dijous, 10 de febrer de 2011

> La Càpsula del Temps. Secrets de Confessió. Per ARC concurs de micro relats a Ràdio Argentona


(Micro relat pel mes de Febrer)La Càpsula del Temps

Torno a casa.
La caseta de dues plantes segueix en peus. Va anar de ben poc. “La Torreta”, com la anomenava l'avi Miquel estava dins la zona afectada per l'esfondrament de les obres del metro del Carmel. M'ho va dir la Joana per carta, l'única companya d'escola que no m'ha girat l'esquena en aquests últims anys. A l'agenda guardo les adreces i telèfons de la colla. Quan surti faré unes quantes visites.

A la sortida recullo els objectes personals. Uns texans elàstics i una samarreta Meyba del Barça de la lliga 84-85, la que vam guanyar amb Venables desprès d'onze anys de sequera. Recordo l'alineació titular de memòria: Urruti, Sànchez, Schuster, Alexanco, Migueli, Archivald, J. Alberto, Carrasco, Víctor, Calderé, i Rojo. Ho fico tot a la bossa.
Veure els murs de Can Brians des de el carrer em tranquil·litza.

Volto per la casa, plena de deixalles i pintades. A fora, el patí es territori de rates i males herbes.
Tinc que trobar la càpsula del temps. Suo i tremolo. I si la van trobar? I si no hi és?. No. Estava ben amagada.
Pujo les escales saltant els graons de tres en tres. Al final del passadís hi ha la portella per on passa la canalització del gas. Estiro el braç fins que localitzo la capsa de cigars. Ja la tinc!, la càpsula del temps!.
Assegut, l'observo. A la tapa figura el meu nom escrit amb lletra infantil.
- Si tenies setze anys, home!.
Repasso el contingut: l'esquelet de la “Nina”, la cadernera de l'avi. La navalla amb que vaig punxar el Marc (que conserva restes de sang). Fulles d'afaitar rovellades, i el Ronson, l'encenedor del pare.

El meu estimat Ronson, amb el que vaig calar foc a l'escola. Sí, vaig ser una mica matusser, però anava ben borratxo. Havíem guanyat la lliga, coi!.
He repassat els fets d'aquell dia moltes vegades. Si ho hagués planificat amb més cura ningú hauria escapat de les flames.
Però torno a ser lliure, i he tingut molt de temps per pensar com fer les coses bé.


Concurs ARC de Microrelats “ARC a la Ràdio” 2010.
Des de l'Associació de Relataires en Català, i en col·laboració amb Ràdio Argentona, posen en marxa un nou concurs, per participar a la ràdio enviant micro relats durant els propers vuit mesos.
Us adjunto les bases de participació, convidant-vos a que participeu. ^_^




8 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Un bon relat un pèl incendiari! ho entenc feia moolt temps que no guanyaven cap lliga!

Patricia ha dit...

Se m'ha posat la pell de gallina. Noi, quin malson tenir bona memòria i temps per pensar!!! Jo veig un futur entre flames.

Laura T. Marcel ha dit...

Com a relat, molt bo, com sempre.
El contingut una mica macabre, però tot no pot sempre acabar bé ni ser de color de rosa.
Em preparo per llegir-te el proper.

Igor ha dit...

Naturalment,
Sí, si ho hagués planificat una mica... ¡Però tenia 16 anys! Estic del tot convençut que la propera, serà perfecte. Com un Sant Joan gloriòs.
Salut.

La Meva Perdició ha dit...

Elfreelang: No sé si ho justificat bé, hi han algunes passions que quan es desborden ....... ara gràcies a en Pep i els seus nois és una altra història ^_^

Patrícia: un petit encenedor + una ment pertorbada = problemes interessants.

Laura T. Marcel: el personatge m'ho demanava. ^_^

Igor: donem-li una segona oportunitat per fer les coses bé.

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Magistral! Al tio la goma de la tapa de l'olla no li tanca bé. És un malalt mental dels realment perillosos aferrat al passat i amb la frustració de no haver-ho fet bé. Alguns com aquest he tractat i són l'hòstia, i es veritat que perfeccionen les seues "tècniques" a mesura que passa el temps.

Enhorabona, Sergi

Núria ha dit...

caram amb la càpsula del temps!!!
de ben segur que ara que l'ha trobat, acabarà tot allò que va quedar inacabat

força barça!!!
muaky

La Meva Perdició ha dit...

Dissortat: Celebro que t'agradi, no tant que et recordi males experiències de la feina. Una abraçada, senyor.

Núria: El paio ho intentarà de ben segur. Gràcies per la visita, guapa. ^_^