> El Retorn dels Dips. Capítol 6.

Capítol 6. 21:00h.

- És el professor Subirà. Va massa ràpid, tindrà un accident -. Jean-Richard, el guarda forestal, seguia amb els prismàtics l'esbojarrada carrera de la furgoneta que baixava per la carretera des de la muntanya fins el poble. El vehicle que no disposava de tracció, patinava perillosament en els revolts.
- Sorprenent. Mai hagués dit que el vell professor li agradés fer curses nocturnes.

Jean-Richard es va adonar que alguna cosa perseguia el vehicle. Una mena d'ombra que és desplaçava pels arbres. No, no podia ser. Va apartar la vista dels prismàtics per comprovar el nivell de l'ampolla de whisky. Estava per la meitat. Normalment no començava a veure coses estranyes fins que estava buida. Va tornar a mirar atentament. A un parell de revolts de distància, un animal, no, fins a quatre va contar finalment, corrien perseguint la Renault.
Llops no hi havia en aquella zona, bé que ell ho sabia. Potser una manada de gossos salvatges?. - Cap bestia és capaç de córrer d'aquesta manera. Vinga, professor acceleri una mica més, els té a sobre.
- Alerta, al davant -. Jean-Richard, cridava, impotent, al veure com un cos de grans dimensions es creuava en el camí de la furgoneta que aquella velocitat era incapaç de frenar. L'impacte va ser brutal. Va sentir el cop, tot i la distància que hi havia fins la torre de guàrdia on estava assegut.
- Mon dieu! -. Es va aixecar, incapaç de deixar de mirar. Contra tota lògica, el cos que és va plantar davant la furgoneta va absorbir l'impacte, sense moure's ni un centímetre. La força de l'impacte va provocar que el professor travessés la lluna de la cabina, caient uns metres endavant. El seu cos era un batibull desmanegat.
- Molt malament professor, tenia que cordar-se el cinturó -. Al mateix temps temptejava amb la mà lliure buscant el fusell automàtic. Es va equivocar, era el màstil del banjo.
- Merde! -. Per fi el va trobar. Va enfocar la mira telescòpica. El grup d'animals s'havia abalançat sobre el cos del professor. L'estaven destrossant.

Va posar el dit sobre el gallet suaument. Mai fallava un tret amb aquella meravella de les forces especials. Devien estar a uns bons dos mil cinc-cents metres. El fusell podia fer impacte fins uns quatre mil, tot i què a partir dels mi cinc-cents perdia precisió.
Va disparar. Un núvol de sorra es va aixecar a uns centímetres d'una d'aquelles feres. Va rectificar l'angle.
- Bingo, malparit! -. La bestia es va girar, una cara demoníaca amb una llarga filera d'ullals ensumant l'aire.
- Fote't -. Un segon projectil el va impactar, aquest cop en tot el crani. Va veure volar restes de crani i massa encefàlica, però en uns segons el crani es recomponia, i l'ésser començava a córrer, agafava embranzida i ... - volen!, aquests malparits volen! -. Dos d'aquells éssers ja seguien al primer fins convertir-se en fum.
Per primer cop a la seva vida Jean-Richard estava paralitzat. Venien per ell.


Resum del Capítol anterior.

Hèctor Marcacho el rector del poble, un home turmentat i que ha perdut la Fe en la seva religió, s'enfronta a una difícil i inexplicable situació a la seva parròquia.