BALA
Tatuats als canells,
les flames d'una foguera.
Bombejant benzina,
del cor, a les venes.
En un trist revolt,
amagada, amb traïdoria,
et va assetjar la malaltia.
Entestat a lluitar,
sense pausa, sense treva.
A despit del dolor,
d'entrebancs, i penes.
Els ulls clucs, velats.
el darrer alè, sedat.
Guanyat a pols,
el desitjat descans.
Alliberat de tot,
el teu darrer somriure,
va esdevenir,
una sortida digna.
(per l'Isra)
Jesús M. Tibau, ens convida a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", títol del seu darrer llibre. El recull de poemes, s'editarà posteriorment en llibre, mitjançant l'editorial Petròpolis. Aquesta és la meva contribució. Us deixo l'enllaç:
Versant Una Sortida Digna
12 comentaris:
moltes gràcies per la participació, ja en tinc una bona colla
el millor dels millors,
sempre amb nosaltres!!!!
M'ha agradat molt! Bon poema!
Jo també vaig viure un cas que, després de molt patir, va trobar una sortida digna. Bona contribució, m'ha agradat!
Mol maco i ben el·laborat, felicitats :)
Molt maco!! felicitats m'agradat molt
Un bon poema per una bona sortida!
felicitats!
Has trobat les paraules que jo buscava. T'ha quedat preciosa la poesia.
Un somriure per una sortida digna...que es vol de més?
Precios!!!
Un poema preciós, quina millor sortida que un somriure.
Un poema preciós!!!.
Un somriure com a sortida digna, la millor opció.
Benvolgut,
A mi també m'agrada molt el teu poema.
Penso que és el millor que podem desitjar als qui ens envolten i a nosaltres mateixos, sigui quin sigui l'últim instant de la nostra vida: Una sortida digna.
M.Pilar Martínez (Grocdefoc) http://des-de-dalt-del-turo.bloc.cat
Publica un comentari a l'entrada