diumenge, 9 de maig de 2010

> sota el signe d'Iracúndia. (Cadena de personatges pel bloc Ric de Riure)


Iracúndia, la cinquena del seu nom i llinatge, vesteix la cuirassa argentada de batalla sobre una senzilla túnica de cotó blanca com els seus llargs cabells. Cenyeix el casquet alat, i el flamíger mandoble “Perdició”, penjat a l'esquena. De genolls, sobre la gran terrassa del temple dedicat a la seva il·lustre avantpassada, observa com el seu poble silenciós espera.
Sota l'arc de les cames d'una formidable estàtua que representa a Iracúndia desafiant els element, dues nenes petites de cabells foscos i arrissats entonen tristes oracions.
Iracúndia, té el valor suficient per mirar-les fixament als ulls. D'aquí a poc, una de les nenes morirà, l'altre serà l'escollida per rebre el seu esperit un cop sigui morta. De fet, sap com i on morirà, com totes les seves germanes abans que ella. Això no la pertorba. Iracúndia, fa anys que ha deixat enrere la joventut, ha portat al món sis fills, tots ells grans guerrers, ha enterrat el pare i el marit, i ara es prepara per la seva última batalla.
La primera Iracúndia, va ser capaç de convertir un poble d'esclaus servils, en dones i homes lliures. Va infondre el valor necessari per trencar les cadenes i recuperar l'orgull. I va pagar un preu molt car. Però mentre el seu poble lluiti contra l'esclavatge allà on sigui, prosperaran i perduraran.
El cel estelat, revela la constel·lació de la deessa, en eterna confrontació amb Caos i El Mentider. Els trons ressonen. A l'horitzó, llamps feréstecs descarreguen sobre la indefensa mare Terra, l'ira dels capritxosos Déus.
Iracúndia, s'alça amb els braços oberts disposada a rebre per últim cop, el toc sagrat d'Iracúndia. Un alè d'energia pura l'envolta. Els cabells ara vermells com foc rogent, suren magnetitzats. La essència d'una divinitat terrible i colèrica, és fon amb el cos rejovenit de la guerrera.
- Justa venjança! - crida, brandant la poderosa espasa a dues mans.
- Justa venjança! - repliquen centenars de milers de veus als seus peus, com si és tractés d'un sol home.
Iracúndia marxa de la ciutat de marbre vermell a cavall, seguida per tres mil llancers. Cavalcaran per colls i serralades fins arribar a les terres dels homes gat, per alliberar-los dels seus cruels amos. Iracúndia sap que morirà esquarterada sota les despietades destrals de l'enemic, però no abans d'aconseguir el seu propòsit. Els càntics de les dues bessones portaran de nou la seva ànima fins el temple, que és la seva casa i sudari. Una d'elles morirà en el trànsit, l'altre serà ungida com la nova Iracúndia que guiarà el seu poble.
Amb un cop d'esperons, incita el cavall a la carrera, és gira cap els seus homes i crida de nou: - Justa venjança!.

Aquest és el meu relat, pel personatge Iracúndia, regal de ELVIRA FR, per la cadena de personatges que proposava el bloc RICDERIURE. El dibuix, és un gravat de Jacques Callot.




8 comentaris:

Len0re ha dit...

M'agrada molt le teua manera d'escriure. Aquesta es una molt bona continuació al personatge regalat per la Elvira, que ens revetla el veritable caracter de l'Iracundia.
Enhorabona

Elvira FR ha dit...

L'has fet créixer i l'has vestit amb paraules molt bones i encertades la meva Iracúndia que ara és teva....

Dissortat ha dit...

Insuperable! li has donat vida a un personatge més o menys ambigu i has creat al seu al voltant tot un món "mític" que perfectament podria ser el principi de tota una saga de videojocs, encara que jo no jugue. És possible visualitzar amb els ulls de la ment cadascun dels fragments del que has escrit.

L'Elvira pot estar contenta.

Salutacions i enhorabona!

ricderiure ha dit...

història èpica! molt bona, estic amb tots els altres, m'ha agradat molt.
M'he imaginat un paisatge entre Conan i el senyor dels Anells.

A veure si com tu ( sempre pioner ) n'hi ha més que s'animen a fer una història amb el personatge que van rebre...

Proximament o proposo en serio.

Salut!

Patricia ha dit...

Fantàstic, un personatge ple de vida i d'èpica també.

Per cert que m'has ben liat. Em tens aquí donan-li voltes a una ciutat cremada. Al llegir-ho m'ha vingut a la ment un còmic de James Sturm. Et deixo l'enllaç de la resenya que li vaig fer pel meu blog:
http://paginasfreneticas.blogspot.com/search/label/Sturm_James


;P

montse ha dit...

M'agrada aquesta èpica que vesteix la revolta.
Salut!

Carme ha dit...

Un relat totalment èpic per a un personatge que s'ho mereixia!

Enhorabona a tots dos!

Núria ha dit...

molt bé com has desenvolupat el personatge de l'Elvira;

Genial com sempre