diumenge, 20 de març de 2011

> Micro relats pel Twitter. (14-03-11 a 20-03-11).



La bombeta de 100 watts no consentia que la canviessin per un llum halogen. Es va immolar escampant la destrucció. Esdevingué bombeta-bomba.


Per fortuna o per instint el zombi va pitjar el gallet. Pam! El repartidor de diaris va quedar estès al carrer amb el crani rebentat.


Sempre havia pensat que moriria escanyat per la pujada de l'Euribor i la pressió dels bancs. L'explosió de gas va ser tot un alliberament.


Tossut, maniobrà la corbeta sota la tempesta fins que es trencà el pal major. Damunt el bauprès, enfrontà serè, els espadats amenaçadors.


—Per Sant Patrici! —bramaven els assaltants irlandesos. La guarnició anglesa cauria, i amb ella els cellers plens a vessar de gin i brandi.


El segrestador va fer una foto de la noia emmordassada amb el mòbil, a continuació va teclejar el missatge: “feliç dia del pare”. Enviar.


“Ofereixo feina, no cal experiència”. La Mort va inserir l'anunci als classificats. Les expectatives de Març l'estaven desbordant.


—Sushi per tothom! —cridava el cuiner alienat, brandant el temible “deba bocho”. Els clients queien esquarterats sota el ganivet endimoniat.



Aquests són els vuit nano relats independents publicats aquesta setmana al Twitter, entre ells els dedicats a Sant Patrici, patró dels irlandesos, al Dia del Pare, un sobre la mort pensant en els successos d'aquesta setmana al Japó i Líbia, i un de curiós sobre un ganivet de cuina japonès posseït per un dimoni (Oni). ^_^ Podeu seguir nous nano relats al meu twitter:la meva perdició a twitter




6 comentaris:

◊ Dissortat ◊ ha dit...

El canvi de look del teu blog mola. Els micro relats també. Em semblen força divertits i ocurrents.

No tinc twitter ni facebook i tinc el blog tancar hahaha. Estic absolutament endarrerit!!!!!!

Salut!

Elfreelang ha dit...

Veig que has dat una capa de pintura al bloc! queda be! els nanocontes boníssims!!!! em quedo amb el suïcidi de la bombeta! potser per ser el primer m'ha impactat més!

Patricia ha dit...

Per San Patrici! És boníssim!!!

Pilar ha dit...

M'agrada molt el de la Mort convertida en empresària. Fantàstica ironia.

Núria ha dit...

molt bons!!!
m'ha encantat el del sushi, per cert a veure quan anem ^o^
MUAKY

La Meva Perdició ha dit...

Dissortat: canvi de pell al bloc, que ha arribat la primavera .... i obre de nou el bloc que acabaré tocant-te el crostó!

Elfrelang: Sí, xapa i pintura, ja tocava!

Patrícia: No podia ser un altre ^_^. demà ho celebrarem.

Pilar: Què bé veure't per aquí ^_^ celebro que t'agradi.

Núria: Això està fet. Però anirem ben preparats ... per si de cas ^_^

PD: Agraeixo que digueu quin nano relat us fa més gràcia. Això és com anar de “tapes”. A tothom no li agrada menjar dos plats i postre, i jo personalment tinc una dèria amb les coses petites i senzilles. No tenen perquè agradar tots, fins i tot va bé que algun deixi un regust amargant.