dimecres, 9 de març de 2011

> El fum dels morts. Secrets de Geriàtric. Per ARC concurs de micro relats a Ràdio Argentona



(micro relat del mes de Març. El Fum dels morts)

Des de la còmoda butaca del meu despatx contemplo encuriosit a través dels finestrals l'home que fuma una cigarreta darrera l'altre assegut en el banc de pedra del jardí del geriàtric.

Té un aire capcot, no gaudeix del silenci bucòlic de les flors, ni del sol reconfortant d'aquesta tardor insòlitament càlida. Ignora els pacients que caminen perduts com zombis. Simplement fuma, com cada tarda de diumenge des de l'últim mes.

Segueix venint tal com feia quan el seu pare era viu. Junts fumaven sense xerrar, i quan fosquejava s'acomiadaven fins el següent cap de setmana. Permeto que torni, com permetia que fumés el seu pare. Com podia negar-me? patia una malaltia incurable i ell n'era conscient.

Recordo perfectament el dia en que es va tirar des de el el tercer pis de la residència. Va saltar per la finestra de la sala de visites i va caure sobre els meus preciosos planters de rosers Meiqualis, aixafant-los. Esgarrifós. Els meus estimats rosers.
Em pregunto si per l'home que seu al jardí, la seva pèrdua va ser més gran que la meva.
Molts interns van veure l'escena dantesca. Vam tenir que sedar-los. Durant uns dies estaven força nerviosos i excitats. Jo també vaig necessitar sedants.

M'he decidit. M'apropo. Cada persona necessita el seu temps per pair la mort d'un ésser estimat, però ha de reaccionar. La primera hora no dic res, esperant que sigui ell el que inicií l'intent de comunicació. No ho fa, segueix fumant.
Desconcertat i una mica empipat, inicio la conversa:
-Senyor Scraffi, ha de passar pàgina, acceptar el suïcidi del seu pare. És dur però ha de deixar descansar els morts i continuar amb la seva vida.
L'home apaga la burilla a la sola de la sabata, mira l'hora en el rellotge de polsera, i exhalant el fum pel nas em mira com si em veiés per primera vegada. Mentre s'aixeca per marxar em contesta:
-Només vinc aquí a fumar. Als bars ja no es possible. Passiu bé doctor.


Concurs ARC de Microrelats “ARC a la Ràdio” 2010.
Des de l'Associació de Relataires en Català, i en col·laboració amb Ràdio Argentona, posen en marxa un nou concurs, per participar a la ràdio enviant micro relats durant els propers vuit mesos.
Us adjunto les bases de participació, convidant-vos a que participeu bases del concurs
. ^_^




3 comentaris:

Núria ha dit...

molt bon micro relat, felicitats!!!
no hi ha dubte, els homes som éssers de costums, i quan ens encerclen no ens queda més remei que fugir a llocs on curiosament, molts cops, no sabem fins aquell moment que són el nostre refugi

molta sort MUAKY ^o^

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Pot més la part divertida que la tràgica!!!!!!

Salut!

La Meva Perdició ha dit...

Núria: Ho has clavat amb el teu comentari. ^_^
Dissortat: Tenia que treure una mica de ferro a la cosa. ^_^