> Curseville. Capítol 3. Relat conjunt amb el bloc Páginas Frenéticas.

(enllaç d'àudio narrat per Patrícia Muñiz)

-El Sabbath!. - Desprès de tots aquests anys la promesa és fa realitat. Aquesta nit baixarem de nou a la mina, i tornaré a ser el receptacle de la llavor del meu Senyor.
L'Abigail puja sense cansament els graons, que grinyolen de manera alarmant. Passa per davant del quadre del ministre Joshua Reed, l'avantpassat que regentava l'església baptista. Se sent rejovenida, una alegria salvatge li oprimeix el pit.
“Travessat per les nostres iniquitats. Baldat pels nostres pecats”. - Merda! -. Escopina, i fa el signe del mal d'ull.
Es fica a la banyera. Passa la pinta d'os de cabra pels llargs cabells grisos, mentre cantusseja. Flocs de cabells ensangonats cauen a l'aigua estancada. L'antic vestit de núvia, ple de brutícia i apedaçat de forma maldestre penja a la paret.
Recorda com la seva estirp ha vagat pel món, sempre fugint, des de Salem fins a Curseville. El rebuig, les amenaces, els judicis, les tortures. Sempre amagant la seva veritable naturalesa.
“Maltractat. Ell no es va sotmetre “. - Corbs cobdiciosos!.
Rememora aquella nit de fa quaranta-vuit anys, quan encara nena, va venjar l'assassinat de l'avi Joshua. La nit del foc. La nit que va deixar de ser donzella. La nit que va concebre el fill d'un Déu.
“Suportà els nostres sofriments, carregà amb els nostres dolors”. - Bruta!. Cabró!, Cony!. -. Un llarg esput surt de la boca, i regalima pel mirall trencat.
S'aixeca, xopa. Sent una escalfor entre les cuixes, que puja fins el ventre. Es toca, i nota la humitat del seu sexe. Esclata en una rialla folla i triomfant. Mentre es posa el vel, palpa el seu cos envellit. Els pits caiguts, el ventre inflat, totes i cada una de les marques que li va infligir ell, i que ressegueix cada nit, resant per la seva tornada.
“En les seves nafres hem estat curats”. - Porcs! Puta! Puta! Puta! -. Esclata.
Baixa les escales, sostenint delicadament els plecs del vestit, excessivament gran pel seu cos magre i encongit. Petites arnes inquietes l'envolten.
L'Abigail sent en cada fibra del seu cos que ell arriba. Al porxo de casa, les ties i cosines de L'Elijah, es cargolen per terra, extasiades i terroritzades. L'Elijah de la mà del seu pare avança amb posat pertorbador. Per primera vegada, no ensopega quan camina. L'envolta un alè fosc, però els cabells li brillen amb fulgor daurat. La seva veu no tremola quan parla:
- Mare, et porto el teu espòs.
L'home que l'acompanya, mira detingudament el desfet humà que n'és l'Abigail. I parla només per ella amb to baix, subjugant, hipnòtic. - Ets preciosa Abigail. He tornat com vaig prometre.
L'Abigail corre fins caure davant els peus de l'amant retrobat. Plora amb gemecs d'animal agraït, i de les seves conques buides, cauen llàgrimes negres, que en tocar les cendres del terra esdevenen sofre, que crema amb flames de color blau.

Sobre Curseville.

Curseville, és el resultat d'una primera i profitosa col·laboració establerta amb Patrícia Muñiz, responsable del bloc “Páginas Frenéticas”.
Us l'oferim en quatre parts, els diumenges 03, 10,17 i 24 d'Octubre, com a celebració i preparació del proper Dia de Difunts – Halloween (01 de Novembre).
Acompanyant els textos trobareu uns enllaços d'àudio que podeu descarregar. El relat el pengem de manera conjunta en els dos blocs, però a “Páginas Frenéticas” hi trobareu la versió en castellà.
Aquí teniu la tercera entrega.
Que vagi de gust.