> El Retorn dels Dips. Capítol 5.

Capítol 5. 21:00h.

Hèctor Marcacho, atrinxerat en el despatx dormitori, es delectava escurant les guatlles al xerès què havia preparat la Remei. Acompanyava el sopar d'un vi de criança del Montsant adquirit recentment.
No havia acabat de pair l'última peça, quan ja corria al bany a vomitar.

Quan va arribar al poble vint anys enrere per fer-se càrrec de l'església com a vicari, era un jove idealista acabat de sortir del seminari. Una mena de llum l'il·luminava el semblant, i era conegut entre els seus companys per les seves incendiaries oratòries. Hèctor va pensar què el seu primer destí seria provisional.
Amb el temps es va adonar, què els seus superiors, potser intimidats pel seu caràcter combatiu i apassionat, preferien tenir-lo arraconat on no causes problemes.

A la parròquia l'havien acollit amb els braços oberts, reconfortats per un pastor que els sermonejava cada Diumenge amb l'ira de Déu reflectida als ulls, els amonestava severament, i els concedia el perdó desitjat.
Així va ser durant uns anys, però el seu ramat va anar minvant i els nous feligresos no arribaven. Ho va provar de totes les maneres, amb èxit escàs.
La seva Fe es va debilitar, el foc va anar perdent intensitat. L'ansietat i els remordiments el van abocar al pecat de gola, engreixant-se de forma desproporcionada. Es va deixar créixer una gran barba, convertint-se en la imatge d'un antic profeta sorgit de les Escriptures.

Passava dies sense sortir de la seva cambra, entre llibres i àpats pantagruèlics. De sobte marxava a les muntanyes i feia vida d'ermità. Alguns dels seus pocs fidels creien què estava perdent el cap i havien enviat cartes al bisbe, per fer-li saber. Hèctor no en feia cas, entestat en trobar senyals en els textos què l'apropessin al Déu que l'havia abandonat.

Més refet, va baixar a la nau central de l'església romànica. Com cada nit, es va ajupir per resar de cara a l'absis. La figura majestàtica del Pantocràtor li tornava la mirada, rodejat pels evangelistes i els àngels.
Hèctor plorava. -Perquè m'has abandonat Senyor? Què he fet per desviar-me del teu camí?.
El silenci més absolut l'envoltava, enfonsant-lo en la seva depressió.
- Revela'm el teu pla! - va cridar al buit.

Un fort estrèpit el va sobresaltar. És va girar, enfurismat per saber qui l'espiava. Sorprès, va veure que la imatge d'una de les capelles laterals de Sant Narcís havia caigut a terra trencant-se en mil bocins. Tot seguit una mà invisible va passar per la resta de capelles trencant les imatges de Sant Damià i santa Cecília.

Unes gotes espeses van caure-li al damunt, lliscant pel front. Era sang. Va alçar el cap per comprovar com rajava dels ulls del Totpoderós. Obria la boca per proferir un crit de negació, quan un torrent de sang el va cobrir, llançant-lo contra els bancs de fusta.

Intentava posar-se en peus, però relliscava en aquella sang què ho esquitxava tot. Els vitralls de la nau van explotar alhora, enviant una pluja letal sobre l'Hèctor que no podia fer res per protegir-se.


Resum del Capítol anterior.

L' Ovidi Morrell, terratinent i propietari del Cim del Martell, pensa en els maldecaps que li ha provocat l'Agustí, assegut al bar casino El Gavines, mentre els Midnight Zombie Alligator, descarreguen el seu set demolidor.