divendres, 21 de maig de 2010

> Fugida de Plejvsic. Pel bloc Relats Conjunts. (Las tres velas - Sorolla).




Altre cop l'èxode, la fugida, el futur incert buscant l'asil dels camps de refugiats de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides. Això, o esperar la mort a casa.
Plejvsic, la ciutat balneari anomenada “La Perla Blanca de l'Adriàtic” en honor a les seves platges de sorra fina i les casetes emblanquinades, amb 4.300 habitants censats i capacitat per acollir 5.000 turistes, s'ensorra sota el foc despietat de les bateries situades a les muntanyes que l'envolten, convertint la cosmopolita vila en una trampa mortal.

Els més vells han viscut la mateixa història altres vegades. La Segona Guerra Mundial, i la guerra del 1991 que va desmembrar la República, van deixar moltes ferides obertes en la pell d'aquesta terra i dels seus homes i dones, convenientment amagades per no pertorbar la indolent visió dels visitants que cerquen descans, degustar la gastronomia i comprar records i postals.

Mentre els homes del barri mariner, transporten les seves poques pertinences en les petites embarcacions a vela, dones i nens carregats amb farcells i els més petits a coll, fugen per les platges que han sigut el seu modus de vida fins ben poc. Darrera, la ciutat crema pels quatre costats mentre els coets i projectils impacten sobre els luxosos hotels i les modestes cases.

Potser desprès d'un temps, als supervivents els permetran tornar a reconstruir les seves cases, enterrar els morts i continuar la seva vida. O potser els vencedors s'annexaran les seves terres i seran per sempre més uns desheretats. Tant n'és ara. L'únic important, és seguir el solc de les barquetes. Sense mirar enrere, per tal de no convertir-se en estàtua de sal.

Us deixo l'enllaç, amb els relats dels participantsRelats Conjunts




15 comentaris:

Dissortat ha dit...

Això que tu fas si que és escriure i saber de què escrius.

Excel·lent

Salut.

McAbeu ha dit...

És molt bo, molt ben escrit. Un punt de vista del quadre molt diferent però ben real i punyent.

Len0re ha dit...

Fantàstica eixa manera que tens d'interpretar les pintures. Molt ben narrat i trist molt trist, tindre que deixar darrere tota la teua vida.

Una abraçada

ricderiure ha dit...

fantàstic! el relat...
terrible! la història...
molt bé!

Ada ha dit...

Si, molt terrible, jo no ho haguera dit mai... Amb lo tranquil.les que passejaven les tres dones... ;-))
Però molt bo, com sempre!

montse ha dit...

M'agrada com el relat ens fa adonar com en un mateix espai i conviu el món de l'Abundància i el de la misèria.

Pilar ha dit...

Una relat, amb una prosa molt ben encadenada, sobre els exilis forçats a causa de la guerra. Terrible mal que ens obliga a continuar endavant, aprenent a construir noves etapes.
Felicitats!

XeXu ha dit...

Caram, que colpidor! Una bona i trista història, a mi també m'ha fet l'efecte que aquestes dones fugien... però d'una altra cosa.

Irianesh ha dit...

M'ha encantat la teva visió... Has transformat un aparent passeig com la fugida cap a la llibertat... Perciós

Jordi Casanovas ha dit...

un bon canvia de punt de vista. m'ha agradat.

lolita lagarto ha dit...

M'agrada veure com has transformat una imatge tan plàcida en una realitat tan crua, sempre hi ha mar de fons darrera les coses..

kweilan ha dit...

La història és terrible. Molt original i ben escrit.

jordicine ha dit...

Molt bo. Jo també vaig interpretar el quadre en el sentit de "fugir", però el meu encara és més negre. Et felicito. Tornaré al blog.

fanal blau ha dit...

Bon relat! Quàntes mirades pot despertar una pintura!

Assumpta ha dit...

Ostres, què bé que escrius!!!