dimecres, 4 de maig de 2011

> Ondina. Secrets d'adolescència. Per ARC concurs de micro relats a ràdio Argentona.



(micro relat del mes de Maig. Ondina)

En remull dins la banyera. Temperatura de l'aigua entre vint i vint-i-dos graus. Espelmes repartides per tota l'estança. A l'Ipod la meva llista preferida de Muse, Placebo, The Killers i Franz Ferdinand.

Mentre “Take me out” ressona pels petits auriculars, dibuixo a la moleskine un nou disseny de dos kois units en semicercle; un de vermell i un de negre, envoltats per flors de cirerer. Serà l'únic tatuatge que portaré i vull que el disseny sigui meu. El cosí de l'Axl s'ha compromès a fer-m'ho. Va remugar per causa de la meva edat, però sé que li agrado i ho farà. Tres sessions en dos mesos. L'avia m'ha promès que em deixarà els diners i no dirà res. Friso per portar esculpides les dues carpes a l'esquena.

La veu sedosa de Brian Molko m'alliçona sobre el dolor, la futilesa de l'amor, i la fragilitat a “every you, every me”. Tanco els ulls intentant endevinar si el dolor de les agulles del tatuador pot ser comparable al que senten els peixos al empassar-se un am.

Segueixo les evolucions dels peixos. El boina vermella avança nedant a uns centímetres de la panxa fins el màlic, boqueja uns segons mirant-me amb els seus ulls de bombolla, i dona la volta fins l'altre extrem, on un saltador de fang s'amorra a la porcellana de la banyera com si li anés la vida; els shubunkin motejats tracen cercles entre els meus peus. Cada cop que les seves escates freguen el meu cos nu, m'estremeixo.

La música m'arriba ara amb eco, llunyana, com si vingués a través d'un corn de mar. Tinc el pressentiment que la transformació és imminent. Sento el pessigolleig als turmells i rere les orelles, sota la pell. Només tinc que fer uns talls amb el cutter per deixar pas a les brànquies i aletes que tinc sota l'epidermis.

La Claire i el Dave no són els meus pares. No poden ser-ho per molt que m'ho repeteixin. Jo sóc un altre cosa. Aquest no és el meu món. Llangueixo fora del meu element, i estic disposada a tot per tornar-hi.


Concurs ARC de Microrelats “ARC a la Ràdio” 2010.
Des de l'Associació de Relataires en Català, i en col·laboració amb Ràdio Argentona, posen en marxa un nou concurs, per participar a la ràdio enviant micro relats durant els propers vuit mesos.
Us adjunto les bases de participació, convidant-vos a que participeu
Bases del concurs




5 comentaris:

Laura T. Marcel ha dit...

Molt bo. Quina imaginació que tens noi, em fas sana enveja. Felicitats i que seguim gaudint de la teva creativitat.

Patricia ha dit...

Una bonica manera de descobrir que no ets qui creus ser. El naixament d'una nova identitat. Veritat o mentida, és igual. Aquí l'unic que importa és tenir brànquies per poder respirar sota l'aigua.

Una abraçada :)

La Meva Perdició ha dit...

Laura T. Marcel: Gràcies pel teu comentari Laura. Celebro que t'agradi. ^_^
Patrícia: Ja ho cantava el cranc aquell de la “Sirenita”. ^_^

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Encara que estic fora d'aquest món per una temporada (o per sempre, que no ho sé), no puc deixar de llegir-te a tu.
És una adolescència tan... adolescent. Si fora el jurat, teu seria el premi.

Una forta abraçada, Sergi

La Meva Perdició ha dit...

Dissortat: Gràcies neng, l'adolescència, quina cosa més difícil i complicada.
Pensa en el que tinguis que pensar, però no tanquis el teu bloc, no t'ho perdonaria. ^_^