DAMIEN
Juguen i riuen tots junts. No els necessito. Ells no em volen al seu costat, els espanto. Sé que sóc diferent. Sóc el llop entre les ovelles.
La tata Blücher m'ho recorda sempre, - t'envegen, ets especial, ho intueixen, i per això t'odien, no te'n refiïs mai.
Encara que, invariablement les vegades que hi jugo, tot acaba amb algun accident, i plors.
Més d'un cop la mare d'un d'aquests mocosos m'ha aixecat la mà o ha volgut fer-me fora del parc. La presencia de Rudolf, l'inseparable mastí negre, i la tata Blücher sempre els ha dissuadit.
-Damien, Damien, hem de marxar -. El senyor Polanski, el xòfer, em crida des de el Lincoln blindat.
Aquesta tarda anem a l'hotel Dakota, al costat est de Central Park. La tata Blücher m'ha dit que avui serà un gran dia. Avui coneixeré al meu pare.
Aquest és el relat amb que participo en el 169è Joc Literari d’en Jesús M. Tibau. El relat tenia que estar inspirat en la foto de l'encapçalament.Us deixo l’enllaç amb els participants:169è Joc Literari
18 comentaris:
Un bon principi per a un conte més llarg.
Salut i Terra
Anda que no l'abocarà a nous mal de caps ni res, el coi de pare.
Molt bo!!!
Bon bon relat! ai el Damien el que li espera!
Un relat molt ben escrit, m'agraden els relats quan les parauloes són les justes.
Molt ben aconseguit, m'ha agradat molt!
Molt original! No se m'hagués ocorregut portar al fotografia cap a una història com aquesta!
jo també vull saber més coses del Damien...
Mare meva, què bé que escrius!!! :-))
Jo també vull una continuació!!!
Però qué rebonic el teu relat!!!! Un perfecte començament d'un llibre!!! Va, vinga!! a què esperes? volem saber més!! Volem més capítols! (Pobret Damien, ningú vol jugar amb ell... mira que són crudels els xiquets eh! i les mestres del pati??? on estaven eh? eh?! Fent-se el cafenet no? a treballar!!! jjaaja... )
Molt bo, el teu relat... a veure doncs si les peticions de continuació són concedides :)
Com sempre molt ben escrit i, si t'ho mires bé, potser si que fa una mica de por el nen aquest. ;-)
M'agrada aquesta especial versió de l'anticrist. Et felicito.
Mmmmmmmmmmmmmmmm...
Quanta gent famosa pel Dakota...
*Sànset*
Carai, carai!
Sempre en trec el barret pels teus escrits.
Salut!
Aquest Damien ens ha deixat amb les ganes de saber més coses....
Un microrelat molt complet, amb tots els ingredients per a una continuitat narrativa esgarrifosa, però agradable de llegir, de ben segur.
Tot i que, tal com està, ja fa patxoca, jo sóc dels que creu que un microrelat t'ha de deixar amb el regust de saber com continuarà, i amb aquest queda clar sense més paraules.
Gràcies per tots els vostres comentaris.
“Damien”, va sorgir espontàniament com un homenatge als films “Rosemary's babe”, “The Omen” i “Young Frankenstein”, agafant personatges i situacions, per tal de donar forma a aquest micro relat.
Penso que la perspectiva de la fotografia dona joc per fabular sobre el que passa pel caparró d'aquest infant.
No tenia pensat fer cap continuació de “Damien”, però d'un altre Joc Literari d'en Tibau, al final en va sortir el fulletó “La mort d'en Pat Jennings”, que va tenir 12 capítols de duració, així què .... el temps dirà.
Una abraçada a totes/tots. ^_^
Aquesta criatura i aquesta atmosfera fan mitja por. Bon relat: estarem al tanto de la continuitat.
Publica un comentari a l'entrada