> El Retorn dels Dips. Capítol 8.

Capítol 8. 21.10h.

- Portaaa! -. L'Al, l'encarregat del Gavines, bramava cada cop que uns clients marxaven oblidant tancar la porta. A l'instant següent era el complaent i sol·licit cambrer de seixanta-i-tants anys del Casino. Un gegant de veu ressonant i rialla fàcil.
- Un altre whisky, nois? -. Somreia, omplint els petits gots. Melo negava amb el cap.
- Gràcies, soc abstemi. - Deia amb gest de disculpa. Trillo i Cobretti vers al contrari assentien entusiasmats.
El concert havia acabat i al local només quedaven els incondicionals que es resistien a marxar.

La Francesca trucava al mòbil del pare. El contestador un altre cop. Bonaventura li havia assegurat què passaria pel Gavines desprès d'anar al Cim del Martell.
Sense adonar-se és mossegava els llavis, preocupada. Començava a tenir migranya.
Unes fortes mans la van abraçar per la cintura.
- Què fa la professora més sexi de la comarca? -. La veueta de l'Agustí li feia pessigolles a l'orella. Notava aquell alè a tabac i alcohol que tant l'excitava.
Es deixava abraçar, complaguda.
- No siguis ximplet. Estic mirant de trucar al pare. No contesta.
L'Agustí li va passar la mà pels cabells, besant-li el coll i mossegant-li de manera juganera.
La Francesca va intentar resistir-se a aquell petó. En aquells moments però, voldria estar al llit de l'Agustí arrancant-li els pantalons.
- No, de veritat. Alguna cosa no va bé.
L'Agustí la va mirar seriós. - Vinga tranquil·litzat. Agafem el cotxe i anem a buscar-lo.
- Estàs massa begut, tros d'ase -. La Francesca li pessigava la galta, fent una ganyota.

La porta del Gavines es va obrir amb una ventada, reclamant l'atenció dels presents. L'Al sense aixecar el cap de l'aigüera on netejava, va cridar: - portaaa! -. Un silenci angoixant s'estengué pel bar. El cambrer va aixecar la vista amb empipament creixent. - He dit que .... . - Les paraules van morir abans d'acabar de sortir per la gola.

El Jean-Richard, cobert de sang, armat amb un fusell automàtic, intentava recobrar les forces recolzant-se al marc de la entrada. Va mirar els presents amb ulls llunàtics.
- Venen cap aquí! Fugiu insensats! -. Tothom estava paralitzat per la sorpresa.
Unes poderoses urpes van aparèixer per arrossegar-lo a l'exterior. Udolava de dolor. El seu cos es va elevar, desapareixent.

És van sentir dos trets, i el só d'un cos que queia.
Jean-Richard va entrar d'esquenes, disparant el fusell en direcció a la foscor. Melo i l'Agustí van córrer per arrossegar-lo fins la fictícia seguretat de la barra.
Van quedar expectants, esperant quin horror entraria per la porta.
Dos ratpenats que superaven amb escreix els dos metres d'alçada estaven al llindar de la entrada. Un d'ells va llençar un objecte que va entrar rodolant.
La Francesca va fer un crit esgarrifós. Era el cap destrossat del seu pare.
La majoria dels presents van començar a córrer cap a la porta del darrere entre crits d'espant.
L'Agustí veia com la Francesca es desmaiava, però abans d'arribar a terra, el seu cap picava amb la barra del Gavines.

Resum del Capítol anterior.

L'Ovidi, home adinerat i mesquí, marxa del Gavines de nit una mica begut quan rep un inesperat atac.