dissabte, 18 de setembre de 2010

> Escola elemental Segona Fundació. 173è Joc Literari. Bloc de Jesús M. tibau.


(Baixat d'Internet)


És la primera setmana del nou curs, i trobo a faltar l'antiga escola. Els de “Robotech Tecnologies Inc.” envien el pare a supervisar la construcció de la nova fabrica i ens hem traslladat de ciutat.

A l'antiga escola estudiàvem Humanitats, a classe de música interpretàvem Lacmé, l'òpera de Delibes, i tenia a la meva disposició una ploma autèntica i un preciós quadern de paper vitel·la.

A Segona Fundació, donem Religió, on estudiem les Tres Lleis, a Història, la biografia del senyor Assimov, i a Literatura les seves obres complertes. També tenim calcul avançat, física quàntica, geometria i electromecànica.

Estic desconcertat i apàtic. Enyoro repassar els clàssics sota una representació hologràfica del pomer de Newton. La mare diu que possiblement tinc un virus. Però jo sé que els meus circuits funcionen bé.

El pare diu que deixi de somniar amb ovelles elèctriques. Que a Segona Fundació aconseguiré una programació efectiva i altament qualificada. Ell confia que un dia treballi a la seva empresa.

D'amagat els sento parlar de la conveniència de portar-me al psicòleg per fer-me un “reset”. Tindré que dissimular i anar amb compte. No vull oblidar El duet de les Flors. No vull deixar de somniar.


Aquest és el relat amb que participo en el 173è Joc Literari d’en Jesús M. Tibau. El relat tenia que estar inspirat en la cançó de l'encapçalament. Us deixo l’enllaç amb els participants:participacions 173è joc literari




12 comentaris:

Elvira FR ha dit...

No sé si posar-me a tremolar o conservar l'esperança deu n'hi do el panorama d'aquesta escola...bon relat!

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies de nou per la teva participació

Carme ha dit...

Un molt bon relat, Perdició! T'ha quedat inquietant i interessant... voldries saber com continua.

montse ha dit...

Desitjo que els somnis li facin companyia sempre.

Bon relat.

McAbeu ha dit...

Fa uns mesos vaig llegir un recull de relats sobre robots d'Isaac Asimov, fins i tot en vaig fer un enigma d'un d'ells.
T'he de dir que aquest relat teu no té res a envejar a alguns d'aquells contes. És molt bo, de veritat.

Ada ha dit...

Un relat molt encertat, està molt bé! Jo tampoc vull oblidar el duet de les flors, ni deixar de sommiar!!!

◊ Dissortat en l'exili ◊ ha dit...

Espere que el meu fill no tiga que veure això.

Salut Perdició

Igor ha dit...

Un relat tendre i irònic, i també un homenatge a la ciència-ficció clàssica.
Esdevenir humans. Pobres robots que ens sobreviuren, segur que pensaren que el nostre món era millor.
I m'he divertit.

ricderiure ha dit...

Molt bo!
cert que podries expandir-ho això, has obert un món aquí...
salut!

Núria ha dit...

Genial!!!
m'encanta les referències musicals i a la ciència-ficció.

malauradament molts de nosaltres, tot i no ésser robots, ja no somien immersos només en la seva rutina...

Lisebe ha dit...

Molt bó!! i sobretot una ironia molt fina!!

M'encantat !!

;))

Vicicle ha dit...

Potser la tercera fundació siga el recomençament de tot. Molt ben trobat. A reveure.