> Trobada mortal al Drunken Lullabies. Pel bloc relats conjunts. (El Xa Khusrau jura lleialtat a Baber).

Vaig fer via cap el Drunken Lullabies, l'obscur pub entre Connolly Street i Mills, on la dona que es feia anomenar Natàlia, m'havia citat. Després d'un llarg dia impartint classes a la Universitat sobre els orígens russos i ucranians dels Perses, vaig agafar l'autobús de la ruta 37, (el que fa el trajecte de Trinity College a Dundrum). La maleta que duia amb mi, i que contenia mig milió d'euros en bitllets nous de cinc-cents, em posava neguitós. Eren diners de la Universitat, i jo n'era el responsable. Tenia que anar amb compte, sabia que d'altres Universitats i interessos privats anaven al darrere, però nosaltres havíem fet la licitació més alta. Només tindria una oportunitat, m'havia recordat per telefon, tot just 48 hores abans la Natàlia, representant d'un sinistre clan mafiós centro europeu que venia al millor postor, un original complert del Bāburnāma, la famosa autobiografia de Mohammad Babur, fundador de l'imperi mogol,escrit en persa i Chagatai. L'original en qüestió era una raresa, signada de puny i lletra pel poeta boig, Abdul Al Hazred, copiat directament de l'exemplar que va acabar Mughal Abdul Rahim, cortesà del mateix Babur. Si tot anava bé, aquesta nit el tindria a les meves mans.
L'interior del pub estava atapeït per parroquians de tota mena, fent les primeres rondes d'un divendres. Estudiants d'intercanvi entestats en converses filosòfiques, un nombrós grup de noies de galtes rosades animades en el karaoke, en el que semblava un comiat de soltera, i una trista representació de manobres i matrimonis de mitjana edat, eternament units a la seva pinta de cervesa.
Vaig passar entre aquella gent, fins arribar al reservat del fons de la sala. Un impressionant gegant ros, aparentment distret en les evolucions d'un partit en diferit de la selecció irlandesa de rugbi, em va indicar que obrís la porta al seu costat. A l'altre banda, un altre gegant ros (podia ser bessó de l'anterior), em va escorcollar de forma professional. Amb la seva aprovació vaig entrar en una altre sala. La taula presidida per una dona esvelta, de trets caucàsics, que vaig associar amb la Natàlia, no estava buida. Tres homes més, amb pinta d'executius, esperaven en silenci, amb maletins semblants als meus. La Natàlia també tenia sobre el taulell un maletí i una pistola automàtica.
- Segui, Sr. Malik, l'estàvem esperant. No em va agradar que digués el meu nom davant d'uns estranys, però vaig seure.
- Ara que hi som tots, ja podem començar. El motiu que estem aquí aquesta nit, és dilucidar qui de vostès o dels seus representats, s'endurà aquesta joia incunable – ho va dir donant uns copets a la maleta – i donat el gran interès que ha generat, haig d'informar-los que la xifra que estaven disposats a pagar a augmentat considerablement.
La sala va esclatar llavors en un guirigall d'insults, renecs i veus contrariades. Abans que la Natàlia els fes callar, una sorda explosió va omplir la sala de pols, fum i runes disparades com projectils. Estabornit al terra, i amb les orelles sagnant, vaig veure com volaven per tota l'estància bitllets de tots els colors i mides. La pared de l'esquerra, s'havia vingut abaix. Homes vestits amb roba fosca, passamuntanyes i Uzzis d'assalt, disparaven a tort i a dret. No em podia moure. Entre el caos, un full va aterrar flotant davant els meus ulls. Era una bella làmina, on es representava la rendició del Xà Kushrau davant el Príncep Babur. Vaig rebre una puntada al ventre, l'home que m'havia colpejat parlava, però jo no podia sentir-lo. Vaig fer un esforç per concentrar-me. Llegint els seus llavis, vaig entendre que parlava en Paixtu. - Arreplegueu els diners i les fulles que quedin del llibre, ràpid. Assegureu-vos que no quedin testimonis -. Vaig tancar els ulls, intentant retenir en el meu cap tots els detalls d'aquella làmina, abans que arribés la foscor definitiva.

Us deixo l'enllaç, amb els relats dels participants: Relats Conjunts