dimarts, 20 de juliol de 2010

> La Caiguda de Mermande. Capítol 7.



(Escut del bisbe Renat el Pietós).


Capítol 7 – Captiveri i sentència.
Rostand, encadenat de mans i peus, jeia sobre una pila de palla bruta, en un racó de la humida masmorra. No sabia quants dies portava tancat. Dormia i menjava de forma automàtica, enfebrat. El trau al cap era un suplici, tot i que li havien guarit la ferida. Mirava al buit, pensant que se n'havia fet dels seus, i del castell. Per molt que amenacés o supliqués, cap dels carcellers, li donava cap informació.

- Rostand, era l'única sortida. Ens abocaves a la mort i la deshonra. No podíem lluitar contra el Rei i els clergues-. S'havia justificat el seu germà, avergonyit.
Havia traïció més abjecte, per tal d'aconseguir Mermande?. Aquest era el premi que Cassien regalava al seu germà. Governaria Mermande, com una titella complaent.

Acceptava que els Barons, s'hagessin alineat amb Cassien, per por de perdre les terres o per superstició. Però el seu germà?. Volia viure per clavar una espasa esmolada en el ventre d'en Pere.

Algú s'apropava. La llum de les torxes feien recular la foscor de la cel·la.
Un soldats escortaven Cassien de Rens, l'home amb el que havia lluitat en cent batalles pels drets reials d'en Roderic. L'acompanyava el bisbe Renat.

- Sento trobar-vos en aquestes condicions. Us tracten bé? -. El to de Cassien no denotava ironia. Cassien i Rostand s'admiraven mútuament.
- Bé, vell amic. Peró estaria millor sense aquestes cadenes i amb una espasa a les mans.
- Deixeu-vos de bravates, Rostand. Hem vingut per anunciar-vos que demà sereu executat. Voleu penedir-vos del vostres pecats, abans d'anar a l'infern? -. Va etzibar el clergue.

Rostand comprengué que no tornaria a veure a Plasença, ni a Savina, ni el seu fill no nascut. No podria matar a son germà.
- Un dia, pagareu pels vostres actes -. Rostand plorava d'amargura.

Blasonament:

El disseny i descripció dels escuts d'armes de totes les famílies i Cases, son aportació, del cavaller “Dissortat en l'Exili”, Senyor del bloc “En el bosque de la Larga Espera”, que de manera desinteressada i acurada, ha proporcionat aquests preciosos dissenys heràldics.

Escut del bisbe Renat el Pietós:


En camp d’or una creu estreta de sable. L’escut timbrat amb un capel de sinople amb cordons i sis borles també de sinople en tres ordres.

Resum del capítol anterior:
Savina Catalarra fuig de Mermande, per parir el fill de Rostand a Nür, el castell de la seva germana Marina. Al bosc el seu seguici és atacat pel monjo Peix Podent, i cau presonera.




7 comentaris:

Igor ha dit...

Curt, intens.
Un sempre espera que els herois se'n surtin de totes les situacions, però en el fons un heroi és algú que es sacrifica.
Qui venjarà Rostad?
Personalment m'hagués agradat que aquesta escena de presó fos un xic més barroca en el llenguatge, que hi hagués més detalls i explicacions sobre què pensa, què enyora. Pero, insisteixo, és una apreciació subjectiva d'algú que vol saber més.
Salutacions.

Elvira FR ha dit...

De debò el mataran? no apareixerà algun salvador d'última hora?

sànset i utnoa ha dit...

Espero que en Rostand se salvi!!!

I que peli a lgermà, al capellà als carcellers i a tot el personal que bellugui per allí. Has pensat en la possibilitat que es pugui transformar en superguerrer de l'espai per fugir de la masmorra? seria un gir curiós...

Esperem el següent capítol!

*Sànset*

Ada ha dit...

S'ha de salvar perquè si no la història s'acaba! ...

Patricia ha dit...

Al més pur estil "Alejandro Dumas" ens portes a una presó i ens fas compartir els patiments de Rostand.

Excel.lent entrada d'un excel.lent relat.

Una admiradora!!

Dissortat en l'exili ha dit...

Rodarà el cap d'en Rostand?? Un miracle faria falta per a que no ho fera. Què serà de Mermande privada del seu legitim senyor? Serà el seu fill pòstum qui venjarà la mort del pare si arriba a ser ajusticiat??

Totes aquestes preguntes tindran resposta poc a poc.

Salutacions

La Meva Perdició ha dit...

Igor: La publicació dels meus fulletons, tenen unes poques normes, però la principal és no superar un determinat número de caràcters, això obliga a buscar el més adient a cada capítol, però també exigeix certa limitació en el desenvolupament de l'acció o la descripció de les escenes. Gràcies. ^_^

Elvira Fr: Ningú està fora de perill, ni tan sols els protagonistes principals. ^_^

Sànset: Veig que Bola de Drac, et va fer tant de mal com a mi. ^_^

Ada. Espero que no, encara queden un quants capítols. :)

Patrícia: Hi han escenaris que s'han d'aprofitar. ^_^

Dissortat en l'Exili: A part de ser el dissenyador que fa possible que aquest relat tingui més consistència, ets la veu en “off” de la serie. ^_^