> Curseville. Capítol 2. Relat conjunt amb el bloc Páginas Frenéticas.

(Imatge d'Internet)

(Enllaç d'àudio narrat per Patrícia Muñiz)

Curseville. Capítol 2.
Soroll de portes que grinyolen, moviments ràpids de feristeles salvatges i veus de noies que murmuren excitades, recorren el poble. La nit serà una festa.

L’home avança pels carrers. És el fill pròdig que ha tornat amb una vida extingida. Les passes, que avancen pel costat de la tanca del cementiri, així marquen el ritme. Es mira les tombes oblidades, mig descobertes, que mostren secrets orgànics que ningú no hauria de veure. I així se sent ell mateix, doncs malgrat l’energia esgotada, ha tornat per connectar amb la seva essència i renéixer de les cendres. És un au Fènix.

Al porxo de la casa, l’Elijah agenollat davant l’Abigail s’abraça a les seves cames. La dona, amb la mirada perduda a l’infinit, treu una pinta de la butxaca i amb molta cura l’endinsa entre els matolls de cabells ressecs i comença a desfer els remolins. No s’aturarà fins que el seu fill llueixi una clenxa definida i respectuosa. Un pentinat de diumenge per a una nit d’alegries.

-¡Al·leluia, ma! He somiat cada nit que arribaria aquest dia.

La dona l'escolta amb tendresa mentre rumia les paraules que dirà.

-Vull un germanet – afegeix l'Elijah il·lusionat.

I la mare respon:

-No dubtis que el tindràs. La seva llavor és la única capaç d’arrelar en aquesta terra cremada. Els seus rius són els únics que saben trobar les sortides d’aquest poble. Pots estar segur que ha vingut per donar-nos el seu fruit ¡Al·leluia!

-¡Al·leluia! - crida el gegant, aquest cop amb una barreja d'eufòria i de ràbia.

L'Elijah repentinat, s'agita nerviós. No pot evitar deixar-se emportar per l'estat d'excitació que li produeix la novetat pertorbadora. Mai ha estat un noi equilibrat.

- Us heu de portar bé ¡Totes!- exclama - ¡Totes les dones del poble haureu de fer el que ell vulgui! No vull que el meu pare torni a marxar. No ho permetré.

El rostre invident de l'Abigail reflecteix la por que li produeix la intensitat descontrolada del seu fill. És com el foc del subsòl que avançava silenciós, fins que de cop i volta, s'inflama i carbonitza tot allò que l'envolta. Així és l'Elijah, el fill del foc.

-Ja has endreçat, mare? Ja has portat flors a la casa? Com esperes que es vulgui quedar amb tu, si fa un mes que no et canvies el vestit!

-Potser tens raó, fill – diu l'Abigail arreglant-se els cabells - S'espantarà al veure'm.
-¡Deixa'm estar, mare! Ves a posar-te bonica, que jo m'encarregaré de rebre'l com es mereix.

L'Elijah marxa corrents cap a l'entrada del poble. La força de les seves trepitjades fa tremolar el terra i la mirada buida de l'Abigail persegueix el soroll de les passes que es dissolen dins núvols de cendres. Aleshores recorda que a les golfes, dins d'un bagul, encara hi descansa un vestit de noces. Aquell que mai no va arribar a estrenar.


Sobre Curseville.

Curseville, és el resultat d'una primera i profitosa col·laboració establerta amb Patrícia Muñiz, responsable del bloc “Páginas Frenéticas”.
Us l'oferim en quatre parts, els diumenges 03, 10,17 i 24 d'Octubre, com a celebració i preparació del proper Dia de Difunts – Halloween (01 de Novembre).
Acompanyant els textos trobareu uns enllaços d'àudio que podeu descarregar. El relat el pengem de manera conjunta en els dos blocs, però a “Páginas Frenéticas” hi trobareu la versió en castellà.
Aquí teniu la segona entrega escrita per Patrícia.
Que vagi de gust.