divendres, 21 de maig de 2010

> El nou Santa. 161è Joc Literari. Bloc de Jesús M. tibau








Quan Nicolás Claus ve rebre la liquidació de la jubilació, en un primer moment es va sentir perdut. Però desprès de donar voltes al cap, va decidir que només sabia fer una cosa, fer feliços els nens. Alliberat de la tradició feixuga que l'obligava a fer el que més l'agradava només un cop a l'any, va sortir a recórrer els carrers amb nova vestimenta (els temps moderns així ho aconsellaven), disposat a posar un somriure a la cara dels infants que trobés. Aquí podeu veure una de les seves primeres intervencions. Potser Santa no va pensar en les normes del decòrum i urbanitat, però tampoc li podem retreu-re que tingués el seu punt d'excentricitat. Malauradament les autoritats, segons sembla coaccionades pels gegants empresarials (es parla de Toy's & Ucs, Matel i Leko), van ordenar el seu empresonament immediat.


Aquest és el relat amb que participo en el 161è Joc Literari d’en Jesús M. Tibau. El relat no tenia que superar les 200 paraules i ser una narració inspirada en la foto de la Araceli merino. Us deixo l’enllaç amb els participants:161è Joc Literari




15 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

regalar joguines tot l'any! Es volia carregar el sistema capitalista aquest! Perillós!

zel ha dit...

Bonic, eh? M'ha agradat molt!

Carme ha dit...

Així li va anar, pobret! i és qe el capitalisme no respecta res, ni a Santa!

lolita lagarto ha dit...

M'agrada aquest Nicolàs Claus, amb la gent que podria anar-hi a la presó i el tanquen a ell!!

Elvira FR ha dit...

No m'estranya gens que el tanquin...corren mals aires pel món...tot va a l'inrevés! Bon relat!

Dissortat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
montse ha dit...

Quina feina més bonica fer que els nens no perdin mai el seu somriure.
M'ha agradat.

Pilar ha dit...

Convertir l'excesiva rigidesa i aborregament d'una societat en una fantasia utòpica, no és fàcil.
Gràcies per mostrar-nos la màgia del que significa ser diferent.

Rafel ha dit...

És dura la feina de Sant Nocolau, tanta com la cara de les distribuïdores de joguines.

Josep M. Sansalvador ha dit...

Bon relat, com sempre!

Marta ha dit...

Un relat amb molt bon ritme i, indiscutiblement, divertit.

Irianesh ha dit...

Sempre tens aquestes visions tan originals del món? ;)

sànset i utnoa ha dit...

Cert és que les multinacionals tenen la culpa de tot (si obvíem l'existència de Yoko Ono).

Molt bon relat!

*Sànset*

una més ha dit...

Doncs a mi, la teva cara de a moneda m'ha agradat!

:)

Patricia ha dit...

Ei, aquest esperit anarquista que se't cola pels relats ^_^