> La Conjura.

Intento mantenir l'equilibri al temps que carrego les pistoles. Les sacsejades són continues, el carruatge tirat per quatre corsers negres corre llençat entre els carrerons estrets de la vila, saltant basalts d'aigua i repicant en l'empedrat desgastat. El cotxer descarrega amb força el fuet, esperonant els nobles animals en una cursa excitant i angoixosa.

Els nostres perseguidors són molt a prop. Ens segueix un grup vestit amb llargs capots i barrets de tres pics. Cavalquen retenint les regnes amb una mà, amb l'altre disparen els seus mosquetons, sense gaire punteria, afortunadament. Una muntura corre sense genet. Un dels perseguidors ha pujat al carruatge pel darrere i s'abalança sobre el cotxer, aliè al perill. Disparo i l'home cau rodant per l'impacte de les bales de plom. Un núvol de pólvora m'impedeix veure si s'aixeca.

Si aconseguim creuar la plaça de La Revolució, estarem salvats. No s'atreviran a enfrontar-se als homes de Maldaura.

La trobada tindrà lloc si tot va bé, en la propera mitja hora. No ens coneixem encara. Tots els contactes han sigut a través dels coloms d'en Pietro, els Transmutador Iconogràfic de Farsàrius i la bola Magnetoscòpica de Magenta.

Ella arribarà remuntant les fredes corrents a lloms de l'escombra voladora, sota una lluna de sang, deixant enrere el regne obscur on governa sobre les ànimes dels morts. Per creuar el barranc del Geperut, directament des de el Palau de les Nimfes, al misteriós Hades, s'haurà enfrontat a les bel·licoses Harpies.

Ell vindrà sobre el lliscador atòmic, dins una bombolla gasosa que el permet travessar sense envellir, les distàncies entre galàxies i el fred del cosmos, guardià i testimoni del silenci de les estrelles, que neixen i moren davant els seus ulls líquids d'argent.

Baixem envoltats per la boira, l'escala de pedra, que flota ingràvida. L'olor a encens cremat s'estén. Les parets no són tals. Rodes dentades i engranatges d'una insòlita maquinària de rellotgeria és dissolen i s'ordenen, davant dels nostres ulls. Arribem a la sala dels Acords i les Disputes. Centenars de miralls deformants multipliquen i esvaeixen les nostres personalitats. Per sota de les nostres paraules, la hipnòtica música del violí d'Erich Zann dibuixa pentagrames impossibles.

La conversa fluctua entre vapors etílics, com una dansa a la que ens apropem de manera matussera i maldestre. Joc d'actituds dubitatives. Però les defenses interposades són castells de sorra que esclafem a l'instant amb una rialla per crear-ne de noves, torres altes i imponents, orgulloses i aclaparadores. Compartim secrets guardats sota clau i petites futileses essencials, desapercebudes pels altres.

El ball ara, es desenvolupa amb gràcia, un complexe joc de moviments, gestos i maneres burletes, que teixeixen un delicat fil, extremadament preciós per la seva fragilitat i vulnerabilitat.

I de cop les llums s'apaguen. El temps concedit s'esvaeix, i el taulell d'escacs difumina els seus contorns. Ens acomiadem amb complicitat, cada figura alineada a la seva casella, formant un triangle perfecte. Fins el següent conclave.

Sobre CONJURA:

Aquest relat ha sorgit de forma espontània, desprès d'una interessant reunió mantinguda aquesta setmana. Els components de la mateixa, volten per aquestos mons blocaires, fabulant des de els seus respectius caus mal il·luminats i humits. Ells tenen la potestat de continuar aquest escrit o deixar-lo perdut entre d'altres que esperen el seu moment. ^_^