dilluns, 21 de febrer de 2011

> Lliçó Magistral - joc literari pel bloc Mar i Cel



Lliçó Magistral.
Tot el que sóc li dec al pare. Si he arribat fins aquí és gràcies a ell i als oncles. Ells em van ensenyar que en aquest joc no et poden descobrir fent trampes. Des de la finestra de la meva suite del Hundred Royal Silver Casino contemplo les llums de neó de Las Vegas. Intento relaxar-me. Queda una hora abans que comencin les grans finals. És el primer cop que em classifico. El pot del torneig d'enguany de Poker Texas Hold'em puja fins els quaranta-cinc mil dòlars. Calculant pel cap baix, el guanyador s'endurà el triple d'aquesta quantitat. En unes hores, i si jugo bé les meves cartes, aquests diners seran meus.

Aprendre a jugar va ser fàcil. De petit, amagat a l'habitació de la bugada, espiava per un forat de la paret com jugaven el pare i els oncles cada tarda, a la rebotiga. Toni, el meu pare, sempre convidava els seus germans, el Silvio, el Luigi i el Cristhoper, i amics del barri com el Santos, Freddy dos dits, i Manny el curt.
Als vuit anys ja sabia pels seus gestos, quan el Silvio anava de farol, que el Christopher era capaç d'apujar les apostes amb una Parella de Diamants, o que el pare podia guanyar-los a tots amb una escala de Color.
Però la lliçó més important la vaig rebre del Santos el dia que el van enxampar fent trampes. No recordo qui va trencar-li l'ampolla al cap, si va ser el pare el que va disparar o Luigi el que va apunyalar-lo, però mai oblidaré com va acabar aquella tarda de poker, quan van pujar el Santos dins el cotxe en un sac, encara gemegant.
Entre rialles deien que s'havia ben guanyat un vestit de ciment fet a mida.

No, a mi no m'enxamparan. Sóc massa bo fent trampes.



Laura T. Marcel convida des de el seu bloc Mar i Cel a qui es vulgui apuntar a un joc literari partint d'aquesta fotografia, i amb una extensió de 300 paraules. A participar!




8 comentaris:

zel ha dit...

Ostres, molt bo... M'agrada! Ho provaré!

Adbega ha dit...

Veient com se'ls gasten a la família, més val que no l'enganxin...

Laura T. Marcel ha dit...

Uau, el més pur estil de timbes clandestines a l'americana! Molt bo. Gràcies per participar.

Elfreelang ha dit...

una lliçó magistral sí senyor!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Osti! Quina família que es gasta el prota i quin forat més... perillós. Si el pillen a ell mirant que li hagueren fet? Però està clar que ha tret bon profit d'aquelles classes que presenciava d'amagades.

Un relat a l'estil Perdició (Què li va passar als altres dits del Freddy?)

La Meva Perdició ha dit...

Zel: vinga tots, a participar!
Adbega: Una família peculiar, eh?
Laura T. Marcel: gràcies a tu per convidar-me.
Elfreelang: i amb tot, sembla que no pren nota
Dissortat: els tenia massa llargs i ho va pagar estil yakuza, però això és una altre història. ^_^

Núria ha dit...

m'encanta la història i el to mafiós-italià que li has donat

per cert... una partideta durant aquests tres dies de festa???? ji ji

MUAK ^o^

Rafel ha dit...

Quin aprenentatge, sort que no l'han enganxat,