diumenge, 22 de maig de 2011

> Faula Obscura.


A Inòpia, la major part de la població habitava sota terra, en caus foscos i humits, entre la pobresa. Aquell era el seu destí si havien nascut com a ratolins.

En canvi, les garses, vivien en torres de cristall inaccessibles, gaudint de plaers i riqueses, segures darrere els murs, protegides per la guàrdia pretoriana.
Es sabien a salv de perills, malalties i violència. Sempre havia estat així. Un cop cada quatre anys sortien als balcons de les seves torres, i utilitzant-los com a trona, desgranaven llargs discursos durant tot un dia.

—Xac-xac-xac. Xac-xac-xac. Xac-xac-xac —cantaven les garses, en una xarrera incomprensible.
Els ratolins, atrets pel guirigall, sortien del caus per anar a escoltar-les. Aplaudien a unes, i escridassaven a d'altres. Ningú entenia que deien aquells ocellots, però els ratolins s'esforçaven per demostrar el seu interès.

Les garses, orgulloses i altives, apujaven el to per fer-se escoltar, utilitzant l'insult i l'amenaça si feia falta. Al caure la tarda, era costum entre els ratolins aplegar-se i votar el millor discurs. Desprès de les votacions, la garsa guanyadora, sortia de la seva torre guarnida amb els vestits més elegants i desfilava entre els ratolins que l'aclamaven.
La garsa, complaguda, n'escollia una dotzena, que eren convidats a un banquet fastuós a les estances de la torre. Desprès d'aquella nit, treballarien com a part del servei domestic, i no tornarien a passar fam.

Mentre els afortunats marxaven cap el castell, la resta tornava als seus caus, els ulls vidriosos d'enveja. Uns quants companys omplirien les panxes aquella nit, i mai més passarien necessitats ni patiments. La resta tindria que esperar una nova oportunitat.

Els ratolins escollits eren guiats per l'interior de la torre fins un gran menjador situat a l'última planta. Entre coixins i sedes, les garses jeien al voltant d'una gran taula, xerrant i picant aperitius.
—On seiem nosaltres? —deia el ratolí més valent, o potser el més afamat.
Es va fer el silenci. Llavors les garses, alçant-se, van dir totes a una:
—On vulgueu. Us atraparem igual —i es van abalançar sobre els aterrits ratolins per devorar-los.

Als caus, més d'un ratolí no va conciliar el son aquella nit, desvelat pel sarau de festa que arribava des de la torre de cristall, i que va durar fins a ben entrada la matinada.

Fi

“Faula Obscura”, és el resultat de les meves impressions sobre els darrers dies on la gent ha parlat per donar a conèixer la seva frustració i malestar, i els polítics han anat a la seva, obsessionats per assegurar-se un bon lloc 4 anys més.

De petit les faules em fascinaven, tenia un llibre que llegia un cop i un altre. ^_^




6 comentaris:

Patricia ha dit...

Ets un gran fabulador.
M'encanta :)

Carme ha dit...

T'aplaudeixo la teva faula, Perdició!

Molt adequada a les nostres circumstàncies.

Pilar ha dit...

No puc més que aplaudir-te fortament. És una faula metafòrica molt ben desenvolupada.
M'han agradat els animals que has triat per donar vida a uns polítics corromputs i un poble immers en la misèria.
L'atmosfera que els envolta em fa sentir la fredor del gris.
FELICITATS!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Molt apropiada aquesta faula, i qué trista la realitat.

Una abraçada

Joana ha dit...

Qui no corre, vola! Llàstima que els ratolins no ho poden fer i les garses són molt hàbils.
Continua fabulant...
Bon cap de setmana Perdició :)

La Meva Perdició ha dit...

Patrícia: fabulador o entabanador? ^_^

Carme: gràcies bonica, benvinguda de nou.

Pilar: espero haver encertat amb la elecció i que els animals no s'enfadin. ^_^

Dissortat: espases en alt!

Joana: gràcies i benvinguda, ens veiem pel veïnat. ^_^