrificis s'asseguraven de tenir-los com a protectors. Aquests éssers, dominaven estranyes besties, les quals foradaven el terra sota els peus dels enemics, enduent-se'ls a ciutats subterrànies on habitaven, que estaven cobertes d'or i diamants.
Els indis, sotmesos a tortura, no van voler treballar en l'enderrocament de l'altar, així que van ser executats, i reemplaçats per indis de tribus properes, que van aixecar la missió sobre la macabra cambra, segellant-la.

Es rumoreja que Santos Carballo es va endur el manuscrit a la tomba , però ningú a pogut localitzar-la fins ara.

*******************************





Rescato aquest text, que forma part del primer relat del bloc de contes de terror i ficció a quatre mans, “Històries Poc Naturals”, anomenat “L'Horror de Sierra Madre”.
“Niña del Carmen” només es pot trobar penjat al Facebook del mateix bloc, i per això ara, el reprodueixo aquí.
Aquest petit relat, no afecta a la trama principal descrita a “L'Horror de Sierra Madre”, més aviat dona una mica d'informació addicional sobre el mateix tema.


Facebook "Històries Poc Naturals"




2 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Doncs gràcies per compartir-lo aquí, ja que em vaig esborrar del facebook i no hagués tingut opció a llegir-lo.
Bo i ben redactat.
;)

Núria ha dit...

Més, més, necessito saber més d’aquests éssers…