dissabte, 17 d’abril de 2010

> Ho fem pels peixos. 156è Joc Literari. Bloc de Jesús M. Tibau




- De quants homes disposes, Sharif?.
- Amb els meus cosins, el Hassan i l'Ali, som nou, i dues llanxes.
- El Hassan i l'Ali son uns marrecs. No pots donar-lis armes.
- D'acord, però s'han d'espavilar. Cada dia hem donen la tabarra. Volen venir amb nosaltres.
En Samuel, assenteix, seriós. Aquí tothom es juga la vida. És això, o morir aixafat per la fam i la injustícia.
-Anem, hem interceptat comunicacions de radio d'un tonyinaire gallec. Sharif fa cara de no saber d'on li parla. - Si home, son espanyols. Hem d'anar amb compte, he sentit que porten militars a bord i armes per defensar-se.
- Samuel, un dia ens penjaran pel que fem.
Samuel el mira, els colors li pugen a la cara. -Saps que vénen aquí, perquè han buidat els seus mars. S'han cruspit tots els seus peixos. I ara vénen i espolien les nostres aigües.
- Tu saps tan bé com jo que no fem aquesta feina per salvar els nostres peixos.
- Ja, però vist així, li dona un aire romàntic. Els dos homes abraçats, Kalasnikov a l'espatlla, corren cap les llanxes rient i cridant,“ho fem pels peixos, ho fem pels peixos”.

Aquest és el relat amb que participo en el 156è Joc Literari d’en Jesús M. Tibau. El relat no tenia que superar les 200 paraules i continuar la narració de la foto de l'encapçalament. Us deixo l’enllaç amb els relats dels participants:Participants




13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies de nou per la fidelitat

McAbeu ha dit...

Està molt bé. Realment el mar és un perill, com diu la conversa del llibre d'en Tibau. :-))

Rafel ha dit...

Molt realista. Al mar també hi ha taurons amb pell de dofí.

Pilar ha dit...

Qualsevol excusa és bona per defensar-se...de què?
Jo també et felicito, La meva perdició.
Gràcies!

Elvira FR ha dit...

punyent..crític....pels peixos....sí pels peixos...Bon conte!

Núria ha dit...

M'ha agradat força veure un punt de vista diferent al qual ens tenen acostumats els mitjans de comunicació.

Molt bó, felicitats!!!! ^_^

zel ha dit...

Vaja, has sabut treure el suc d'un inici un xic asèptic, molt bo!

Dissortat ha dit...

Menudos peixos són ells. Taurons.
Molt ben escrit.

ricderiure ha dit...

sempre s'ha de trobar un motiu.
Molt bona història!
salut!

estrip ha dit...

i al final el peix gran es menja el peix petit, com sempre!
Un bon relat!

marta ha dit...

M'ha agradat molt! Sobretot per com està tracta el tema. Sempre s'ha donar mitja volta més al cargol! Entre línies es llegeix molt bé el transfons d'un tema que, vist des dels mitjans de comunnicació, només té un punt de vista, tú li has sabut trobat l'altre!

Felicitats!

kweilan ha dit...

Molt bo! Felicitats per la història!

Josep M. Sansalvador ha dit...

Amb l'entrada d'en Tibau ataques un tema d'actualitat. Bon relat !