Des de Relats en Català, llancen la proposta de escriure un relat per un concurs de contes infantils.
Jo participo amb:
Els viatges de Clareta de Cara, Foc a les Galtes, i el gat Tigrat, (podeu llegir-lo clicant l'enllaç).
Teniu fins el dia 20 de Setembre per presentar la vostra proposta. Desprès és publicarà el recull de contes en un llibre.
Podeu descarregar les bases aquí: Bases del Concurs de Contes Infantils.
Animeu-vos! ^_^
dissabte, 4 de setembre del 2010
> Concurs de Relats Infantils. Relataires en Català.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Gràcies pel recordatori, Sergi,és una magnífica iniciativa. M'agradaria molt participar, tot i que el meu conte encara està molt "verd"...
El teu és molt bonic, una abraçada.
Gràcies no sé si m'animaré...el de les galtes m'ha agradat molt tuesfastuc...^_^
Empar: Gràcies pel teu comentari. Tenia moltes ganes de fer un relat infantil, ha sigut difícil, però molt estimulant per a mi, encara que no n'estic del tot segur del resultat.
Encara queden dies, vinga vull llegir aquest relat teu (ara que heu tornat de vacances amb les piles carregades) de segur que el pots presentar a temps. ^_^
Hem de superar aquesta quota de 50, que proposen a Relataires. ^_^
Elvira Fr: M'agrada com sona Tuetsfastuc, així, tot pronunciat ràpid. ^_^
Va vinga anima't a participar. És una bona proposta per un concurs. (Correu la veu).
M'ha agradat força el conte infantil, us el recomano tots!!
però l'has de continuar, please!!
Em sembla una bona proposta, però que per participar-hi s'hagi de... pagar (haver-se de fer soci d'aquesta agrupació) em sembla força fora de lloc.
Em lleguiré les bases, no crec que participi perquè estic enfonsat en l'escriptura d'una novel.la, però sobretot lleguiré els teus relats. I els comentaré.
Sort.
A veure com ens sorprens en aquest nou registre.
Núria: Gràcies bonica, però de moment tinc massa fronts oberts. Potser més endavant, ^_^
Eudeni Guillem: Vale.
Igor: Pots donar pistes sobre aquesta novel·la? Ara m'has deixat intrigat. Que vagi bé la feina, doncs. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada